Les autoritats iranianes rebaixen a 95 el nombre de morts en el doble atemptat de Kerman

  • Dues bombes van esclatar ahir prop de la tomba de Qasem Soleimani, que va ser cap de les Forces Quds de la Guàrdia Revolucionària, mort en un atac dels Estats Units

VilaWeb
(Fotografia de l'agència Tasmin/ EFE)
Europa Press / Redacció
04.01.2024 - 02:41
Actualització: 04.01.2024 - 07:32

Les autoritats de l’Iran han reduït de més de cent a 95 el nombre de morts en un doble atemptat perpetrat ahir prop del cementiri a la província de Kerman, on és soterrat Qasem Soleimani, cap de les Forces Quds de la Guàrdia Revolucionària mort en un bombardament dels Estats Units el gener del 2020 a la capital de l’Irac, Bagdad.

Tot i que el Departament d’Emergències de Kerman havia indicat en el seu últim informe que el nombre de morts arribava als 103 morts, mentre que altres 188 persones havien resultat ferides; el Ministeri de Sanitat ha actualitzat el balanç, que ara es situa en 95 morts i més de 210 ferits, segons l’agència IRNA.

D’acord amb el ministre de Sanitat, Ain Elahi, alguns dels cossos han estat comptabilitzats per partida doble, raó per la qual ara el balanç ha disminuït. D’altra banda, diversos dels ferits es troben en estat greu, per la qual cosa no es descarta que el nombre de morts pugui tornar a augmentar.

La primera de les explosions ha tingut lloc a uns 700 metres de la tomba de Soleimani, situada al Jardí dels Màrtirs, mentre que la segona ha tingut lloc minuts després en una zona propera durant un acte pel quart aniversari de la mort de Soleimani.

Fonts citades per l’agència iraniana de notícies Tasnim han apuntat que els explosius havien estat col·locats en diverses bosses deixades en la zona, i que van ser activats per control remot. De moment cap grup s’ha atribuït l’autoria del doble atemptat

Les autoritats iranianes han tancat la zona del doble atac per facilitar les tasques de rescat i la investigació de l’escena del crim.

Aquest atemptat a Kerman té lloc després de la mort el 25 de desembre de Razi Musavi, un alt càrrec de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran, en un bombardeig dut a terme per Israel contra la capital de Síria, Damasc, en ple repunt de les tensions a la regió pel conflicte desencadenat després dels atacs executats el 7 d’octubre pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs).

Musavi era una figura clau en la coordinació militar entre l’Iran i Síria i, segons Teheran, complia tasques d’assessorament en aquesta matèria a Damasc. La missió va ser llançada el 2014 i va estar encapçalada en el seu moment per Soleimani.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor