23.11.2018 - 21:50
L’estat espanyol, i especialment el poder executiu i legislatiu, ha rebut aquestes últimes setmanes diversos correctius procedents d’organismes internacionals i europeus. Cap d’aquestes institucions pot obligar l’estat a fer res, ni aquests tocs d’atenció no el converteixen en un estat autoritari, però sí que són senyals, indicadors, de la seva deriva com a democràcia i que molts sectors alerten de fa temps. Són crítiques que tenen ressò mundial i que arriben quan falten poc mesos per al judici als presos polítics catalans, probablement a començament de l’any que ve.
Dijous, l’Organització Mundial contra la Tortura (OMCT) va demanar l’alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. En una carta oberta adreçada al president espanyol, Pedro Sánchez, a la fiscal general de l’estat espanyol, María José Segarra, i al Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, demanava la ”fi de la presó preventiva arbitrària’ de Cuixart i manifestava preocupació per la presó preventiva de Sànchez. Ahir, una altra ONG, en aquest cas la irlandesa Front Line Defenders, que gestiona el programa de la Unió Europea de protecció dels defensors dels drets humans, va exigir l’alliberament immediat de Cuixart. Només posava el focus en el president d’Òmnium, a qui reconeixia com a defensor dels drets humans i assenyalava que les ‘acusacions desproporcionades i estrictes contra ell’ eren ‘ represàlies per la seva tasca en la protecció civil i els drets polítics’. Fa un temps, Amnistia Internacional ja va demanar l’alliberament de Cuixart i Sànchez, i va dir que veia ‘injustificada’ la presó preventiva.
En referència als presos polítics, la bufetada més forta que ha rebut Espanya és la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va concloure que l’Audiència espanyola havia vulnerat els drets fonamentals de l’ex-portaveu de Batasuna Arnaldo Otegi en el judici del cas Bateragune. En aquell judici, Otegi va ser condemnat per un delicte de pertinença a ETA. Va ser empresonat sis anys i mig a la presó de Logronyo i avui encara compleix una condemna de deu anys d’inhabilitació.
La llei mordassa
Una de les denúncies a Espanya que es repeteix de fa temps és la que assenyala les mancances democràtiques de la llei mordassa. Ahir, la comissària pels Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, va fer arribar una carta als presidents del congrés i del senat espanyols, Ana Pastor i Pío García Escudero, demanant una reforma urgent de la normativa. Mijatovic els emplaça a eliminar la possibilitat d’interferir en els drets d’expressió i de reunió pacífica, els quals es van veure vulnerats durant el primer d’octubre.
I've just published my letter to the Spanish Parliament urging #Spain to ensure that the Law on Citizens’ Safety upholds the rights to #freedomofexpression and #freedomofassembly@Congreso_Es @Senadoesphttps://t.co/7IscKj9bsY
— Commissioner for Human Rights (@CommissionerHR) November 23, 2018
‘La redacció àmplia i imprecisa del conjunt de la llei dóna un marge de discreció ampli a les forces d’ordre públic per a interpretar-la i, per tant, permet limitacions arbitràries i desproporcionades a l’exercici dels drets de llibertat d’expressió i de llibertat de reunió pacífica, protegits pel conveni europeu dels drets humans’, denunciava la comissària bosniana.
Com dèiem, no és la primera vegada que el govern espanyol rep un toc d’atenció per aquesta polèmica llei, aprovada el 2015 pel PP. Al juny, Amnistia Internacional va denunciar en un informe que els drets de llibertat d’informació, d’expressió i de reunió havien minvat tres anys després de l’entrada en vigor de la llei.
Però al marge de la llei mordassa, abans ja hi havia hagut sentències inimaginables de veure en altres països. Després de molts anys, dimarts, el TEDH va condemnar Espanya per haver violat el dret de lliure expressió d’un activista que havia acusat dos policies de tortures. El tribunal va constatar que hi havia hagut ‘una violació de l’article 10’ de la Convenció de Drets Humans en la condemna dels tribunals espanyols a Agustín Toranzo per haver dit que en una acció policíaca per a desallotjar un centre social a Sevilla el 2007 li havien infligit ‘tortures’.
Operació Marchena: així han acabat emblanquint l’ariet judicial del PP
Aquesta setmana, i també procedent d’un òrgan oficial europeu, el Consell d’Europa, el govern de Sánchez va rebre una estirada d’orelles per una qüestió que s’ha fet evident aquestes darreres setmanes, la manca independència judicial. Els moviments del PP i el PSOE per a repartir-se les cadires i la presidència del CGPJ, a més de l’ostentació d’un polític del PP de controlar la sala segona del Suprem, han traspassat els Pirineus, i Gianluca Esposito, secretari executiu del Grup d’Estats Contra la Corrupció (GRECO), va recordar en un piulet: ‘Encara esperem que Espanya apliqui les recomanacions del GRECO per a prevenir la corrupció’ en el poder legislatiu i judicial.
We are still waiting 4 #Spain 2 fully implement #GRECO recommendations on #corruption prevention of MPs & judiciary @coe #anticorruption body @CoE_HRightsRLaw @jrodm_coe https://t.co/NBPhgfpmjY
— Gianluca Esposito (@GianlucaCoE) November 18, 2018
Aquestes recomanacions a què es refereix Esposito es repeteixen des del 2013. El GRECO ha denunciat diverses vegades que l’estat espanyol se situa entre els països que no compleixen el procediment de prevenció de la corrupció i considera l’aplicació de les recomanacions ‘globalment insatisfactòria’. Espanya és l’únic estat –juntament amb Bèlgica– que no ha aplicat completament cap de les recomanacions fetes aquests darrers cinc anys.
El franquisme que no marxa
La reparació dels crims del franquisme és un toc d’alerta al qual Espanya ja està acostumat a fer front. L’última vegada que un organisme es va pronunciar en aquest sentit, va ser ni més ni menys que l’ONU, que va instar l’estat espanyol a ‘complir amb l’obligació’ d’extradir els responsables dels crims del franquisme o jutjar-los. El relator de les Nacions Unides sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, Fabián Salvioli, va dir que la decisió del govern de Pedro Sánchez d’exhumar Francisco Franco del Valle de los Caídos era un ‘pas positiu’, però que havia d’anar seguit d’altres polítiques, com la reparació integral de les víctimes, deixar d’obstaculitzar les querelles i facilitar les extradicions dels ministres franquistes Utrera Molina (per haver convalidat amb la seva rúbrica la sentència de mort de Salvador Puig Antich) i Martín Villa (per la mort de cinc treballadors en una protesta).
