19.10.2016 - 16:35
|
Actualització: 19.10.2016 - 16:44
El ple de les Corts Valencianes ha aprovat este dimecres –amb el rebuig del PP i el vot a favor de la resta de grups– la llei sobre incompatibilitats i conflictes d’interès dels càrrecs públics no electes, plantejada per Compromís, que prohibix que els alts càrrecs puguen percebre més d’una remuneració i busca evitar les “portes giratòries”, tot i que el grup popular creu que no serà així.
Després del seu pas per la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat –en què s’han aprovat 43 esmenes parcials, 13 transaccionals i es van retirar 43–, al ple s’han aprovat 22 esmenes i s’ha donat llum verda a esta llei amb 63 vots a favor i 28 en contra.
Segons esta llei, l’exercici d’un alt càrrec ha de desenvolupar-se en el règim de dedicació “absoluta i exclusiva”, pel que és incompatible amb qualsevol altre càrrec o professió retribuïts, exclosa la docència i llocs similars, sempre que la retribució que reba no supere el 30% del salari que percep com a alt càrrec.
Tot i això, els alts càrrecs podran compatibilitzar la seua funció amb la de parlamentaris, però no podran percebre retribució per qualsevol altre concepte que poguera correspondre-li per la seua dedicació de diputat.
La norma també assenyala que durant els tres anys següents del seu cessament els consellers i secretaris autonòmics no podran formar part d’òrgans col·legiats en empreses o societats privades relacionades amb les competències que van ocupar a l’àmbit de la Generalitat. Este termini serà de dos anys per a la resta de càrrecs afectats.
Alhora, es crea el Registre de Control de Conflictes d’Interessos, que inclourà dades sobre activitats, béns i patrimoni de les persones que exercisquen un càrrec públic.
Liquidar el buit legal
La diputada de Compromís Isaura Navarro ha destacat que “no és fàcil trobar un equilibri entre regular els conflictes d’interessos i garantir el dret al treball”. Amb esta llei, “volem acabar amb un buit legal i un exercici de regeneració democràtica”, ha subratllat.
Alhora, la parlamentària socialista Clara Tirado ha destacat que es tracta d’una iniciativa pot ser “polèmica”, però “necessària i oportuna per donar resposta a les expectatives d’una ciutadania que manifesta el seu rebuig davant de conflictes d’interès, portes giratòries i falta de transparència”. Segons la seua opinió, esta llei “és un signe per a avançar en el blindatge de l’administració davant de possibles pràctiques polítiques”.
Per la seua banda, el diputat del PP Alfredo Castelló considera que “al final ha eixit una llei dolenta”, que creu serà “un fracàs”. Per a Castelló, els huit mesos en els quals s’ha tramitat la norma han estat “de rebaixes, de la por, del xantatge, de nyaps i del ridícul”.
‘No es resol res’
Per al parlamentari popular, amb esta llei “no es resol res” i, a més, entén que “no és que no acabe amb les portes giratòries sinó que les fomenta directament en posar molt complicada la reincorporació a la pròpia empresa en la qual es treballava i en un altre tipus d’empresa privada”. Segons l’opinió de Castelló, “no millora gairebé res i perjudica molt l’accés del sector privat a la política”.
Per part de Ciutadans (C’s), Juan Córdoba creu que la regulació d’esta llei també hauria d’afectar els diputats. Per a Còrdova, la redacció inicial de la proposició de llei plantejava “llums i ombres”, però creu que s’ha millorat molt gràcies a les esmenes incorporades.
‘Corrupció legal encoberta’
Des de Podem, Fabiola Meco ha assenyalat que es tracta d’una norma “necessària i oportuna en un context marcat per la desconfiança en la classe política”. Per esta raó, creu necessari evitar les “portes giratòries” i “la corrupció legal encoberta i en diferit”.