Les clavegueres de l’estat espanyol pressionen Pedro Sánchez

TEMA DEL DIA
Trama. Quan a Catalunya es van començar a fer servir instruments de guerra bruta per destruir la reputació de dirigents polítics independentistes, molts van callar. O bé perquè ja els anava bé o perquè es pensaven que era una maniobra més del sobiranisme. Dirigents polítics com ara Artur Mas, Oriol Junqueras i Xavier Trias van ser l’objectiu a abatre, amb documents o enregistraments fabricats per les clavegueres de l’estat espanyol. Després es va descobrir que tot això formava part d’una trama organitzada, anomenada ‘operació Catalunya’, que tenia l’objectiu de frenar l’independentisme i en què la figura central era el comissari José Manuel Villarejo.

Quan es va certificar aquesta guerra bruta, a Catalunya ja es va advertir que no era un problema per a l’independentisme i prou, sinó que acabaria essent un maldecap gros per a tots els demòcrates espanyols. L’ús de les clavegueres de l’estat per a combatre la discrepància política demostra que la democràcia espanyola és defectuosa, perquè encara no ha depurat tots els mecanismes de funcionament, alguns dels quals provenen del franquisme. Però quan  baixes a les clavegueres per combatre l’enemic t’acabes embrutant.

A la ministra de Justícia Dolores Delgado li ha passat això, arran de la filtració de les converses amb el comissari Villarejo, en què també va participar l’inefable jutge Baltasar Garzón. El contingut és tan escandalós que en un país democràtic hauria fet dimitir la ministra i obrir una investigació per saber si allò que explica dels jutges i fiscals que van anar a fer turisme sexual a Cartagena de Indias és cert o no. La ministra no ha pas dimitit i el govern espanyol se’n defensa dient que no cedirà al ‘xantatge’ que suposadament fa Villarejo per poder sortir de la presó on és reclòs. Un comissari condecorat, cal recordar-ho, per l’ex-ministre Jorge Fernández Díaz abans de jubilar-se.

En el fons, què decideixi Delgado és poc important. El problema no és pas la dimissió d’una ministra, sinó la confirmació de l’existència d’una xarxa d’extorsió que afecta polítics i jutges i que deteriora la qualitat democràtica de l’estat espanyol, ja ben desacreditada. El govern Sánchez pot ser víctima d’un xantatge, però sobretot, ara com ara, és un govern feble, demacrat per les dimissions i sense majoria estable per a poder governar. Això que passa al poder polític també passa al judicial. Qui són els jutges que té enregistrats Villarejo, en quines condicions poden treballar i quina seguretat jurídica tenen els ciutadans davant aquests personatges? Després d’això que es veu a Madrid, s’entenen totes les trampes que ha fet el poder judicial per encausar els líders independentistes i ja no hi ha cap dubte que no tindran pas un judici just. Perquè a Espanya això ja no és possible, no per espanyolisme, sinó perquè l’estat es descompon. El procés independentista no ha fet sinó accelerar la descomposició d’Espanya.

Una descomposició que ja no afecta independentistes i prou, sinó qualsevol qui tingui un enemic polític disposat a enfonsar-lo. Afecta Pedro Sánchez i tot, perquè les clavegueres li ofeguen el govern. Un govern que es va presentar com un exemple de feminisme i té una ministra que qualifica de ‘marieta’ un company de gabinet. Un govern que es va presentar com a exemple de regeneració democràtica i un ministre ja hi ha dimitit per frau fiscal i una altra va haver de plegar per haver mentit. Fins i tot l’astronauta Pedro Duque ha hagut de baixar a la Terra per mirar de negar que va comprar una casa a Xàbia mitjançant una societat interposada per a no pagar imposts. No se l’ha cregut ningú. Sánchez està acorralat per les clavegueres però si hi ha eleccions en donarà la culpa als independentistes, que acusarà de no haver volgut dialogar. Ja ho ha dit avui.

MÉS QÜESTIONS
El govern espanyol es compromet davant mil empresaris a tenir el corredor mediterrani el 2021. Més d’un miler d’empresaris dels Països Catalans i de més llocs de l’estat espanyol s’han reunit avui al Palau de Congressos de Barcelona per reivindicar el corredor mediterrani, i sembla que la pressió ha tingut èxit. Si més no, com a promesa verbal. El ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, els ha assegurat que el corredor mediterrani entraria en funcionament el 2021, d’Algesires fins a la frontera amb França. Ha destacat l’augment de la competitivitat dels territoris per on passarà i ha assegurat que la connexió amb Europa és fonamental. ‘La xarxa pot ser feta. Ara hi ha un gran impuls i cal procurar que no decaigui. L’impuls és tècnic, però el financer és cobert, de manera que som a la recta final’, ha dit. Ha lamentat que el corredor mediterrani hagi estat ‘força temps’ sense dotació a causa de la crisi econòmica. I ha remarcat el paper de la classe empresarial i del conjunt de la societat en favor del corredor. La trobada, organitzada per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) ha volgut escenificar la importància i la necessitat de la infrastructura, conscienciar el conjunt del país perquè s’impliqui a reivindicar-la i aconseguir que les administracions es comprometin a executar-la. Acabada la reunió, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha lamentat que el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, no hi hagi assistit.

L’ex-president Francisco Camps assegura que és l’home ‘més perseguit d’Espanya’. Tot semblava indicar que Francisco Camps s’havia deslliurat del cas Gürtel, malgrat que té més causes obertes, però no. La secció segona de la sala penal de l’Audiència espanyola ha ordenat de reobrir la investigació sobre les adjudicacions de la Generalitat Valenciana a Orange Market, una de les empreses de la trama Gürtel. En aquesta peça s’ha d’aclarir qui ordenava les adjudicacions, després de les revelacions que van fer Francisco Correa, Ricardo Costa i Álvaro Pérez, ‘el Bigotis’, durant el judici pel finançament irregular del PP valencià, i que apuntaven directament a l’ex-president Francisco Camps. En saber la decisió, Camps ha assegurat que no tenia res a veure amb la trama i ha exclamat: ‘Sóc l’home més perseguit d’Espanya.’

La plataforma Per un Bon Finançament demanarà que es derogui la llei Montoro. La plataforma Per un Bon Finançament organitzarà el 9 d’octubre a Alcúdia una jornada reivindicativa per demanar que es derogui la llei Montoro, per reclamar que es reconegui l’ordinalitat en el repartiment dels recursos i per exigir l’aprovació d’un REB ‘amb garanties’. La plataforma ha enviat una carta al batlle d’Alcúdia, Antoni Llabrés, perquè és el municipi més perjudicat per la llei, ‘amb seixanta milions d’euros sanejats que no reverteixen en els ciutadans’. En la missiva asseguren que el principal motiu de la jornada és protestar per ‘la irracionalitat de la regla de despesa, que ha blocat el romanent de tresoreria en comptes sanejats’ de municipis de les Illes. Durant la jornada, és previst que membres de la plataforma i del consistori pengin una pancarta reivindicativa a la balconada de l’ajuntament. Per un Bon Finançament compta amb el suport majoritari d’una trentena d’ajuntaments de les Balears i també del Consell de Mallorca.

Les feministes d’Andorra demanen al govern que no cedeixi a les pressions del copríncep episcopal contra l’avortament. Coincidint amb el Dia Internacional pel Dret d’Avortar, els col·lectius feministes d’Andorra i l’Alt Urgell han demanat en un comunicat que l’avortament es despenalitzi immediatament al principat. Les feministes consideren que el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, és un dels màxims responsables que l’avortament encara hi sigui penalitzat i demanen al govern que ‘deixi de sotmetre’s a les amenaces del bisbat d’Urgell’.

LA XIFRA
57 milions d’euros és la indemnització que demana Compromís per a les víctimes del bombardament de la legió Cóndor el maig del 1938 a diverses poblacions de la comarca del Maestrat.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de setembre de 1975 van ser executats José Huberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez del FRAP, i Jon Paredes Manot, ‘Txiqui’, i Ángel Otaegui d’ETA. El règim va fer el sord a les pressions internacionals al règim franquista per impedir-ho.  ‘Txiki’, va ser afusellat al cementeri de Collserola per membres de la Guàrdia Civil, davant la presència del seu germà Mikel i dels advocats Marc Palmés i Magda Oranich.