03.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 04.08.2023 - 00:29
En general, tothom sap perfectament com ha de fer els plurals, tant dels noms com dels adjectius: de cama, cames; de vaca, vaques; de trombó, trombons, etc. Els plurals sempre acaben en -s, però què passa quan el singular ja té una essa al final? Hi ha noms que admeten més d’un plural? Quines són les errades que cometem més sovint en la formació del plural? En aquesta píndola, resolem dubtes d’aquesta mena.
Plurals invariables
En general, els mots plans i esdrúixols acabats en -s són invariables
el cactus → els cactus
el llapis → els llapis (no els llapissos)
També són invariables alguns altres mots:
la pols → les pols [però el pols → els polsos]
la tos → les tos
Plurals acabats en -os
Hi ha alguns noms plurals masculins que han d’acabar en -os i que, erròniament, els fem acabar en -es:
un bon text → uns bons textos o uns bons texts (però no uns bons textes)
Això mateix passa amb alguns adjectius, en què la forma acabada en -es no és la del masculí, sinó la del femení
el document annex → els documents annexos (no pas els documents annexes)
la dependència annexa → les dependències annexes
Confusió singular-plural
Hi ha alguns noms que en català no acaben en -s i en castellà sí. Compte, perquè a l’hora de fer el plural sí que hi hem d’afegir la -s:
un parèntesi → entre parèntesis
una anàlisi → unes anàlisis
la crisi → les crisis
[Demanem disculpes als lectors perquè en la versió inicial d’aquest article hi havia alguna errada.]
