27.06.2024 - 12:12
|
Actualització: 27.06.2024 - 13:26
Sense sorpreses, les Corts Valencianes han aprovat avui tres de les lleis fonamentals de la “contrareforma” promoguda pel PP i Vox. Després d’un debat agre i ple de retrets, la majoria parlamentària ha celebrat l’èxit com el regal que es mereixen en el primer aniversari de la seua arribada al govern.
La majoria de les dues formacions ha permès que les Corts aprovassen les lleis que canvien l’estructura d’À Punt, la llei anomenada “de llibertat educativa” i la que regula el funcionament de l’Agència Valenciana Antifrau. Despús-ahir, l’aprovació d’uns dictàmens molt crítics amb les tres lleis va originar el trencament del Consell Valencià de Cultura. Els membres triats pel PP van eixir del debat i es van negar a participar-hi i a votar.
Una copa de xampany
El debat dels dictàmens definitius es va fer ahir en una sessió en què tots els intervinents es van mantenir en les seues posicions amb intervencions carregades de retrets mutus. Els dos grups del govern van defensar la necessitat d’aprovar aquestes lleis que capgiren les polítiques del Botànic. Feren discursos parlant de llibertat i de més llibertat per a contraposar-la a allò que consideren imposició. I ho feren per a referir-se al català a les escoles o als mitjans públics de comunicació.
Tant el Partit Popular com Vox han dit que avui era un dia gran. Fins i tot, una de les diputades del partit d’extrema dreta va traure ahir, durant la defensa del text de la llei educativa, una copa de xampany de plàstic per a brindar i va citar la cançó de Serrat. Avui, quan s’ha acabat la votació ha estat qui ho ha celebrat de manera més entusiasta. Més que el conseller Rovira, a qui s’ha abraçat teatralment després de baixar apressadament els escalons del seu escó.
Els socis de govern van presentar el paquet de mesures el 21 de març i és previst que entren en vigor quan les publique el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Contra el català a l’escola
La llei de llibertat educativa, amplament rebutjada pels professors i per les famílies, deroga la llei de plurilingüisme del 2018 que establia un mínim del 25% de l’ensenyament en català i un mínim en castellà. A la nova norma s’estableix el dret de les famílies de triar la llengua en què volen que els seus fills siguen educats. Això és una discriminació notòria per al català, que és la llengua pròpia però minoritzada al País Valencià. Tant el PSPV com Compromís ho consideren un atac frontal a la llengua i així ho van expressar ahir en el debat, tot recordant que fa més de tres-cents anys que Espanya vol eliminar-la però resisteix.
Entitats com Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià ja han anunciat que continuarien les mobilitzacions contra la llei.
Contra el català als mitjans públics de comunicació
Quant a la nova llei de la radiotelevisió valenciana, el debat va ser tan agre com el de la llei d’educació. L’únic punt en què govern i oposició estaven d’acord és que la llei de creació tenia algunes deficiències que s’havien d’esmenar, com ara l’existència de dues empreses diferents, cosa que entrebancava i alentia la gestió del dia a dia. A partir d’ací, tant el PSPV com Compromís van denunciar que la majoria de dreta i extrema dreta tornava a un model sense pluralitat, amb un òrgan gestor sense participació ciutadana i d’obediència al govern de torn. També els van retraure que no es parlàs de l’estabilització de l’actual plantilla ni del pressupost necessari per a fer funcionar els mitjans. La qüestió lingüística també va ser objecte de debat perquè la nova llei obri la porta a l’emissió de continguts en castellà. Vox va defensar amb entusiasme que “des d’ara, la cadena s’expressarà en les dues llengües”.
La reforma que s’ha fet de la llei de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció del 2016 ha estat per a canviar la majoria necessària per a trinar-ne el director. També s’equipararà aquest càrrec al d’un director general. L’oposició considera que rebaixar la majoria en cas de blocatge és obrir la porta a col·locar qui ells vulguen. El lloc de director de l’agència resta vacant d’ençà del 25 de maig, quan es va acabar el mandat de Joan Llinares, que en fou el primer titular.
Les dues lleis que resten, que són la llei de concòrdia que ha de substituir l’actual de memòria democràtica i la de transparència, s’aprovaran en el ple següent.
