Les comarques limítrofes al Barcelonès són les principals receptores dels fluxos migratoris dins de Catalunya

Les comarques limítrofes al Barcelonès són les principals receptores dels fluxos migratoris dins de Catalunya, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) de l’any 2016. En concret, les comarques que aquell any van presentar més capacitat d’atracció dels moviments migratoris procedents de municipis d’altres comarques van ser el Maresme, amb 2.037 moviments, el Vallès Occidental, amb 1.206, el Baix Llobregat, amb 1.125, i el Vallès Oriental, amb 1.106. D’altra banda, de les 18 comarques que registren saldos negatius, el Barcelonès destaca per presentar el saldo més gran d’aquest signe de les migracions intercomarcals, amb una pèrdua de 7.627 sortides netes a la resta de Catalunya l’any passat.

En total, l’any passat hi va haver 230.171 canvis de residència registrats entre municipis de Catalunya, un 5,8% menys que el 2015. Les xifres de l’Idescat indiquen que el 56,5% dels moviments van ser intercomarcals, fet que comporta un saldo migratori positiu a 23 comarques i a l’Aran. El saldo migratori total de Catalunya és de 49.122 entrades netes, com a resultat de l’aportació de la migració amb la resta d’Espanya, de 3.889 persones, i la migració amb l’estranger, de 45.233.

La comarca del Barcelonès va ser la que va registrar més sortides d’habitants cap a altres comarques catalanes, concretament 36.433. El 26,2% de la gent va marxar al Baix Llobregat, el 20,1% al Vallès Occidental, el 14,3% al Maresme i el 9,5% al Vallès Oriental. Per municipis, Barcelona va perdre 7.053 habitants. També en va perdre el conjunt de municipis de grandària petita, és a dir, els de menys de 2.000 habitants. Concretament en van marxar 637 persones.

D’altra banda, el saldo migratori net del conjunt de Catalunya amb la resta d’Espanya va tenir l’any passat un saldo positiu. El balanç resultant entre immigracions (51.192) i emigracions (47.303) suposa una entrada neta de 3.889 residents provinents de la resta de l’Estat, que tot i això és una xifra un 23,8% menor que l’any anterior. L’aportació de la població estrangera és del 53,4%. Els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya resulten de signe positiu a 32 comarques i a l’Aran. El Barcelonès és el centre d’atracció de les migracions des de la resta d’Espanya, amb un saldo de 2.101 moviments. A la resta de comarques, els saldos són menys significatius, segons s’indica des de l’Idescat. De les 9 comarques amb saldo negatiu, el Maresme és la que té una diferència major entre immigracions i emigracions (-101).

Immigració exterior

Pel que fa als fluxos migratoris amb l’estranger, l’any 2016 al conjunt de Catalunya hi va haver 128.474 immigracions procedents de l’estranger, un 12,7% més que un any enrere. D’altra banda, s’han comptabilitzat 83.241 emigracions, un 10,5% menys que el 2015. El saldo net resultant és de 45.233 moviments, i d’aquests el 57,3% són femenins. Pel que fa a la nacionalitat, el saldo net és positiu entre l’estrangera (49.719 entrades), però és negatiu entre l’espanyola (4.486 sortides).

Els intercanvis migratoris amb l’estranger han resultat de signe positiu a 35 comarques. El saldo més elevat el registra el Barcelonès (30.573), seguit del Vallès Occidental (3.720) i el Baix Llobregat (2.655). Entre les comarques amb saldos negatius destaca el Baix Camp (-656) seguida del Baix Ebre (‑306).