23.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 23.04.2023 - 22:47
Els incendis recents de Portbou i Mequinensa només són un avís de què pot passar les setmanes i mesos vinents si la pluja no rega abundosament els boscs del país. Si la situació no millora, tindrem, segons els experts, un estiu amb molts dies amb perill d’incendi “molt alt o extrem”. Però la manca de pluja no preocupa tan sols pel risc d’incendi, sinó que també fa perillar les tasques d’extinció, amenaçades per la simultaneïtat dels incendis i uns embassaments buits.
L’episodi de secada que viu Catalunya va començar el 2021 i ara afronta un dels moments més crítics. Les dades parlen totes soles. Si en un any normal cauen de mitjana 650 litres per metre quadrat, aquests darrer any, d’ençà de l’abril passat, n’han caigut 440. L’última gran sequera extrema que es recorda va ser la que hi hagué entre l’abril del 2007 i el maig del 2008. Es van encadenar més de setze mesos sense pluja destacable a les capçaleres dels rius catalans. Això va fer activar el mes d’abril del 2007 el decret de sequera.
La situació actual és més greu en algunes àrees del país, especialment al nord-est: boscs i rius com el Besòs, el Ter, el Fluvià, la Muga i un sector petit del Barcelonès, el Baix Penedès i el Garraf.
El 2008 la situació es va salvar al darrer instant quan la pluja del maig i juny van omplir els pantans. La pregunta que es fa tothom és: enguany passarà això mateix? La resposta és que aquell fet va ser molt excepcional. Els models estacionals de previsió no permeten de predir quina primavera tindrem, però, dit ras i curt, el panorama no pinta bé. Vicent Altava, tècnic de recerca aplicada i modelització del Servei Meteorològic de Catalunya i predictor al Servei de Prevenció d’Incendis, ho explica així: “Hi ha un gran paral·lelisme entre la sequera actual i la del 2008, en què vam arribar a final de mes de març amb un pic com el d’ara. Però l’abril del 2008 ja va anar plovent i el mes de maig moltíssim. Aquesta similitud s’ha trencat, perquè l’abril del 2023 segurament el tancarem com un dels abrils més secs d’ençà que hi ha registres i el mes de maig tot sembla indicar que tot pot continuar igual.”
Les previsions a curt termini tampoc no són concloents. Hi ha models que assenyalen una onada de calor extraordinària la setmana vinent i hi ha models que assenyalen que farà algun ruixat, però no pas pluja abundant, com demanen els pantans i els boscs.
El terreny és preparat per a facilitar el pas de qualsevol foc. Els boscs tenen com més va més combustible per a cremar perquè a Catalunya no s’ha aturat la despoblació rural, que ha dut a l’abandonament dels conreus al secà. A vol d’ocell, el paisatge és cada vegada més homogeni, tret d’àrees com la Segarra, l’Alt Urgell i la Conca de Barberà. Per dir-ho en xifres, Catalunya ha passat d’uns 2.000 arbres per hectàrea, quan hi havia activitat productiva, a més de 25.000.
Segons els estudis de seguiment que fan els experts, arran de la durada de la sequera algunes espècies de vegetació tenen una humitat tan baixa que no s’havia vist mai en aquesta època. “En anys normals un tronc de vint centímetres de diàmetre no tenia condicions per a cremar, per la humitat interna, però ara això ja no passa. La vegetació està tan estressada que hi ha més biomassa disponible per cremar”, diu Mario Beltrán, enginyer de Forests del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
“No sabem què passarà a l’estiu, però si tenim onades de calor recurrents, és molt possible que hi hagi molts dies amb perill d’incendi molt alt o extrem”, conclou Altava. Per això mira amb preocupació el panorama que es dibuixa i que pot afectar greument tot el país.
Simultaneïtat i dificultats en l’extinció
És per aquesta suma de factors que els bombers de la Generalitat han avançat un mes l’arribada dels vehicles aeris extraordinaris prevists per a la campanya d’estiu. Enguany arrencarà el primer de juny, dues setmanes abans de la data habitual, i augmentarà la flota de vehicles terrestres.
La secada també afectarà l’extinció. Per una banda, perquè pot haver-hi incendis simultanis. Per una altra, perquè els avions dels bombers no podran carregar als embassaments de Sau (Osona), la Baells (Berguedà) i la Llosa del Cavall (Solsonès), a causa del nivell tan baix d’aigua. Tot i que els bombers han reconegut que l’aigua pot trigar una mica més a arribar en cas d’incendis a les comarques centrals, insisteixen que hi ha més pantans i que els helicòpters poden omplir els dipòsits a les basses públiques que hi ha repartides per tot Catalunya.
El 2020 i el 2018, considerats els últims anys no afectats per la secada, tan sols es van cremar 132 hectàrees i 141, respectivament. L’any passat, en què el país ja presentava un terreny adobat al foc, se’n van calcinar 5.848 en 644 incendis. Però, tal com estaven els boscs, la situació hauria pogut ser molt pitjor, i així es va demostrar en unes altres zones del país. Només a Begís, a l’Alt Palància, se’n van cremar 20.000.
La correlació entre sequera i hectàrees cremades no sempre és exacta, gràcies a les tasques de prevenció dels bombers i els agents rurals. La limitació dels accessos en determinades zones, la millora dels mitjans d’extinció i la tasca de divulgació han reeixit, ara com ara, però el perill no se n’ha anat perquè la sequera amenaça.
