09.02.2016 - 11:26
Pensar que rural és sinònim d’endarreriment és cosa del passat. Les escoles de poble ja no estan aïllades, sinó que són dinàmiques, complexes i de qualitat, i poden comptar amb els mateixos recursos que una escola de ciutat.
Què és una escola rural o de poble? Un centre d’educació infantil i primària on no existeix un grup per nivell educatiu, és a dir, compta amb un nombre tan reduït d’alumnes que han d’agrupar diversos cursos en una mateixa aula. També es coneix com l’escola de les tres “p”: petita, de poble i pública. Es poden classificar en escoles unitàries, que tenen entren un i tres grups, i cícliques, que en tenen més de tres.
El fet de tenir pocs alumnes, condiciona també el nombre de mestres que treballen a l’escola. Per exemple, en el cas de l’Escola el Tormo de La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre) compten amb cinc mestres tutors. Ara bé, en una escola és essencial la figura dels especialistes, és a dir mestres d’anglès, educació física, música i educació especial. Una escola rural per si sola no podria disposar de tants mestres fixes com les escoles amb ràtios grans. I com s’ho fan per poder tenir-ne? A través de les Zones Escolars Rurals (ZER).
Loading…
La Generalitat va acordar el 1988 la creació de les ZER, unes institucions escolars formades per escoles rurals que comparteixen el mateix projecte educatiu, les mateixes normes d’organització, la mateixa programació i els mestres especialistes itinerants. La ZER es conforma com un centre únic, amb el seu propi equip directiu. Seguint amb el cas de l’Escola el Tormo, aquesta forma part de la ZER Ribera d’Ebre Nord, juntament amb l’Escola les Eres de Vinebre i l’Escola el Verger de Garcia, i disposen de quatre mestres itinerants.
Com més alumnes escolaritzats hi ha en totes les escoles de la ZER, més alta és la ràtio d’alumnes/mestre i a la inversa, com més escoles formen part d’una ZER, més baixa és la ràtio d’alumnes/mestre.
Lourdes Ambrós, inspectora adjunta de la Ribera d’Ebre i Terra Alta, explica que tot i que les actuacions sigui quin sigui el centre són les mateixes, en les escoles que formen part d’una ZER hi ha tasques com ara l’anàlisi d’indicadors de resultats que es fa a nivell conjunt. A més assegura que els resultats de la Ribera i Terra Alta acostumen estar en general per sobre de la mitjana de Catalunya.
Que un poble tingui una escola rural no és una excepció, ja que tres quarts de les poblacions de Catalunya són de menys de 3000 habitants. La província amb més pobles petits és Lleida, concretament amb un 89,2%, seguida per Girona, Tarragona, i per últim, Barcelona.
I quines són les claus per l’èxit educatiu en una escola rural? Els grups multinivell i multicicles permeten la interacció entre alumnes de diferents edats així com també entre mestres. Aquest sistema fomenta l’autonomia i la responsabilitat de cada nen, mitjançant el treball cooperatiu: els petits escolten els grans, però també els grans aprenen dels petits.
Un altre avantatge d’una escola petita és el vincle que es crea gràcies a la relació propera entre els mestres, els alumnes, la família i el poble. Aquesta proximitat ajuda que el treball sigui més personalitzat, gairebé com unes classes particulars, i permet l’atenció a la diversitat. A més, l’agrupació de les ZER no és només simbòlica, sinó que hi ha un lligam directe entre els alumnes de les diverses escoles a partir de trobades i excursions.
Però les escoles rurals també tenen una cara negativa. La possibilitat d’oferir activitats extraescolars es veu limitada a les edats dels diferents nens. Per exemple, fer un equip de futbol amb nens de tres i onze anys és inviable. L’agrupació multinivell no sempre és efectiva, i per això a l’Escola El Tormo han optat per fer una activitat d’atletisme, un esport individual que permet que nens de totes les edats se’n puguin aprofitar.
Un altre inconvenient per a aquestes escoles és que el poble no disposi de llar d’infants. Aquesta mancança pot provocar que els pares decideixin portar els seus fills a les escoles bressol dels pobles veïns, i que un cop adaptats a l’ambient continuïn la seva educació allà. Per aquest motiu s’està duent a terme en el curs 2015-2016 una experiència pilot a quatre ZER per tal d’atendre infants del primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals.
El Secretariat d’Escola Rural
Tal com ha quedat reflectit, les escoles rurals tenen un gran pes dins el sistema educatiu català. Per tant, és molt important que existeixin organismes que vetllin per la seva existència i reflexionin sobre cap on ha d’anar aquest model d’escola en un futur. És el cas del Secretariat d’Escola Rural, una organització encarregada de coordinar reunions que es convoquen en diversos indrets del territori per tal de reflexionar sobre la realitat de les escoles rurals i les seves necessitats.
Segons explica Miquel Payaró, coordinador del SERC, els objectius d’aquest grup de mestres són, entre d’altres, servir de referent a tots els professionals de l’ensenyament en l’àmbit rural, crear espais de debat pedagògic i d’intercanvi d’experiències per tal de ser un enllaç entre l’escola rural i l’administració a través de la Taula de Rurals del Departament d’Ensenyament.
És clau per al bon funcionament de l’escola rural el paper dels mestres. Tal i com es pot veure en el Secretariat, els qui treballen en aquestes escoles tenen un alt grau de dedicació. Segons Marta Barrera, membre d’aquesta organització, “ser mestre o mestra d’Escola Rural és un sentiment, una manera de fer”. Payaró afegeix que “a nivell personal és una gran satisfacció, perquè et sents molt valorat en la feina”. És per això que des d’aquestes escoles es demana que el Departament d’Ensenyament tingui en compte l’estabilitat dels mestres dins el mateix centre, evitant els trasllats.
Reptes de l’escola rural
Tot i que aquestes escoles garanteixen l’èxit educatiu, tal i com es pot comprovar a les Competències Bàsiques i a les proves d’avaluació diagnòstica de primària, encara queden molts fronts oberts pels quals cal seguir treballant. El més important és la formació inicial dels futurs docents incloent a les facultats les metodologies de treball multinivell d’aquesta tipologia d’escoles. Altres peticions que es fan des del Secretariat són la regularització de les normatives a les peculiaritats d’aquests centres i també la revisió del parc de construccions escolars en els pobles petits.
