Les contradiccions flagrants dins el govern que creen confusió sobre les mesures contra la covid-19

Aquest matí, hi ha hagut el darrer episodi de confusió sobre les mesures contra la covid-19 anunciades pel govern català, que fa dies que encadena declaracions contradictòries i anuncis canviants que creen confusió i indignació entre els ciutadans, en ple inici de la segona onada de la pandèmia.

Avui, el conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, ha dit a RAC1 que el teletreball ja era obligatori a Catalunya i, fins i tot, ha parlat de sancions a les empreses que podent-ho fer no l’establissin. Unes declaracions que es contradiuen amb les de la portaveu del govern, Meritxell Budó, qui ahir va dir a Catalunya Ràdio que l’estat d’alarma decretat pel govern espanyol no permetia a la Generalitat d’establir l’obligatorietat del teletreball. Per la seva banda, el conseller d’Empresa i Coneixement Ramon Tremosa, ha dit avui també a Catalunya Ràdio que el teletreball era ‘molt recomanable’, sense parlar d’obligatorietat. Les paraules d’El Homrani també es contradiuen amb allò que s’ha publicat fins ara al DOGC, que parla de prioritzar i promoure el teletreball, però en cap cas diu que sigui obligatori aplicar-lo.

🔊 El teletreball és obligatori?

– Chakir el Homrani, a @elmonarac1, assegura que sí
– Ramon Tremosa, al @maticatradio, diu que és una recomanació
– Meritxell Budó, també al @maticatradio, puntualitza que l'estat d'alarma no dona cobertura jurídica a la Generalitat pic.twitter.com/uffC4B1zoi

— El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) October 27, 2020

A migdia, encara una tercera posició ha afegit més desorientació a la qüestió. Josep Ginesta, secretari general de Treball i, per tant, número 2 d’El Homrani al departament, ha matisat tant les paraules del conseller com les de la consellera Budó. Ginesta ha reconegut que la Generalitat ‘no té competències en matèria de regulació d’obligacions laborals’, però ha defensat que sí que en té ‘en matèria de control de la crisi sanitària’, i que aquestes competències ‘poden tenir obligacions de fer [sic] per part de les empreses’. Segons Ginesta, la resolució de la setmana passada ‘diu que només quan no es pugui fer teletreball, per circumstàncies diverses, entre més, […] que l’empresa no disposi dels mitjans per a poder-ho fer, s’han d’adoptar un seguit d’altres mesures’. Així doncs, el secretari general ha suggerit que calia fer teletreball llevat dels casos en què no sigui possible.

Més contradiccions

No són les úniques declaracions contradictòries d’aquests darrers dies sobre les mesures contra la pandèmia. Ahir mateix, Budó va admetre a Catalunya Ràdio que el govern considerava la possibilitat de decretar un confinament de cap de setmana. ‘L’opció és sobre la taula’, va dir. El dia abans, però, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, havia dit en conferència de premsa que el decret del govern espanyol no ho permetia pas. I hores després de les declaracions de Budó, el vice-president del govern amb funcions de president, Pere Aragonès, va dir, també en conferència de premsa, que no volia posar sobre la taula més mesures restrictives fins que no s’aprovessin.

Dissabte, també hi va haver confusió sobre l’hora a partir de la qual s’aplicaria la queda. Budó va dir a RAC1 que tot feia preveure que s’aplicaria a partir de les 23.00, mentre que la consellera de Salut, Alba Vergés, deia, en la mateixa franja horària però a Catalunya Ràdio, d’aplicar-la a partir de les 22.00, tal com es va acabar aprovant: ‘L’horari del toc de queda encara no el tenim establert, però els esborranys que he vist parlen de començar a les 22.00.’ Minuts més tard, en la mateixa emissora, Sàmper ho matisava: ‘El toc de queda acabarà a les 06.00, però hem de discutir si començarà a les 22.00 o a les 23.00.’

A això cal afegir la confusió pel que fa a l’horari límit de bars i restaurants per a repartir a domicili. Tot i que en un primer moment el subdirector de Protecció Civil, Sergio Delgado, havia dit en conferència de premsa que només podrien repartir fins a les 21.00, uns minuts després, Tremosa va dir per Twitter que, finalment, es podria fer repartiment a domicili fins a les 22.00.

El repartiment d’aliments de la restauració a domicili es podrà fer fins les 22.00 hores amb la resolució del Procicat, i no pas fins les 21.00 hores.

— Ramon Tremosa 🎗🌹 (@ramontremosa) October 25, 2020

També pel que fa a l’estat d’alarma, divendres al matí, abans de ser anunciat pel govern espanyol, Vergés va dir a TV3 que, si Catalunya decretava una queda, ho faria sense l’estat d’alarma, com volia fer-ho el País Valencià. I va afegir que Catalunya es va dotar d’un decret llei que permetia de ‘prendre les mesures necessàries’, també pel que feia a la limitació de la mobilitat, i que només calia una autorització judicial. Al vespre, però, el govern va decidir en una reunió extraordinària de demanar al govern espanyol que decretés l’estat d’alarma descentralitzat.

I encara, fa unes dues setmanes, Catalunya va aprovar el tancament de bars i restaurants, tot i que una setmana abans, aproximadament, el govern havia anunciat la reobertura de l’oci nocturn amb restriccions, com la prohibició de fer servir la pista de ball. Va haver de fer marxa enrere de manera sobtada quan es va registrar un augment preocupant dels contagis.