23.10.2015 - 02:00
Els dos principals partits espanyols, PP i PSOE, han travessat unes setmanes de tràngols, sobretot el partit del govern espanyol. Unes dificultats que han causat malestar intern per molts motius. Repassem-los. Comencem pel PP, que va tenir fa dues setmanes la seva ‘setmana negra’:
Aznar contra Rajoy
L’ex-president del govern espanyol i president d’honor del PP, José María Aznar, després del 27-S va tornar a criticar l’actitud de Rajoy envers Catalunya i va advertir que hi havia hagut ‘una clara victòria de Ciutadans’ a l’espai de centre-dreta. Segons Aznar, Ciutadans pot esdevenir preeminent en aquesta franja i passar davant del PP. Cal –diu– reflexionar sobre els motius. A parer seu, el votant català, espanyol i constitucionalista de Catalunya creu que ‘la unitat d’Espanya és més ben representada per Ciutadans’. Tot un missatge de ‘suport’ a Rajoy.
Montoro fa amics
El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va calar foc dins el PP arran d’una entrevista a El Mundo en què criticava sense miraments uns quants companys de partit. Alguns d’aquests dards enverinats anaven adreçats a un company de govern, el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García Margallo, a qui dedicava aquest missatge: ‘Margallo és un home molt intel·ligent, però els altres no som estúpids del tot. Ell diu això [cedir el 50% de l’IRPF a la Generalitat] des del 1994, però has de saber revisar les pròpies idees amb el temps perquè, si no, ets ostatge de la pròpia arrogància intel·lectual.’
També va enviar un encàrrec als seus companys de partit que, segons ell, no se senten orgullosos de ser del PP: ‘Hi ha companys meus que s’avergonyeixen d’allò que hem fet. Ho expliquen sense convicció perquè en el fons s’avergonyeixen de ser del PP. Però jo crec que Espanya necessita un altre govern del PP. Sens dubte.’
El seu mentor, José María Aznar, també va rebre. Segons Montoro, l’ex-president espanyol hauria de deixar fer al partit que ell va capitanejar. ‘Jo sóc a la política per Aznar. Però no puc admirar algú que ara es dedica al “business” i dóna lliçons des de fora. Si vols ajudar, entra al quiròfan. Si no, no molestis: ara operem’, va sentenciar Montoro.
Margallo s’hi torna
El ministre d’Afers Estrangers espanyol va trigar poc a respondre les paraules de Montoro. En una entrevista a El Español va negar estar ‘congelat’ i va dir: ‘Si ets àgraf i no llegeixes… Jo he publicat llibres cada any.’ Una rèplica per a deixar clar quina relació manté amb el ministre d’Hisenda.
Els problemes del PSOE
El PSOE tampoc no ha anat curt de problemes interns i crisis diverses, aquestes darreres setmanes. Un dels més recents és el fitxatge de la diputada d’UPyD Irene Lozano, que anirà a les llistes socialistes a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. La incorporació ha causat malestar a les files del PSOE, tenint en compte que Lozano havia llançat atacs prou durs contra aquest partit.
L’elecció de Batet suscita recels
La designació de Meritxell Batet, del PSC, com a número dos de la llista de Madrid no la van entomar gens bé els dirigents del PSOE madrileny, perquè això significava que els seus candidats a formar part de la llista perdien pes en favor d’una candidata que no és de la seva agrupació, segons que va informar Eldiario.es.
Discrepàncies pel concert basc
Les crítiques directes, ara fa dues setmanes, de la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, contra el concert econòmic del País Basc han obert noves ferides en la família socialista. Díaz va parlar de ‘modular’ la quota basca i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va proposar de ‘modificar i actualitzar’ aquest sistema. Unes paraules que van desfermar l’enuig dels dirigents del Partit Socialista d’Euskadi, que van replicar dient que Euskadi no tenia ‘un règim privilegiat’.
Felipe González i el procés
Les intervencions de Felipe González durant la campanya de les eleccions del 27-S van portar més d’un maldecap al PSC. La comparació que va fer del procés català amb el règim feixista italià i una altra declaració en un míting en què feia referència a les depuracions de Stalin i al president de Veneçuela, Nicolás Maduro, van fer reaccionar Miquel Iceta, que el censurà. Iceta va dir que trobava ‘arriscat’ de fer aquestes comparacions.
