07.06.2017 - 16:49
MADRID, 7 (EUROPA PRESS)
L’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA) organitza aquests dies a Madrid la quarta edició del cicle de pel·lícula i col·loquis ‘Dones que no mamen’, amb el qual es pretén “visibilitzar” en treball de les professionals de la cinematografia i reivindicar la presència de dones en els continguts.
“No ens sentim reconegudes en el relat”, ha criticat aquest dimecres 7 de juny la presidenta de CIMA, Virginia Yagüe, durant la presentació davant la premsa d’aquest cicle, en la qual ha lamentat que les dones estan “retallades per estereotips molt establerts” i on ha assenyalat la necessitat d'”ajudes específiques” per a projectes liderats per dones.
En aquesta presentació, que ha tingut lloc en l’Acadèmia de Cinema, Yagüe ha criticat que els papers femenins estan reduïts a “papers d’acompanyant secundari” o a dones amb un component “negatiu” o que ocupa un “rol masculí”, per la qual cosa demana “més riquesa femenina”.
No obstant això, renega de l’etiqueta de “cinema de dones” i reclama més confiança per part dels productors i, en conseqüència, més pressupost per poder arribar així al “gran públic”. “Podem fer pel·lícules de gènere igual que els homes”, ha reclamat.
La presidenta de CIMA ha estat acompanyada de les actrius Silvia Marsó i Luisa Gavasa, i el director general de l’Acadèmia de Cinema, Joan Álvarez. Gavasa ha reivindicat “papers interessants”, així com un reflex més proper i complex de les dones de la seva edat. “Sé que no tinc 30 o 40 anys però em nego al fet que decideixin que sóc invisible”, ha assenyalat, al mateix temps que ha aplaudit la visibilitat que ha donat l’Acadèmia de Cinema a les actrius madures en la passada edició dels Goya.
De la mateixa manera, Gavasa ha indicat que “per ser actriu no fa falta ser un ‘pivón'” sinó bon professional i tenir “formació”, cosa que considera que escasseja entre alguns actors joves. “Hi ha molt ‘estrellisme’ i aquest és un treball molt dur, seriós i humil”, ha assenyalat la intèrpret, Goya a la Millor interpretació femenina de repartiment el 2016 per ‘La novia’, de Paula Ortiz.
Si escau, Silvia Marsó ha criticat l’absència de contingut sobre dones, cosa que troba al cinema europeu, i cita entre els exemples a la llorejada ‘Elle’, de Paul Verhoeven, la qual cosa al seu judici és “impensable” a Espanya, o ‘Sempre Alice’, protagonitzada per Julianne Moore, qui dona vida a una dona que pateix Alzheimer.
“COMPANYES” DE HOLLYWOOD, “FONAMENTALS”
Conscients que victòries “no s’aconsegueixen d’un dia per a un altre”, confien que aquest discurs cali a poc a poc i aplaudeixen la decisió de les “companyes de Hollywood” de denunciar públicament situacions de discriminació salarial que han estat “fonamentals” per reafirmar la seva postura.
La presidenta de CIMA ha lamentat que el tema de gènere obri “nafres” i recorda que quan l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA) va activar sistemes de puntuació per assegurar el relleu generacional no va haver-hi problemes. No obstant això, exigir aquest suport des de l’àmbit de les dones crea “controvèrsia” i es qüestiona la “qualitat”.
En aquest sentit, ha reconegut la importància d’un canvi normatiu –una necessitat que ja ha traslladat a l’actual director de l’ICAA, Óscar Grafenhain, segons ha indicat– per al qual el model suec es converteix en paradigma”.
“Cal aconseguir una anàlisi i a partir d’aquí establir mesures de puntuació i ajudes específiques a projectes liderats per dones, és a dir, amb presència en la producció, la direcció i el guió, perquè són els qui determinen el contingut”, ha recalcat.
