29.10.2018 - 21:50
Avui, a les set del vespre, es presenta a Barcelona el Consell per la República. L’acte serà al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, l’espai dels actes protocol·làriament més importants i, en principi, és previst que hi participin el president Quim Torra i el president Carles Puigdemont, en videoconferència des de Waterloo. La presentació del Consell té lloc quan fa un any exacte que es va presentar a Brussel·les el govern a l’exili, en una multitudinària conferència de premsa.
Entre avui i el 8 de desembre, data en què el Consell ha convocat una assemblea del sobiranisme a Brussel·les, s’aniran sabent les claus del funcionament d’aquesta nova institució. Però de les declaracions i els acords signats fins ara ja es poden deduir quines seran les cinc grans claus del projecte: institucionalització de la República, radicalitat democràtica, tecnologia al servei de la política, mobilització i internacionalització. Tot això, i aquesta és la gran peça central del projecte, en estreta coordinació amb el govern de la Generalitat i apel·lant directament a la ciutadania.
Un projecte demorat durant mesos
El Consell per la República va ser anunciat, encara amb el nom de Consell de la República, en el text de l’acord pel qual Junts per Catalunya i Esquerra Republicana formaven el nou govern independentista sorgit de les eleccions del 21 de desembre. Immediatament després de la proclamació de la República i l’aplicació del 155, ja es va començar a parlar de l’Espai lliure de Brussel·les o Espai lliure europeu com una de les potes sobre les quals havia d’apuntalar-se la nova etapa política del país. El Consell de la República seria, en aquest sentit, la formulació concreta d’aquell espai.
Segons l’acord entre tots dos partits, el 5 de març s’haurien d’haver creat tant l’Assemblea de Representants com el Consell de la República, amb la voluntat d’assumir la legitimitat sorgida del primer d’octubre en un espai nou, ja desvinculat de la legalitat espanyola. Però les complicacions de la investidura, primer, i la detenció del president Puigdemont a Alemanya, després, van deixar el projecte aturat, com a mínim en la seva expressió pública.
Però finalment, el president Puigdemont i el conseller Toni Comín, que han treballat braç a braç en la constitució del Consell, van explicar el projecte el passat dia 22 a les organitzacions independentistes. En una reunió a la Casa de la República a Waterloo, on només va faltar la CUP, Puigdemont i Comín van anunciar que el Consell es presentaria a Barcelona el 30 d’octubre i que el 8 de desembre es faria una assemblea a Brussel·les com a primer gran acte per a posar-lo a caminar.
Cinc grans envits
Sobre el funcionament del Consell, les diverses fonts consultades coincideixen a parlar de cinc tasques. Cinc grans envits, de fet, que han anat preparant aquests mesos, sota la direcció política de Puigdemont i Comín, però amb una intensa preparació tècnica que ha de permetre el funcionament del Consell i, sobretot, el seu contacte directe amb la ciutadania.
El primer d’aquests envits és obvi: la institucionalització del mandat republicà sorgit de les urnes del primer d’octubre. Els partits independentistes, concorrent a les eleccions del 21-D, van acceptar explícitament l’aplicació de Mariano Rajoy de l’article 155 de la constitució espanyola. Però el Consell per la República els permet d’invocar la legitimitat que precisament el 155 va trencar.
Per això, el Consell de la República neix desvinculat completament de la legalitat espanyola i amb el resultat del referèndum d’autodeterminació com a punt de partida. Finalment, després d’haver provat diversos camins, el Consell neix com una institució privada, una fundació, amb seu a Bèlgica. Però gests com la presentació al Palau de la Generalitat posen en relleu que el format jurídic és sobretot una decisió pràctica, per quedar fora de la teranyina jurídica de l’estat espanyol. A partir d’aquí, una de les preguntes, que segurament es respondrà les hores vinents, és quina serà la relació formal entre el govern de la Generalitat i el Consell, relació que volen que sigui ben visible i ostentosa.
El segon envit del Consell està molt vinculat al tercer. És crear una radicalitat democràtica nova, vinculada a l’ús extensiu de les tecnologies. Amb la vista posada en els projectes reeixits d’Estònia, el Consell impulsarà una governança de la institució basada en la presa constant de decisions pels ciutadans i en el control de l’organització mateixa. Això vol dir aplicacions de mòbils i pàgines web que permetran de fer consultes, votar, fiscalitzar la feina dels representants i fer propostes, assajant un model d’organització política que es vol precursor del de la República. Entre la premsa especialitzada s’ha parlat molt de l’ús de tecnologies blockchain, que impliquen una seguretat i confidencialitat que encara no s’ha provat gaire enlloc del món.
El quart envit del Consell serà la mobilització del país, especialment en afers antirepressius i molt vinculada a les accions que posin en marxa el govern de la Generalitat, els partits i les associacions civils. El paper de l’exili a l’hora de desmuntar el judici a Espanya és una aportació de gran valor que el Consell vol assumir i potenciar. La feina de denúncia a les institucions europees i mundials, com per exemple l’ONU, podria quedar a les seves mans per a continuar amb la feina feta fins ara.
Finalment, la internacionalització serà un altre dels grans envits del Consell per la República, basant-se sobretot en la tasca que ja fa Puigdemont. El president s’ha convertit en un assidu dels mitjans internacionals i participa constantment en actes i conferències a diversos països europeus. El Consell de la República donarà ara cobertura a aquesta activitat i la potenciarà encara més.
Però tot dependrà de la manera com la ciutadania aculli la nova institució. El president Torra ha fet una crida a ‘acompanyar’ el naixement del Consell per la República aquest vespre a la plaça de Sant Jaume, però serà quan s’activin les eines informàtiques i els ciutadans puguin començar a interactuar-hi directament que es podrà començar a analitzar quin impacte real tindrà aquesta institució i quines possibilitats obre per al moviment independentista, del qual s’erigeix representant.
