20.12.2017 - 22:00
Arriba el dia de les eleccions més anòmales, amb unes quantes incògnites que potser avui es podran resoldre. La gran ofensiva mediàtica, judicial, política i policíaca contra l’independentisme va començar arran de la convocatòria del referèndum del primer d’octubre i es va intensificar després de la proclamació de la independència del 27 del mateix més, amb la intervenció total de l’autogovern per la via d’un 155 inconstitucional. Però aquesta ofensiva, que ha tingut continuïtat durant la campanya, com pot haver influït en els electors? Com pot haver-los condicionat el fet que les forces independentistes hagin tingut una mà lligada a l’esquena? Les enquestes han anat dibuixant un panorama que caldrà veure si és cert: el bloc independentista, amb el risc de no atènyer la majoria absoluta; Ciutadans ocupant tot el terreny del PP i fent la tenalla amb un PSC acrescut; i els comuns, disminuïts en l’equidistància però amb possibilitat de ser decisius per a la governabilitat.
Les dades del 21-D
D’entrada, les dades de la jornada: 5.554.394 electors convocats a votar en 8.247 meses, repartides en 2.680 col·legis de 947 municipis. Hi ha 136.000 votants nous i dels 226.381 inscrits en el cens de residents a l’estranger (CERA), 39.521 –un 17,5%– han pogut efectivament exercir el dret de vot. Els col·legis obren de les nou del matí a les vuit del vespre i hi haurà dos avançaments de participació: el primer, a les 13.45, amb les dades de participació fins a les 13.00; el segon, a les 18.45, amb la participació fins a les 17.00. A les vuit del vespre tancaran els col·legis, no hi haurà el resultat del sondatge a peu d’urna que tradicionalment feia públic TV3 i començarà l’escrutini.
La intervenció espanyola s’ha allargat fins a la jornada de votació mateix. D’entrada, per la imatge de membres del govern espanyol, com el delegat a Catalunya, Enric Millo, i el secretari general tècnic del Ministeri de l’Interior, Juan Antonio Puigserver, compareixent rere el logotip de la Generalitat i oferint les dades del dispositiu electoral que hauria hagut de donar el conseller d’Interior. I, d’una altra banda, per la prohibició expressa a membres de la mesa i a apoderats de dur cap llaç groc visible, per ordre de la Junta Electoral, en resposta a una demanda del PSC.
Vist el context en què es fan les eleccions, aquests són els altres factors que caldrà tenir en compte:
La participació
Una de les claus d’avui pot ser la participació. El 2015, sense comptar el vot exterior, va ser del 77,44%, la més alta en unes eleccions al parlament, però la majoria d’enquestes apunten a una mobilització encara superior, que tombaria el rècord del 80,7% del 1982.
La majoria independentista
Tots els sondatges assenyalen que els independentistes se situen entre els 65 escons i els 70, un marge ajustat però del qual dependrà la majoria absoluta. Venim de les eleccions del 27 de setembre de 2015 (vegeu-ne els resultats), amb una majoria de 72 diputats per la suma dels 62 de Junts pel Sí i els 10 de la CUP. Vegeu on hi hagué majoria independentista i on fou unionista ara fa dos anys:
Caldrà veure si es manté aquesta majoria, si s’amplia o baixa, tenint en compte que ara no hi ha una candidatura unitària, i que ERC i Junts per Catalunya –la llista de Puigdemont, amb un PDECat deixat de banda– es disputen el primer lloc del bloc independentista. La separació de candidatures podria fer que, tot i haver-hi una majora independentista, Ciutadans arribés a ser primera força. Si més no, les enquestes, amb la prevenció amb què s’han de prendre, indiquen aquesta possibilitat.
Els escons en joc
Tal com indicava l’anàlisi de l’Aravot d’aquest cap de setmana passat, a la circumscripció de Barcelona hi ha 85 escons en joc, gairebé dos terços del parlament. El 2015 els independentistes van obtenir-hi un total de 39 escons: 7 la CUP i 32 Junts pel Sí (JxSí). Ara, segons les enquestes, podrien obtenir-hi un mínim de 36 escons; i, segons la darrera, es podrien repetir els 39 del 2015. Si només s’hi perdessin aquests tres escons, es mantindria la majoria absoluta. Per tant, Tarragona, Lleida i Girona, tot i que no aporten tants escons, també seran clau i en gran part en aquestes tres circumscripcions és on hi haurà en joc la majoria absoluta independentista.
A la circumscripció de Girona, les candidatures independentistes van obtenir 12 escons el 2015 –gairebé un 65% del vot–: 11 JxSí i 1 la CUP. La majoria de sondatges remarquen que o bé Catalunya en Comú (CComú) o bé el PP poden perdre-hi el seu únic escó i, fins i tot, poden perdre-l’hi tots dos. La majoria d’enquestes també preveuen que PSC i Ciutadans hi obtenen un escó més cadascun.
A la circumscripció de Lleida, les candidatures independentistes van obtenir 11 escons el 2015: 10 JxSí i 1 la CUP. En una de les darreres enquestes, es pronosticava que perdrien dos escons, que els guanyarien PSC i Ciutadans. Tanmateix, les enquestes anteriors preveien que en perdrien tan sols un o, fins i tot, que els mantindrien tots.
A la circumscripció de Tarragona, els independentistes van obtenir 10 escons el 2015, 9 JxSí i 1 la CUP. Els tres partits amb menys suport (CUP, CComú i PP) s’han mantingut inamovibles respecte del 2015, de manera que els canvis els trobem entre les formacions que obtenen més suport. Segons una de les enquestes més recents, JxCat i el PSC es disputarien un escó, per una dècima. Tot i això, les diferències entre enquestes són significatives: si en la darrera ERC n’obtenia 4, en algunes altres n’assolia 5 o 6. En el pitjor dels casos, l’independentisme pot perdre-hi dos escons.
