13.11.2017 - 22:00
|
Actualització: 14.11.2017 - 10:23
Abans de divendres, els partits han d’haver definit i tancat les llistes electorals que presentaran el 21 de desembre. El ball de noms és constant, aquests dies, i cada hora hi ha novetats i anuncis. També cal tancar abans de divendres qualsevol col·laboració entre partits que es pretengui de fer. Per tant, el temps corre, pel que fa a la proposta d’una llista unitària favorable a la República. Entre el bloc republicà, l’opció de les llistes separades de partits que tinguin una certa diversitat (incorporant-hi independents i sensibilitats externes) és, ara mateix, la més probable. Amb tot, els promotors de l’agrupació d’electors de la candidatura unitària continuen recollint signatures per a poder presentar-se i oferir aquesta eina als tres principals partits republicans (PDECat, ERC i CUP). Per una altra banda, en el bloc monàrquic espanyol, els partits miren d’acumular força per a disputar-se el vot dels contraris a la República amb fórmules que també incorporen figures externes als partits. Observem quin és l’estat de les coses en cada espai polític de Catalunya actualment.
Bloc republicà
Carles Puigdemont
Un dels pols polítics per a les eleccions del 21 de desembre és l’actual president Carles Puigdemont, que durant aquestes últimes setmanes ha demanat unes quantes vegades de configurar una candidatura que aplegui tots els defensors de la República per encarar l’oposició a la intervenció de l’autogovern i poder consolidar la independència declarada el 27 d’octubre. Des de Brussel·les, Puigdemont va promoure una iniciativa anomenada ‘Candidatura Unitària’, que finalment ha esdevingut la iniciativa ‘Res pública‘, que proposa una agrupació d’electors al servei de la unitat dels partits republicans. Puigdemont, darrerament, insisteix en la necessitat d’entesa entre els partits principals que han dut el país a la declaració que es va fer a l’octubre i no és favorable a encapçalar una candidatura de partit.
La llista transversal
Diversos promotors de la societat civil han impulsat la iniciativa ‘Respublica.cat’, que no es proposa com una quarta candidatura (després d’ERC, PDECat i CUP), sinó com una eina per a facilitar la candidatura unitària una vegada superat el termini per a la presentació de coalicions electorals. A hores d’ara, la proposta ha recollit més de trenta-cinc mil signatures de les més de cinquanta-cinc mil que fan falta (42.000 a Barcelona, 5.200 a Girona, 6.000 a Tarragona i 3.500 a Lleida). La llista no proposa noms concrets per a les primeres posicions de les candidatures, encara que sí que defensen que l’encapçali Puigdemont, seguit dels represaliats (presos polítics, encausats i batlles denunciats). Aquesta iniciativa no té un suport explícit ni oficial de l’ANC (que en una consulta interna ha decidit de pressionar per una llista unitària) ni d’Òmnium, que no entra en el debat sobre les fórmules per al 21-D.
Junts per Catalunya (PDECat)
La direcció del Partit Demòcrata va enllestint una llista ‘àmplia, transversal i tan civil com sigui possible’, encapçalada pel president Carles Puigdemont i sense Marta Pascal, que vol dedicar-se al partit. Es dirà Junts per Catalunya i ahir mateix va ser registrada com a marca electoral. Aquest cap de setmana, Puigdemont s’ha reunit amb el president del PDECat, Artur Mas, la coordinadora general, Marta Pascal, el coordinador organitzatiu, David Bonvehí, i el diputat al congrés espanyol i batlle de Tortosa Ferran Bel. Fonts del partit han remarcat que la formació atén així el requeriment de Puigdemont d’encapçalar una llista unitària cívica. Les llistes tindrien un nom diferent del del partit, tot i que el PDECat aportaria la seva maquinària a la logística electoral, segons fonts de la formació. El partit insisteix que la fórmula d’aquesta llista encapçalada per Puigdemont encara no s’ha tancat totalment. El consell nacional del PDECat es reunirà demà per prendre les últimes decisions abans de registrar les llistes divendres.
ERC
Esquerra Republicana no vol anar en una llista transversal si no inclou totes les formacions de l’espectre republicà. És el partit que més ha avançat en la configuració d’una candidatura pròpia, que està disposat a compartir amb algunes altres formacions menors. En un consell nacional reunit dissabte, ERC va decidir d’incorporar-hi tots els seus consellers empresonats o exiliats. Raül Romeva serà el número 3 de la llista per Barcelona, darrere d’Oriol Junqueras i la secretària general, Marta Rovira. Dolors Bassa, també empresonada, serà la cap de llista per Girona i Meritxell Serret, a Brussel·les, encapçalarà la per Lleida. A la candidatura per Barcelona Carles Mundó serà el número 5 i Antoni Comín, el 7. Òscar Peris encapçalarà la llista de Tarragona. En canvi, Carme Forcadell i Anna Simó no aniran a les llistes per la seva estratègia de defensa davant la causa que tenen oberta al Tribunal Suprem espanyol.
A més, les candidatures d’ERC seran llistes cremallera i també incorporaran independents, com és el cas del sindicalista José Rodríguez, que anirà de número 24 per Barcelona. El politòleg Ramón Cotarelo tancarà la llista, en el número 85. A la de Girona, darrere Dolors Bassa hi aniran Roger Torrent i Anna Caula. A Lleida Meritxell Serret anirà seguida de Bernat Solé i Gemma Espigares. A la candidatura de Tarragona, després d’Òscar Peris hi anirà Noemí Llauradó. També es preveu que les llistes d’ERC incorporin candidats de Més, Avancem i Demòcrates de Catalunya, cosa que s’ha d’acabar de definir entre avui i dijous.
Demòcrates de Catalunya
Una d’aquestes formacions, Demòcrates de Catalunya, va anunciar que aniria a les eleccions amb ERC si no es tancava finalment una llista unitària. Ho van decidir els militants en una consulta interna, amb un suport del 93% dels qui hi van participar. La consulta impulsada per la direcció tan sols oferia aquesta possibilitat de pacte i excloïa qualsevol altra via; descartava, doncs, un acord amb el PDECat o la CUP.
CUP
L’assemblea nacional de la CUP va decidir diumenge que la formació concorregués a les eleccions encapçalant una candidatura ‘tan àmplia com sigui possible, clarament rupturista, independentista i d’esquerres’. L’opció d’una llista de país sense polítics va obtenir un 12,59% de suport i la de participar en una coalició o llista tan àmplia com fos possible que defensés la república i la llibertat dels presos polítics va obtenir el 21,72% dels vots. Per tant, els òrgans de decisió de la CUP ha començat a fer la valoració interna de candidats a presentar i de possibles aliances.
Com que el reglament impedeix als diputats de repetir candidatura quan ja han superat un període de dos anys a la cambra, moltes de les cares més conegudes del grup parlamentari no tenen l’opció de repetir si no es canvia la norma. Anna Gabriel, Benet Salellas, Albert Botran, Gabriela Serra i la resta de diputats que van començar la legislatura del 2015 no repetiran. En canvi, hi poden ser Carles Riera, que sona com a possible candidat per Barcelona, i Mireia Boya, per Lleida, però també sonen noms nous com ara Lluc Salellas per Girona i Núria Gibert, portaveu del secretariat nacional, per Barcelona.
Lluc Salellas va explicar ahir que es podrien afegir a la candidatura més formacions, com ara Som Alternativa, d’Albano-Dante Fachin, o Procés Constituent, que haurien d’assumir un programa ‘on s’explicitaria nítidament que és una candidatura independentista’. Núria Gibert va explicar que hi ha converses amb aquestes formacions i que caldrà veure si poden desembocar en un acord per a anar plegats a les eleccions.
Procés Constituent
L’assemblea de Procés Constituent (la formació creada per Teresa Forcades i Arcadi Oliveras, entre més) va decidir dissabte per amplíssima majoria d’incorporar-se a ‘una candidatura de l’esquerra rupturista catalana’. Procés Constituent va expressar la voluntat de participar en els comicis també amb Fachin ‘per tal d’aportar la possibilitat de votar l’esquerra social, radicalment democràtica i independentista’. Els candidats de la formació (que no concreten en el seu comunicat) van ser escollits en votacions de llistes obertes i asseguren que estan disposats a exercir la desobediència, si calgués, per construir la república.
Els d’entremig
Som Alternativa
Aquesta plataforma creada per Albano-Dante Fachin, fins fa pocs dies secretari general de Podem Catalunya, anuncia que té per màxim objectiu liquidar ‘el règim del 78’. Fachin diu: ‘Actualment a Catalunya dividir entre independentistes i no independentistes és assumir el relat del bloc del 155.’ I demana de continuar intentant fins a l’últim moment ‘de construir propostes per al 21 de desembre’. I afegeix: ‘A les eleccions del 21 de desembre cal arrasar els del 155, la gent que empresona, els que ordenen de colpejar la població i els que s’acluquen d’ulls.’ Però, de moment, Som Alternativa no ha decidit si s’afegiria a cap candidatura per al 21-D. La que té més a prop ideològicament és la que poden fer la CUP i Procés Constituent. Però també podria ser que decidís de no presentar-se i fer política des de fora del parlament. La dificultat que té per a anar a les eleccions és que la CUP vol fer una candidatura netament rupturista per a consolidar la República i que ERC és ideològicament lluny de les bases de Som Alternativa.
Bloc per la unitat d’Espanya
Catalunya en Comú-Podem
Les dues formacions de la tercera via espanyola, Catalunya en Comú i Podem, aniran plegats a les eleccions, una vegada foragitat des de Madrid el secretari general de Podem, Albano-Dante Fachin, que era contrari a la fórmula. La formació defensa un procés de transformació de l’estat espanyol que doni una cabuda diferent a Catalunya i es vol mantenir en una posició d’equidistància entre el govern espanyol i el govern català. La coalició ja ha avançat molt en la feina de configurar les llistes que presentaran. La portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, i la militant de Podem Jèssica Albiach ocuparan el segon i tercer llocs de la candidatura a Barcelona, encapçalada per Xavier Domènech.
En una assemblea que es va fer dissabte a Sant Adrià de Besòs es van aprovar les llistes. En la candidatura de Barcelona també hi consten la Marta Rivas (d’ICV), que serà número quatre, i el dirigent d’EUiA Joan Josep Nuet, cinquè. El candidat per Girona serà Llorenç Planagumà, la de Lleida Sara Vilà i la de Tarragona Yolanda López.
PSC
Els socialistes preparen una llista que vol ser un ‘Junts pel seny’, segons les paraules del primer secretari, Miquel Iceta. Amb aquesta intenció, la direcció del PSC ha pactat d’incorporar persones com l’ex-dirigent d’Unió, Ramon Espadaler (actualment amb una formació petita anomenada Units per Avançar), l’ex-fiscal Carlos Jiménez Villarejo i el vice-president de Societat Civil Catalana Àlex Ramos. Amb aquesta operació, Iceta vol recuperar el lideratge de l’unionisme que va cedir a Ciutadans a les eleccions del 2015. ‘Volem obrir un ampli espai catalanista i progressista per una gran majoria i un gran acord’, explica. I afegeix que vol allargar la mà a l’esquerra i al centre per aconseguir un ‘canvi de rumb’ a la política catalana.
Ciutadans
La formació anticatalanista d’Albert Rivera, menada per Inés Arrimadas a Catalunya, no s’ha cansat de demanar que es convoquessin eleccions avançades per tancar l’etapa del procés independentista. La suspensió de la democràcia a Catalunya des del govern espanyol els ha donat finalment allò que volien i ara es presenten a les eleccions com la gran salvació de l’unionisme per a aturar la República. Ciutadans confia a aprofitar l’empenta de la formació a escala espanyola i no es presenta amb gaires canvis. En una reunió ahir al vespre, l’executiva espanyola del partit havia de validar les llistes pel 21-D, que podien incorporar algun nom com ara el tertulià Nacho Martín Blanco. Fonts de la formació explicaven ahir a VilaWeb que durant la setmana s’anirien sabent els noms de les candidatures aprovades.
PP
El Partit Popular va anunciar que Xavier Garcia Albiol repetiria com a candidat el 21-D. El comitè electoral espanyol del partit presidit per Alícia Sánchez Camacho va designar Albiol com a candidat i va aprovar també el repartiment de les llistes. En aquest repartiment, Àngels Olmedo, portaveu del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Figueres, serà la cap de llista per Girona, seguida de Josep Maria Angelats. El portaveu del PP al parlament, Alejandro Fernández, serà el número 1 de Tarragona i el seguirà el regidor de Deltebre Tomàs Castells. A Lleida, els escollits són la diputada al parlament Marisa Xandri i el batlle de Gimenells Dante Pérez, que va fitxar pel PP l’endemà d’haver fugit del PSC. El PP també ha designat quinze noms per a la demarcació de Barcelona. Acompanyen Albiol Andrea Levy, Santi Rodríguez, Esperanza García, Daniel Serrano, Alberto Villagrasa, Manuel Reyes, Juan Milián, Concepció Veray, Rosa del Amo, Fernando Sánchez, Elisa de Mata, Josep Tutusaus, Irene Pardo i Eduardo Bolaños.
El PP és l’únic partit del bloc monàrquic espanyol que ha proposat una certa coordinació amb els partits afins, PSC i Ciutadans. Albiol vol incorporar punts comuns als programes electorals on es comprometin a no donar suport a un govern independentista, a refusar ‘un referèndum il·legal’ o que proposi la independència de Catalunya i, especialment, a permetre un govern alternatiu als partidaris de la República després del 21-D.
