02.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 02.10.2022 - 22:31
Ahir el Brasil va acudir a les urnes per triar nou president, en unes eleccions en què era en joc la supervivència de la democràcia contra els somnis autoritaris de Jair Bolsonaro (Partit Liberal), que optava a la reelecció.
Bolsonaro va anar apareixent en segona posició als sondatges, amb el 33% d’intenció de vot, darrere l’ex-president Luiz Inácio Lula da Silva (Partit dels Treballadors), que les encapçalava amb el 47%. Si els pronòstics dels sondatges es confirmen a les urnes, Lula pot assolir la majoria dels vots vàlids, fet que el faria president sense haver de passar per una segona volta. Com ha arribat fins ací?
El descrèdit de Bolsonaro
Arran de la dificultat creixent de ser reelegit, Bolsonaro ha fet servir la seva ment autocràtica per pervertir el joc democràtic. En una mostra d’abús de poder, va aprofitar les celebracions del bicentenari de la independència del Brasil, el 7 de setembre, per fer campanya política.
En aquestes festes a Brasília, i en presència dels presidents de Portugal, Cap Verd i Guinea Bissau, Bolsonaro va ignorar el bicentenari i va fer un discurs electoralista en què va exaltar èxits ficticis del seu govern, va comparar la seva parella amb les esposes dels seus contrincants, va aconsellar als seus votants homes de cercar “princeses” i, referint-se a si mateix, va crear un neologisme sexual vulgar, imbrochável (que es podria traduir com a “potent” o “trempable”), per al·ludir al seu rendiment sexual.
El polèmic segrest de la festa va tenir l’efecte contrari a l’esperat per Bolsonaro: dos brasilers de cada tres van considerar que havia manipulat les celebracions per beneficiar-se’n.
Encara amb els retrets dels brasilers encesos, durant la visita a Londres per a l’enterrament de la reina Elisabet II, del balcó de l’ambaixada brasilera estant va trencar el context de dol i es va dirigir en to festiu als seguidors concentrats davant l’edifici. Com de costum, en el discurs va atacar els seus opositors polítics i va desacreditar els resultats dels sondatges.
Amb un fracàs electoral probable, l’única estratègia que li restava a Bolsonaro era la propagació de la por i tombs de darrera hora, com ara augmentar la despesa social aquests darrers mesos i atenuar el discurs misogin. Així i tot, no ha aconseguit més suport entre la població més pobra –53% del total dels votants– ni entre les dones –52,6% del total. En aquests dos segments, Lula té la majoria dels votants.
Seguint el guió de Donald Trump, la deslegitimació de les institucions electorals també ha format part de la seva estratègia: aquest darrer any, sense presentar-ne proves, va atacar el sistema de votació brasiler bo i dient que les urnes electròniques i el recompte de vots no eren fiables.
Per tot plegat, Bolsonaro té un gran desprestigi entre els brasilers. Segons els sondatges, el 50% dels votants sosté que no es creu mai allò que diu el president, que té un índex de rebuig del 52% de l’electorat i el 44% considera el seu govern dolent o molt dolent.
La força de Lula
L’avantatge còmode de Lula als sondatges gairebé no té res a veure amb la imatge negativa de Bolsonaro. El discurs més moderat de Lula l’ajuda a ampliar el nombre d’adeptes i capta el suport de polítics de diferents orientacions ideològiques.
Ara, Lula té un índex de rebuig elevat entre els votants que guanyen més de dos salaris mínims: el seu índex de rebuig total és del 39% i arriba al 41% entre els votants que guanyen entre dos salaris mínims i cinc, i creix a mesura que augmenta la renda.
Bo i aprofitant aquesta debilitat de l’ex-president, Bolsonaro ha explotat a la campanya l’escàndol de corrupció en què Lula s’ha vist involucrat d’ençà del 2014. El cas va ser destapat per un grup anticorrupció de la fiscalia conegut com a “Operació Lava Jato” i va portar Lula a la presó el 2018, fet que va impedir que es presentés a les eleccions presidencials d’ara fa quatre anys. El 2021, el Tribunal Suprem brasiler va considerar els judicis contra Lula invàlids i li va anul·lar les condemnes.
L’empresonament de Lula encara és present a la memòria dels brasilers. Tot i això, Bolsonaro també és associat a la corrupció: el 69% de l’electorat creu que hi va haver corrupció al seu govern. A més, a diferència de Bolsonaro, Lula ha aconseguit de consolidar una imatge positiva a part de l’electorat. La motivació conciliadora, la capacitat històrica de teixir acords polítics i l’alt índex d’aprovació dels seus governs (2003-2011) n’impulsen la campanya.
Lula va entrar a la recta final de la campanya amb l’objectiu de disminuir l’abstenció electoral per obtenir més del 50% dels vots vàlids i guanyar les eleccions a la primera volta. També amb aquest propòsit, ha provat de guanyar el vot útil de l’electorat que prefereix uns altres candidats amb poques possibilitats de victòria, però s’inclina a canviar d’opció per posar fi a les eleccions a la primera volta.
El desig d’un nou horitzó polític
L’optimisme de cara al futur és clarament associat a l’èxit polític de Lula: el 44% dels brasilers considera que la seva vida millorarà amb un govern Lula, enfront del 21% que creu que millorarà si Bolsonaro continua de president.
La incapacitat de Bolsonaro per a evitar el triomf electoral de Lula revela la decadència del bolsonarisme. Les polítiques socials insuficients, la mala gestió de la pandèmia de la covid-19, la manca de transparència en la gestió pública i l’erosió d’institucions democràtiques durant el govern de Bolsonaro han despertat un nou desig de canvi entre els brasilers.
Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.
