09.12.2015 - 02:00
|
Actualització: 09.12.2015 - 02:17
És pont. La xiqueta dorm. Tinc una mica treva. Mire les notícies. A l’estat francès, victòria de l’extrema dreta. La majoria de mitjans en català se’n fan ressò. Però ho expliquen així en general: França. Només alguna menció de passada a un territori que, ves per on, es diu Catalunya Nord. Allí, la victòria del FN és aclaparadora. Busque a Twitter el perfil de Pablo, un amic que viu a Perpinyà. El seu TL bull. Encara que només és la primera volta, la situació és complicada. I diu que el pitjor és que el FN creix i arrela entre el jovent. Una tercera part dels electors nord-catalans menors de 35 anys han votat aquesta força racista i islamòfoba. Hi ha molta feina a fer, diu, és així de trist. Però també és trist, assegura, que no hi haja cap alarma encesa al sud de l’Albera. Que només recordem la Catalunya Nord quan arriben eleccions. I amb informacions escasses. Com al País Valencià, pense de seguida, o encara pitjor. Tòpics i quotes. No ho dic jo, ho diu l’observatori Media.cat que, com a recordatori del silenciament, va piular ahir aquest article antic en què també assenyala les excepcions mediàtiques. Submergits en la voràgine del procés, es renuncia a la realitat comuna i s’ignoren les problemàtiques urgents que ens afecten a tots. Com si es volguera fer oblidar que les batalles que es lliuren al nord són també les nostres. I si no és així, per què no ens llevem amb titulars enormes quan una força feixista com el FN guanya en una part del país? On són les anàlisis des del nostre punt de vista? I, encara més, on són les respostes? Ja s’ho faran, solen contestar alguns, és el que han votat. Això mateix deien i diuen sobre el País Valencià. Però, mira, la realitat va més enllà de la demoscòpia electoral. I sí, com a tot arreu, és tossuda i complexa. Encara que la dificultat no siga cap excusa per a passar per alt deliberadament que a la Catalunya Nord, com diu Pablo, existeix una quotidianitat. I que milers de persones es trenquen la cara dia a dia per revertir-la. Com les que fa anys i anys que hi lluiten per la recuperació de la nostra llengua i cultura però també en defensa dels drets socials i contra el creixement de l’extrema dreta. Encara sort de la seua perseverança. Perquè eixa és la força que construeix i defensa no un simple mapa, sinó el present i el futur de tots nosaltres.