Les condicions per al final de la pròrroga de Junts i el PSOE

  • Si Sánchez resol alguns dels incompliments d’acords previs, el debat de la qüestió de confiança podria restar aparcat

VilaWeb
Carles Puigdemont, en la roda de premsa del 17 de gener a Brussel·les (Fotografia: EFE / Pablo Garrigós)
00:00
00:00

En quin punt es troba la relació entre el PSOE i Junts després de l’acord per a aprovar el decret social? Es podria dir que tots dos partits han evitat una escalada de la crisi i han guanyat una pròrroga: més temps. Un augment de la tensió hauria amenaçat la continuïtat de la legislatura perquè, encara que unes eleccions anticipades no entraven en els plans dels socialistes espanyols, el PSOE s’hauria trobat en una situació molt difícil de mantenir al congrés espanyol. Un trencament que hauria pogut ser definitiu va ser a punt de precipitar-se fa dues setmanes, quan els socialistes van anunciar que vetarien l’admissió a tràmit de la iniciativa de Junts sobre la qüestió de confiança a la mesa del parlament espanyol. La decisió d’ajornar la consideració de la tramitació, amb Sumar mirant de fer de frontissa per suavitzar la situació, va empènyer Carles Puigdemont a avançar per un camí alternatiu: reclamar una reunió urgent de la taula de Suïssa i anunciar que suspenien les negociacions sectorials amb el PSOE.

Quan feia quaranta-vuit hores que Puigdemont havia demanat públicament una convocatòria urgent i extraordinària de la taula amb mediació internacional, la delegació de Junts i el PSOE es van reunir, segons fonts de Junts, per repassar la llista d’incompliments dels acords adquirits prèviament. La reunió no fou a Suïssa, com era habitual, però va servir perquè es reprengués l’ordre del dia en què es basen les cites periòdiques mensuals. Es preveu que la següent serà al febrer.

La tensió que, segons fonts consultades, va regnar en la reunió amb el mecanisme de mediació es va reproduir després en la batalla política pel decret òmnibus, que el congrés va tombar. Al final, el trossejament del decret primigeni que, pocs dies abans, Sánchez refusava de negociar per parts, i l’entesa perquè la mesa de la cambra baixa tramités la proposició no de llei sobre la qüestió de confiança, han donat més coll a tots dos partits: tenen si fa no fa un mes i mig per provar de resoldre la crisi de confiança que fa uns quants dies hauria pogut fer miques l’acord de Brussel·les.

Ara per ara, el PSOE i Junts han superat l’escull del decret perquè es puguin aprovar les principals mesures socials que incloïa l’òmnibus, com ara la revaloració de les pensions o l’ingrés mínim vital. Finalment, fins i tot el PP hi votarà a favor. I els socialistes espanyols han garantit a Puigdemont que la mesa tramitaria la proposició no de llei sobre la qüestió de confiança. Això sí, Junts s’ha avingut a ampliar-ne la redacció per reforçar que és Pedro Sánchez l’únic que té la potestat de presentar-la. El text de la proposta diu així:  “El Congrés dels Diputats insta el president de govern espanyol a considerar l’oportunitat de plantejar una qüestió de confiança, d’acord amb la prerrogativa que li confereix la constitució, atenent el caràcter polític, sense vinculació jurídica, de la present iniciativa.” Junts ha rebaixat la contundència de l’anterior redacció, però considera que la modificació és tan sols tècnica i que no resta relleu polític a la repercussió d’un eventual debat parlamentari sobre l’estabilitat del govern. Sobretot perquè, en una situació com aquesta, el PSOE podria perdre la votació atès que el PP i Vox aprofitarien l’avinentesa per empènyer Sánchez a un punt de no-retorn aprofitant la crisi de confiança amb Junts.

La millor opció per al PSOE i Junts és no haver-hi d’arribar. A Junts tampoc no li interessa, perquè un trencament amb Sánchez li faria perdre la capacitat d’influència a Madrid i implicaria el fracàs de tota una estratègia. Ara mateix, amb Salvador Illa a la Generalitat, es manté com el front principal de l’acció política de Junts, amb Míriam Nogueras al capdavant. El temps que han guanyat fins que el partit de Puigdemont pugui utilitzar la quota que té per a incloure la proposició no de llei a l’ordre del dia del ple del congrés pot arribar, aproximadament, a un mes i mig. Dos mesos, a tot estirar, segons algunes fonts. Aquest és el termini en què Junts espera que el PSOE es mogui en algunes de les tres carpetes dels incompliments d’acords previs: el traspàs integral de les competències en immigració, l’oficialitat del català a les institucions europees i això que han anomenat l’amnistia política.

Fonts de Junts insisteixen que desencallar-los és, sobretot, una qüestió de voluntat política. En el cas de les competències en immigració, els esculls se centren en la gestió dels expedients d’expulsió, el control policíac de les fronteres, ports i aeroports per part dels Mossos d’Esquadra i l’expedició dels números d’identitat d’estranger (NIE). El partit de Puigdemont també veu a prop l’oficialitat del català a la Unió Europea perquè n’hi hauria prou que Sánchez desencallés per dalt el recel de dos estats membres: Itàlia i Suècia. L’amnistia política es desllorigaria amb una reunió entre el president espanyol i el president de Junts. Podria ser una reunió allunyada dels focus de les càmeres i sense cap compareixença posterior. Junts insisteix, tanmateix, que la desconfiança pels incompliments dels pactes previs no es resoldria tan sols amb una reunió que, a més, tindria el risc de ser percebuda solament com un simbolisme, si algun dels altres acords clau no es materialitza.

En la hipòtesi més favorable, Junts retiraria la iniciativa de la qüestió de confiança si veiés complerta la majoria dels pactes anteriors i Sánchez guanyaria aire i estabilitat per obrir negociacions sobre els objectius de dèficit i el pressupost. En tindria prou amb un pressupost per a allargar la legislatura fins on volgués, perquè podria recórrer a una pròrroga més còmoda a partir de llavors. El compàs d’espera actual, a més, no ha permès que la taula de Suïssa aprofundís en el moll de l’os de l’acord d’investidura, que Junts va vendre com un intent de resolució del greuge del sistema de finançament –amb una proposta basada en el concert econòmic– i, anant més enllà, de resolució del conflicte polític.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

dldtdcdjdvdsdg
272829303112345678910111213141516171819202122232425262728123456789
dldtdcdjdvdsdg
272829303112345678910111213141516171819202122232425262728123456789
Fer-me'n subscriptor