01.09.2016 - 22:00
|
Actualització: 02.09.2016 - 00:55
Descartem qualsevol sorpresa. Amb Rajoy i el PP no se sap mai, però descartem d’entrada qualsevol sorpresa. Avui el congrés espanyol tornarà a dir que no a la investidura de Mariano Rajoy i, per tant, s’obrirà un període nou en la governabilitat de l’estat, en el qual poden passar unes quantes coses.
La més probable és que tinguem eleccions per Nadal. Serà esperpèntic i surrealista, però tal com van anar les coses ahir no sembla que puga haver-hi cap alternativa. Si Sánchez no vol encapçalar cap opció diferent de la de Rajoy, el temps s’exhaurirà i a final d’octubre es convocaran automàticament les eleccions. Eleccions que em fa l’efecte que deixaran un resultat pràcticament igual que les dues anteriors. O siga que la cosa pot ser sensacional.
Quins esdeveniments podrien fer canviar el rumb de les coses i impedir aquesta situació?
Les eleccions basques i gallegues no crec pas que hi tinguen gran influència. L’única gran notícia seria que el PP perdés el govern gallec. Però això no canviarà res si Sánchez no vol formar govern. El PSOE, tant al País Basc com a Galícia, només espera i vol que el mal no siga gaire gran. En Marea els passarà davant a Galícia i al País Basc els socialistes van pel camí de ser la quarta força política. Amb això difícilment es modificarà el panorama de Madrid, a favor seu.
N’hi ha que esperen que el PNB necessite el PP per a governar al País Basc i que, per tant, hi haja un bescanvi de cromos. És una especulació que he sentit, però la veritat és que no me’n sé avenir. Els vots del PNB tampoc no bastarien a Rajoy per a ser investit. I de què parlem aleshores? A banda, no em sé imaginar ara el PNB governant al País Basc de bracet del PP, amb una forta oposició de Bildu i Podem. Per València, en una especulació encara més delirant, hi ha gent que es dedica a incitar Compromís a sumar-se a aquest acord, però si la suma del PNB és prou complicada la de Compromís resulta impossible del tot.
Que es trenque el PSOE? Això sí que és una alternativa, però és molt imprevisible. Hi ha barons que voldrien el pacte amb el PP, però Sánchez ha cremat molt les seues naus i el fet que el bloc del no siga tan compacte i sense fissures fa molt difícil que es faça enrere.
Tret que la qüestió catalana en siga la justificació. No ho veig senzill, tampoc, però reconec que és una possibilitat que no s’ha de bandejar. Si de la qüestió de confiança n’ix, com sembla que passarà, un calendari molt concret per al referèndum i la proclamació de la independència, s’ha de preveure que el PP ho convertirà en un drama nacional catastròfic. I és possible que aleshores sí que done resultat la pressió sobre els socialistes perquè permeten a Espanya un govern que s’enfronte amb eficàcia al desafiament separatista bla-bla-bla bla-bla-bla…
Ara, si no ho aconsegueixen i, malgrat tot, acabem fent eleccions ja podeu anar fent-vos a la idea que els comicis del dia de Nadal serien una oportunitat única per a l’independentisme de fer un cop monumental sobre la taula. Definitiu. Després d’haver jugat a la guerrilla interna en dues eleccions seguides amb el pobre resultat del 9-8, 9-8 potser algú s’hauria de treure la son de les orelles d’una vegada i fixar per a les terceres eleccions espanyoles seguides un objectiu ben ambiciós. Per exemple, que l’independentisme unit aconseguís el 50% dels vots a Catalunya, en unes eleccions espanyoles que seran, de segur, les més abstencionistes de la història…
[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]
