19.11.2019 - 20:45
|
Actualització: 19.11.2019 - 21:04
TEMA DEL DIA
Catalanisme. Amb l’arribada de Josep Sánchez Llibre a la presidència del Foment del Treball, semblava que l’entitat podria decantar-se cap a posicions més catalanistes i rebaixaria el grau d’agressivitat contra l’independentisme. Després del seu predecessor, Joaquim Gay de Montellà, li havia de ser fàcil a l’ex-dirigent demòcrata-cristià de modernitzar l’entitat i adequar les seves posicions al sentiment majoritari de la societat catalana. Però finalment sembla que no ha estat així. Potser li ho han impedit els nervis de veure com la Cambra de Comerç, presidida per Joan Canadell, guanya pes dins l’empresariat català.
La patronal catalana continua exercint de contrapès espanyolista al govern i fa de corretja de transmissió dels interessos de l’estat espanyol a Catalunya, en lloc de defensar el dels empresaris catalans. El silenci de Foment sobre el dèficit fiscal de Catalunya o sobre la manca d’infrastructures com el corredor mediterrani continua essent sepulcral, malgrat que són dues qüestions que perjudiquen greument l’economia. Aquest silenci contrasta amb el menyspreu institucional que manté contra el govern de la Generalitat i l’exageració quan parla de les repercussions econòmiques que puguin tenir les protestes contra la sentència. Unes repercussions sobre les quals no hi ha dades, perquè són molt recents, i, en tot cas, no arribaran mai als setze mil milions d’euros anuals que es perden amb el dèficit fiscal. Segons les últimes dades que es tenen, les del segon trimestre del 2019, l’economia catalana va créixer d’un 2% interanual.
Al sopar anual de Foment, el president de l’entitat, Josep Sánchez Llibre, va acusar la Generalitat d’haver comès una greu irresponsabilitat perquè no ha condemnat ‘la barbàrie’ de les protestes contra la sentència, que van causar talls de carretera. El president Quim Torra no va poder escoltar les crítiques perquè va excusar l’absència en veient que Foment li negava la condició de primera autoritat de Catalunya a l’hora de fer el discurs de clausura i atorgava aquest honor a la ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño. Les normes de protocol estableixen que, en absència del president del govern espanyol, correspon al president de la Generalitat de tancar els actes, com a representant de l’estat a Catalunya. Però Foment, sempre disposat a la genuflexió, va accedir a les pressions espanyoles i va determinar que fes la clausura la ministra.
Així i tot, al sopar hi van assistir el vice-president Pere Aragonès i tres consellers més: Damià Calvet, Àngels Chacon i Chakir El Homrani. Una representació molt generosa, tot i el tracte hostil dispensat a Torra. També hi havia un estol de ministres espanyols. A més de Calviño, la d’Hisenda, María Jesús Montero, i la de Defensa, Margarita Robles. No se sap quina relació té Foment amb els afers militars, més enllà de l’agraïment als serveis prestats. Sánchez-Llibre va aplaudir l’acord entre el PSOE i Podem. Amb això es desmarcava de la patronal espanyola, però demostrava que als empresaris els fa ben poca por el futur govern de coalició. El president de Foment fins i tot es va permetre el luxe de demanar a les ministres presents que no toquessin la reforma laboral.
A Foment no el preocupa què pugui fer Podem al govern espanyol, que serà ben poca cosa, si hi arriba, sinó la mobilització independentista, especialment quan es toquen infrastructures estratègiques. Les manifestacions multitudinàries, les vagues de fam, els llaços grocs i les enceses d’espelmes no li priven pas el son, però tallar carreteres o interrompre el TGV l’irrita perquè ‘perjudiquen l’economia’. No n’hi ha dades, però és segur que els talls de carretera no han causat pas tantes pèrdues com l’absència del corredor ferroviari mediterrani entre València i Barcelona o la devaluació de l’aeroport del Prat. D’això, no en va parlar Sánchez Llibre, tot i tenir tres ministres en funcions davant. De moment, les úniques dades que han sortit sobre l’impacte de les protestes a Barcelona, les ha donades l’ajuntament. El regidor de Turisme, el socialista Xavier Marcé, ha explicat que els aldarulls no han tingut impacte en el turisme, que durant el mes d’octubre ha continuat creixent d’un 2%.
MÉS QÜESTIONS
Compromís defensa el canvi de Xambó després de les crítiques que ha fet. El portaveu de Compromís a les Corts, Fran Ferri, ha defensat que el sociòleg Rafa Xambó sigui substituït per l’economista Rosa Yagüe per a formar part del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) en representació de la formació. Xambó s’ha mostrat especialment crític amb la direcció d’À Punt, fins al punt de demanar la dimissió d’Empar Marco. Durant aquests dies, a més, ha fet dures crítiques a la seva formació, Compromís, a les xarxes socials. ‘Els “meus” em cessen sense més’, va lamentar dissabte, tot recriminant que li haguessin comunicat la decisió per WhatsApp. Sobre aquesta qüestió, Ferri ha dit que els càrrecs no són vitalicis i que cercaven un perfil més tècnic. La decisió d’apartar Xambó, presa per unanimitat, l’explica parlant de la seva substituta: ‘Una dona, economista, que va fer una feina molt interessant sobre el tancament i la fallida econòmica de l’anterior televisió.’
Presidència deixarà d’oferir les beques que la Inspecció de Treball va considerar fraudulentes. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha informat que l’any vinent el gabinet de Presidència deixarà de comptar amb becaris, cosa que, a parer seu, resoldrà la situació creada. Tot i això, creu que s’ha actuat correctament en tot moment i ha dit que recorreria contra la decisió. La Inspecció de Treball, a instàncies de CCOO, va denunciar unes ‘falses beques’ de vint-i-vuit persones que feien feina a Presidència, de manera que hauran de ser donades d’alta a la Seguretat Social. Puig ha dit que la tasca que feien no era incorrecta, i per això els serveis jurídics del Consell recorreran contra la decisió. Segons el president, aquestes beques han servit a molts joves periodistes per a poder treballar més endavant als mitjans de comunicació mitjançant ‘una via raonable’ que, en alguns casos, els oferia fins i tot condicions més bones que les dels contractes laborals d’uns altres llocs. Tanmateix, ha anunciat que a partir de l’any que ve ja no hi haurà aquestes beques.
El govern balear atura la limitació dels vehicles dièsel. El govern balear ha suspès temporalment el calendari que limita la circulació dels vehicles dièsel nous a partir del 2025 i dels que no siguin lliures d’emissions a partir del 2035, tot esperant l’aprovació de la futura llei espanyola de canvi climàtic. La llei de canvi climàtic i transició energètica, aprovada pel parlament balear, ha aixecat discrepàncies amb el govern espanyol. Ajornant l’entrada en vigor de la llei, volen evitar que la norma autonòmica arribi al Tribunal Constitucional. Per tant, de moment no s’aplicarà la disposició addicional tercera que determina que, a partir del primer de gener de 2025, es prohibirà la circulació de motocicletes i turismes que funcionin amb dièsel. També fixava la data del primer de gener de 2035 per a prohibir la circulació de motocicletes, turismes, furgons i furgonetes que no siguin lliures d’emissions. Llevat, en ambdós casos, d’aquells vehicles a què s’apliquin excepcions per raons de servei públic o que ja circulin abans i siguin matriculats a les Illes Balears. El vice-president i conseller de Transició Energètica, Juan Pedro Yllanes, ha assegurat, a la sessió plenària del parlament, que es manté el text de la norma. No se’n reclama ni la reforma ni la derogació que han motivat divergències entre ambdues administracions.
Stop Violències afirma que té proves d’allò que va denunciar a l’ONU. L’associació feminista Stop Violències ha anunciat que té proves sobre els avortaments a l’estranger de dones andorranes, que va denunciar l’octubre passat al Cedaw, la comissió de l’ONU en defensa dels drets de les dones, en la qual va prendre part. L’associació ha dit en un comunicat que molts dels punts de l’informe en què va relatar la situació de les dones a Andorra són perfectament documentats. Fins i tot, assegura que la comissió d’expertes del Cedaw va dir a l’associació que, segons els documents de suport que havia presentat, allò que havia apuntat a l’informe ‘no tan solament era comprovable, sinó que era correcte’. L’associació presidida per Vanessa M. Cortés manté que el report, que era públic des de començament d’octubre, no es va redactar en contra dels treballadors públics dels departaments assenyalats, sinó per denunciar la manca de recursos en matèria d’atenció a dones i infants. L’associació feminista lamenta que el govern –diu– no escolti la ciutadania i que hagi emprès ‘una cacera de bruixes’ contra Stop Violències.
LA XIFRA
72 anys de presó ha imposat l’Audiència de Sevilla als encausats pel cas ERO, per haver defraudat 855 milions d’euros. La sentència havia de sortir abans de les eleccions del 10-N però es va endarrerir per no perjudicar el PSOE.
TAL DIA COM AVUI
El 19 de novembre de 1912 neix Joan Sales, escriptor, editor, traductor i oficial de l’exèrcit de la República espanyola.