18.11.2016 - 22:00
|
Actualització: 20.11.2016 - 13:25
Els empresaris de les comarques centrals valencianes exhibeixen múscul i demanen la finalització d’algunes infraestructures de comunicació que consideren necessàries per a continuar creixent. Una d’elles és l’acabament de l’autovia que uneix Gandia i l’Olleria que facilitaria la mobilitat entre l’interior i la costa. L’altra, seria la millora de les connexions ferroviàries que, en aquell territori són escasses i no estan ni estructurades ni coordinades.
‘El més important és donar a aquestes comarques el valor que tenen com a motor econòmic del País. Com és possible que estiguen tan abandonades?’, es pregunta Ramon Soler, empresari del tèxtil d’Albaida. Soler descriu el trànsit continu de camions un matí qualsevol pel què ell anomena el triangle de les Bermudes: ‘Un triangle buit d’infraestructures. Volem treballar en les mateixes condicions que els altres’. La seua sensació és que ara comença a haver-hi una certa preocupació per part del govern. ‘Almenys se’n parla –assegura–. Fa uns anys, parlar de les comarques centrals era com un tabú, no ho podíem dir, buscàvem sinònims, era com si volguérem separar-nos del País Valencià, i no era això’.
Una activitat industrial per damunt de la mitjana
La crisi econòmica s’ha deixat sentir amb molta força en aquest territori, i només s’han salvat i enfortit les empreses més potents o aquelles que van saber oferir algun valor afegit als seus productes. A les zones de costa, la recuperació és més visible que a l’interior.
Tot i així, la mitjana d’activitat industrial d’aquestes comarques és superior a la mitjana del País Valencià que és de 5,2 empreses per cada mil habitants. A la Foia de Castalla, per exemple, n’hi ha 17,2 per cada mil habitants. A la Vall d’Albaida, 10,7. Sense ser pròximes a cap àrea metropolitana important, la mitjana de l’índex de les comarques centrals és del 5,5.
Les comarques centrals valencianes són un territori que està a cavall de dues metròpolis que són Alacant i València. Sobre el mapa són un triangle: La Costera, la Safor, la Vall d’Albaida, el Comtat, l’Alcoià, la Marina Alta i la Marina Baixa. Inclouen poblacions d’interior i de costa. Hi viuen 800.000 persones repartides en ciutats mitjanes d’entre 30.000 i 40.000 habitants. No constitueixen cap entitat política, però són un eix funcional homologable a les Comarques Centrals de Catalunya. Es tracta d’unes poblacions on l’ús social del català dóna prestigi i és necessari un coneixement de la llengua per viure i per treballar. I això té una traducció política, sociològica i electoral.
Aquest sector abasta l’interior que és l’eix industrial, sobretot del tèxtil, que va des d’Alcoi fins a Ontinyent i passa per Albaida, Cocentaina o Muro; i la costa, que són Gandia, Dènia i Benidorm, i que són turisme, serveis i ports d’entrada i eixida.
Aquestes comarques reivindiquen el seu paper central, el contrapès als dos grans pols que estiren cap al sud i cap al nord. Són, segons el professor de sociologia de la Universitat d’Alacant, Lluís Català, una baula entre dos dels nodes principals de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani com són València i Alacant-Elx.
El reviscolament del consorci i la comarcalització
El canvi polític que es va produir el mes de maig del 2015 ha propiciat el reviscolament del consorci que va nàixer l’any 1999 i que, a banda de les comarques citades més amunt incloïa La Canal de Navarrés. Pau Caparrós, director de l’institut d’economia i empresa Ignasi Villalonga recorda que ‘hi havia fons europeus llibres, moviment. Hi va haver un moment d’eclosió. Semblava que tindria futur. Però es va construir la casa per la teulada. Quotes repartides per municipis, territoris… Però el consorci és una història de frustració. En torn del consorci s’havia muntat una mena d’associació empresarial de les comarques centrals valencianes. Els sindicats es van agrupar territorialment al voltant d’aquesta submarca que continua existint’. Però tot això es va paralitzar quan Alfonso Rus, que era el batle de Xàtiva, en va agafar la presidència.
Ara s’ha reprès l’agenda abandonada pel Partit Popular a la vegada que a l’horitzó hi ha l’avantprojecte de llei de comarcalització que prepara la Generalitat. I en el present, hi ha ajuntaments que veuen en el consorci de municipis una eina molt interessant. Manuel Gomicia, regidor d’Empresa, Formació i innovació de l’ajuntament d’Alcoi el considera ‘fonamental per a reprendre el concepte i els objectius de les comarques centrals des de l’òptica del territori, de l’economia, de la cultura, de la innovació. Ara la Generalitat aposta pel desenvolupament territorial, per una manera diferent d’estructurar les relacions entre comarques, província i ciutats. Dins de l’estructura econòmica valenciana és importantíssim donar un paper important a aquest territori ja que, fins ara, les relacions entre costa i interior eren molt difuses’.
Lluís Català és l’autor de l’estudi en que es basen els empresaris per a demanar més implicació a les institucions. L’institut Ignasi Villalonga ha realitzat un documental que posa en solfa aquests problemes. Una de les tesis que s’hi expliquen segons Pau Caparrós és que ‘l’existència mateixa de les comarques centrals valencianes, l’existència vertebrada d’aquesta àrea funcional és una resposta a la necessitat de vertebrar el país Valencià que és un territori molt allargat, molt desconnectat entre les dues grans àrees metropolitanes, i per tant, actuar sobre les comarques centrals és actuar sobre la pròpia existència del País Valencià’.
