07.11.2016 - 18:07
|
Actualització: 07.11.2016 - 22:43
El grup dels Verds-ALE al parlament europeu ha fet públic un estudi que detalla com la multinacional BASF ha utilitzat estratgemes fiscals per a evitar de pagar gairebé mil milions d’euros en imposts durant cinc anys, entre el 2010 i el 2014, ambdós inclosos. Diu el document que BASF ha fet servir ‘estratègies fiscals agressives’ que s’aprofiten dels desajusts en els sistemes fiscals estatals per mirar d’explotar llacunes o bé aprofitar incentius disponibles en alguns estats com ara Bèlgica, Malta, els Països Baixos i Suïssa. Segons l’informe, BASF ha evitat de pagar 923 milions d’euros.
El text, al qual ha tingut accés VilaWeb i que ha difós en català alhora que ho han fet Público a Espanya, Le Monde a França, The Guardian al Regne Unit i Süddeustche Zeitung a Alemanya, ha estat elaborat per Marc Auerbach, professor de la Ohio State University, i recull unes quantes d’aquestes ‘estratègies agressives’ que va utilitzar la multinacional. Per exemple, segons el document, BASF va utilitzar una xarxa de societats de cartera neerlandeses per evitar l’impost alemany de la renda sobre els dividends. I així va evitar de pagar 73,3 milions d’euros. O va explotar l’exempció ‘excessivament generosa’ en les participacions dels Països Baixos per evitar de pagar 177,9 milions en imposts sobre els ingressos generats pels ‘préstecs híbrids’ entre empreses del mateix grup.
Mitjançant el ‘holding’ BASF NederlandBV, sembla que el grup es va beneficiar d’unes taxes fiscals extremadament baixes i així va evitar de pagar, només a través dels beneficis que va trobar en la fiscalitat dels Països Baixos, més de tres-cents milions d’euros. Un altre exemple: beneficiant-se de l’anomenada ‘Innovation Box’ neerlandesa, BASF va tributar al 5% la propietat intel·lectual, i no al 25% normatiu dels Països Baixos.
BASF també recorre a les escletxes en la fiscalitat de Malta, on el grup té una filial que fa préstecs per valor de cinc mil milions d’euros en actius a unes altres filials repartides per diversos llocs del planeta. A Malta, aquesta filial es beneficia d’un règim fiscal preferent pel qual acaba pagant entre una sisena part i una setena part del que hauria de pagar en taxes.
També va utilitzar, sempre entre el període 2010-2014, uns acords fiscals a Bèlgica que li van permetre d’evitar imposts sobre els beneficis derivats de les operacions de les filials arreu del món.
L’informe acusa BASF d’haver fet pressió per combatre els esforços de la Comissió Europea i de l’OCDE per combatre justament les maniobres per eludir el pagament d’imposts per part de grans companyies. I posa l’exemple de l’oposició de la multinacional a una mesura que va impulsar el parlament alemany per a forçar les empreses a revelar els seus comptes en cada estat justament per evitar l’elusió fiscal.
Amb dades del 2015, BASF és implantada en més de vuitanta països, i compta amb 112.000 treballadors. La seva activitat abraça molts sectors de la indústria química i dels plàstics: la nutrició, la farmàcia, els cosmètics, els pesticides, els materials de construcció…
Per una base imposable comuna
D’aquest informe, n’han parlat els eurodiputats Ernest Maragall i Ernest Urtasun, tots dos membres de la comissió d’investigació del parlament europeu sobre els papers de Panamà. ‘Aquest informe revela l’extraordinària magnitud de l’elusió i evasió fiscals de les grans corporacions: gairebé mil milions només de l’alemanya BASF. Les grans empreses esquiven el pagament dels impostos que tots necessitem per finançar els serveis i la infrastructura necessària i no ens podem quedar plegats de braços’, ha dit Urtasun.
Maragall ha afegit: ‘Insistim que el rellançament de la proposta per a una base imposable comuna consolidada de l’impost sobre societats per part de la Comissió és un pas molt important, perquè amb aquest element sí que es podria posar fi al gran engany legal, que és considerar que les filials de la mateixa multinacional són entitats completament independents.’
Consulteu ací el document íntegre:
