01.01.2017 - 22:00
|
Actualització: 02.01.2017 - 00:05
‘Quan pilotes un dron, és com si realment anessis a sobre’, diu Xavi Armengol. Els drons són uns aparells teledirigits, però allò que més en crida l’atenció és que puguin volar. ‘Sempre m’ha agradat la robòtica i poder controlar un robot volador engresca’, diu Eloi Vilalta, un pilot de drons amb més de cent hores de vol. Vilalta és membre de l’equip de Drones de Carreras, l’associació que organitza les principals competicions de drons a Catalunya.
L’afany de superació i les ganes de demostrar l’habilitat tècnica en els controls han fet que les curses de drons es destaquessin entre els esports d’afeccionats. ‘Per la tecnologia i per les coses que hi pots fer, considero que és una afició agraïda; a més, no val gaires diners’, diu Xavi Armengol. Per uns dos-cents euros se’n pot adquirir tot l’equip necessari per a competir en una cursa.
Com són les curses de drons?
En una cursa de drons, cada pilot fa tres voltes o quatre, i cada volta té entre 300 i 500 metres. El fet més sorprenent és la rapidesa amb què els drons acaben el recorregut: hi triguen tan sols dos minuts o tres. La clau és la velocitat: la mitjana dins el circuit és d’uns 80 km/hora, però en alguns moment poden arribar a anar a 120 km/hora.
Al circuit hi ha tot d’obstacles. Els més coneguts són les portes, que s’han de passar per sota, i les banderes, que s’han d’esquivar. També, hi ha els túnels, que són com portes més llargues, i els power loops, amb dues portes, on primer es passa per una, es fa un bucle i després s’ha de passar per l’altra. També hi ha els split S, portes amb dues banderes que s’han d’esquivar, fer mitja volta i travessar-les en direcció contraria. Uns dels obstacles més complicats són les anelles: ‘El pilot té un espai molt reduït a l’hora de fer passar el dron per entremig’, explica Eloi Vilalta.
Però la tècnica no ho és pas tot. Vilalta considera que allò que realment importa en una cursa és controlar els nervis, perquè la vibració de la mà pot jugar una mala passada. Diu que és ben habitual que a les curses caiguin a terra la meitat dels drons que hi participen.
Un dronòdrom a Barcelona?
Als Estats Units les curses de drons ja es poden considerar un esport. L’any 2016 s’hi van organitzar nombroses competicions, emeses per la cadena d’esports més important, l’ESPN. Al nostre país, tot just hi ha iniciatives embrionàries per a promoure aquesta pràctica. N’és una Drones Riders, un programa setmanal que emet BTV dedicat a les curses de drons.
Una altra és un projecte que ha nascut a Barcelona per a crear el primer dronòdrom municipal del país, dins el recinte del canòdrom de la Meridiana, promogut per l’empresa Reimagine drone. Daniel Plaza, membre de l’equip impulsor del projecte, explica: ‘Veient la força amb què entraven els drons al mercat i la importància que agafaran els anys vinents, es va decidir de fer un nou projecte que promogués aquesta tecnologia a Barcelona, juntament amb l’empresa Brinc de Hong Kong.’ El projecte no té data d’obertura, però sí que se sap que en una primera fase serà d’ús recreatiu.
Malgrat que als Països Catalans encara falta temps per a considerar els drons com un nou esport, a la resta del món ja hi ha competicions oficials. És el cas de Dubai, on es féu la primera cursa mundial de drons, amb 32 equips provinents de 19 països. En total, s’hi va repartir un milió de dòlars en premis. El guanyador va ser un jove britànic, de quinze anys, que va dur el seu equip a la victòria i va obtenir un premi de 250.000 dòlars.
Es molt fàcil d’enganxar-se a l’emoció que fa sentir el vol dels drons, però ara el desafiament és com fer-ho atractiu a un públic més ampli. Plaza explica que el problema és que no s’ha trobat la manera que aquestes curses siguin espectaculars i interessants per als espectadors. Per això els drons més grossos tenen més possibilitats de triomfar si aquest esport es professionalitza, perquè s’hi pot posar una il·luminació led ben espectacular, que els faci més visibles.
Sobre les possibilitats futures, Daniel Plaza diu: ‘Els drons són la tecnologia del futur i molts estudis preveuen que mouran molts diners aquests anys vinents. Però ara mateix només poden viure’n els pilots més importants del món, que pengen els seus vídeos a YouTube.’
