20.08.2021 - 21:50
|
Actualització: 21.08.2021 - 12:10
En un estudi fet a 10.000 dirigents demanaven quina era la qualitat més important per a l’èxit de la seva organització. El 97% va respondre que la intel·ligència estratègica. Tanmateix, tal com assenyala un altre estudi, la falta de temps, de compromís o de coneixements són algunes de les raons per les quals els dirigents no treballen el seu pensament estratègic o són incapaços de dominar-lo.
En aquest article no hi proposem solucions. Us convidem a prendre una ruta més lúdica per a mirar d’identificar alguns principis estratègics que són útils per als dirigents, però també per a tothom, en les situacions quotidianes, tant professionals com personals, per a fer front a problemes complexos.
Per a aconseguir-ho, podem servir-nos d’un joc molt famós: el Sudoku, joc de què els jugadors de tot el món són orfes d’ençà de la mort del japonès Maki Kaji, el 10 d’agost passat, a seixanta-nou anys. En la dècada de 1980, va contribuir a popularitzar el joc, després d’haver-ho descobert en una revista americana, donant-li el nom japonès (“su”: nombre; i “doku”: únic).
L’editorial que va fundar, Nikoli, ha retut homenatge a la seva pàgina web al “padrí del Sudoku”, que va difondre l’amor pels trencaclosques a tot el món. Tot i que hi ha antecedents del Sudoku a l’Europa del segle XVIII, sobretot el quadrat llatí del matemàtic suís Leonhard Euler, fins gairebé dos segles més tard no es van publicar els primers trencaclosques als diaris japonesos.
Triple interdependència
El principi del Sudoku és el següent: tens una taula de 81 caselles, dividides en 9 columnes, 9 files i 9 blocs. La regla és: omplir cada cel·la amb un número de l’1 al 9 tot respectant simultàniament aquestes tres restriccions:
- Que no es repeteixi a la mateixa columna.
- Que no es repeteixi a la mateixa fila.
- Que no sigui ja dins el bloc.
En definitiva, per a omplir cada casella, la complexitat prové del triple nivell d’interdependència a què és sotmesa: columna, fila i bloc. Amb un joc així, la intel·ligència estratègica, un dels deu principis del pensament complex, és essencial.
Més concretament, es poden fer servir cinc principis per omplir amb èxit la quadrícula de nou caselles. Cinc principis que són tota una lliçó per al desenvolupament de la intel·ligència estratègica.
Lliçó 1. Pren-te el temps d’analitzar els coneixements disponibles, la ignorància possible i les incerteses reals
Un joc de Sudoku no comença amb un tauler buit. D’ençà del començament, ja hi ha caselles plenes que són tant un recurs com una restricció; un recurs perquè és el coneixement a partir del qual pots continuar resolent-lo, i una restricció perquè estableix un marc i, per tant, limita les possibilitats per a omplir-ne la resta.
De manera que el primer pas és trobar el temps necessari per a fer un balanç d’allò que ja se sap –coneixements disponibles– i d’allò que no se sap en aquesta fase del joc. Aquesta operació, sens dubte essencial al començament del joc, serà indispensable per al desenvolupament: pren-te el temps d’identificar què saps i què no.
En termes d’estratègia, és una lliçó elemental: davant la complexitat, per a fer servir la fórmula del filòsof francès Jacques Bouveresse, cal subordinar el desig de jutjar al deure de comprendre. Comprendre la situació, cercar la informació i els coneixements disponibles i ser conscient del possible abast de la ignorància pròpia.
Però hi ha una diferència entre el joc i la realitat: l’absència d’incertesa. Amb el Sudoku, entenem una mica millor la diferència entre la ignorància i la incertesa, que es confonen massa sovint quan la complexitat sembla important. La ignorància requereix estratègia i aprenentatge; la incertesa implica una aposta. En el Sudoku, no hi ha res a apostar perquè és un joc en què el marc és fixat d’entrada i el problema es pot resoldre.
La lliçó per a aprendre d’aquest darrer punt és la de no confondre la ignorància amb la incertesa real quan s’ha de resoldre un problema complex. Si la ignorància requereix investigació i aprenentatge, la incertesa implica una sensació de joc, d’assumpció de riscs i, per tant, de jugar-se la vida. Si distingíssim entre totes dues coses, probablement ens adonaríem que els nostres temors davant la complexitat sorgeixen molt més sovint de la nostra ignorància que no de la incertesa real, que és una forma d’aposta en la qual el coneixement pot fer poc.
Lliçó 2. “No pensis, mira!”
És un error molt comú que els afeccionats al Sudoku coneixen bé: quan estem massa concentrats en mirar de posar un nombre en una casella, ens oblidem de veure les solucions simples i òbvies! És molt fàcil passar per alt els problemes senzills quan la ment és atrapada en provar de resoldre’n un de més complex…
A més, a mesura que avancem en el joc, la solució que cerquem ja hi és, just davant dels nostres ulls: volem com sigui col·locar un 3 en una línia i ja hi és… En referència a això, podríem recordar aquesta fórmula famosa del filòsof i matemàtic austríac Ludwig Wittgenstein en les seves Philosophische Bemerkungen (fragment 66): “No pensis, mira!”
En estratègia, aquesta lliçó trivial és molt fàcil d’oblidar: quan ens centrem massa en els problemes complexos, deixem de banda els més senzills de resoldre o, encara pitjor, cerquem informació o coneixements que ja tenim disponibles. Tanmateix, això vol dir fer una mena de repetició de la primera lliçó: prendre’s regularment el temps de fer un balanç de què se sap i què no se sap.
Lliçó 3. Construeix la teva estratègia sobre la marxa i basa’t en la informació que tens
La mena d’errors esmentats poden sorgir del desig de seguir una sola estratègia sense qüestionar-la. Tal com va dir Edgar Morin en un capítol titulat “Qualitats intel·ligents” del volum 3 de La Méthode, un dels pilars de la intel·ligència humana és la capacitat d’enriquir, desenvolupar i modificar l’estratègia segons la informació rebuda i l’experiència adquirida.
En aquest procés, la noció mateixa d'”estratègia” adquireix tot el seu significat: no és un programa fix que cal aplicar, sinó una intel·ligència que cal desplegar. Així, podrem entendre millor les paraules del filòsof i sociòleg que va crear el concepte de “pensament complex”: “La intel·ligència és sempre una estratègia, i en els seus exercicis més individualitzats, complexos i innovadors, es converteix en un art, com tota estratègia que mobilitza la millor de les aptituds individuals davant les incerteses, les dificultats i la variabilitat d’una missió a complir. Com tot art, l’art de la intel·ligència no pot obeir a receptes o programes.”
Lliçó 4. Sigues conscient del teu nivell per a aprendre sense rendir-te
No es comença amb un Sudoku del nivell més alt. Aquesta és la millor manera d’abandonar ràpidament i perdre l’oportunitat d’aprendre a jugar. És un joc que requereix molta humilitat i coneixement del nivell propi.
De manera que no tinguis por de resoldre els problemes complexos amb un llapis. Tal com recordava el filòsof francès Gaston Bachelard a La formation de l’esprit scientifique: “Psicològicament, no hi ha veritat sense error rectificat. Una psicologia de l’actitud objectiva és una història dels nostres errors personals.”
No tinguis por dels errors; tingues la seguretat que són la clau de l’aprenentatge i de la millora de les estratègies.
A més, veuràs que com més gran sigui el nivell de complexitat d’un Sudoku, menys informació tindràs al tauler per començar. Això no vol dir que els coneixements de partida siguin menys importants o que hàgim de relativitzar la lliçó 1. Més aviat, ens mostra que, com més capaç siguis de relativitzar la importància dels coneixements disponibles per afrontar la teva ignorància, més podràs fer front a problemes més complexos.
Lliçó 5. Sigues prudent i rigorós per a evitar que els errors s’agreugin
A la humilitat, hi afegim la prudència i el rigor. De vegades sembla que tot va bé per al jugador: som ací, completem el tauler tan de pressa que estem segurs que acabarem ben aviat. Aleshores apareix un obstacle. Has col·locat dues vegades el mateix número a la mateixa línia… Aquest error fatal, que no t’impedia d’avançar, t’obliga a reconsiderar el teu joc i, fins i tot, a canviar-ho tot.
En aquest punt del joc és important que no et rendeixis. I, en matèria estratègica, evitar l’escalada del compromís, és a dir, la persistència del mateix comportament respecte d’una decisió fallida. La successió d’èxits pot ser il·lusòria. Quan un obstacle, de vegades tardà, apareix en el camí estratègic, el descobreixes. Humilitat, cautela i rigor: un bon estrateg ha d’apreciar el llapis tant com els coneixements adquirits a través dels “errors corregits”.
L’estratègia no és tan sols un joc de Sudoku
Tot i que el Sudoku pot alimentar la intel·ligència estratègica, val a dir que la vida no és un joc. Tal com el defineix l’historiador holandès Joseph Huizinga en el seu famós Homo Ludens: “El joc és una acció lliure, sentida com a ‘fictícia’ i situada fora de la vida quotidiana, capaç, però, d’absorbir el jugador per complet; una acció desproveïda de tot interès i utilitat material; que es fa en un temps i un espai expressament circumscrits, de manera ordenada segons unes regles determinades, i dóna lloc a la vida de les relacions de grup.”
A més, el Sudoku és massa seriós per a oferir una analogia amb l’estratègia de les organitzacions. “El concepte de joc és d’un ordre superior al de la seriositat. Perquè la seriositat pretén excloure el joc, mentre que el joc pot incloure la seriositat dins seu.” Dit això, si haguéssim d’aprendre una darrera lliçó, diríem, simplement: “Persevera!” Tal com va escriure brillantment Bachelard: “Una obra, com més difícil, més educativa.”
Ousama Bouiss és doctorand en estratègia i teoria de les organitzacions de la Universitat París Dauphine – PSL. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.
