Les amenaces de Rajoy topen amb la realitat

TEMA DEL DIA
Immersió. Una de les grans obsessions del PP, compartida amb Ciutadans, és eliminar la immersió lingüística a Catalunya. Tots dos partits defensen un model de ‘lliure elecció’ que a la pràctica vol dir fer desaparèixer el català a l’ensenyament, que és la principal eina de la normalització lingüística. Quan es va aprovar l’article 155, el govern de Mariano Rajoy va creure que havia arribat el seu moment somniat i, aprofitant que havia decapitat el govern de la Generalitat, el mes de febrer proppassat va anunciar solemnement que a partir del curs vinent a les matriculacions escolars hi hauria una casella per a triar el castellà com a llengua vehicular. I el ministre Méndez Vigo ho va bastir jurídicament com si es tractés simplement de complir les resolucions del Tribunal Constitucional, el TSJC i el Tribunal Suprem, que obligaven a fer un percentatge del 25% de les classes en castellà.

Doncs dos mesos després, l’anunci ha acabat essent no res. El formulari de pre-inscripció per al curs escolar 2018-2019 no inclourà finalment la casella del castellà. El Departament d’Ensenyament mantindrà el mateix format que els altres cursos, on es pregunta, com sempre, quines llengües entenen els nens quan s’escolaritzen. Però la casella del castellà no hi és. Quan el govern de Rajoy va fer l’anunci, o no sabia com funcionava la pre-inscripció escolar o només pretenia fer por entre la comunitat educativa i la societat catalana en general, que des del mes d’octubre passat viu una ofensiva espanyolitzadora sense precedents, arrecerada en el 155. Però el 155 no ho permet tot. En el fons s’ha demostrat que era una pressió més del govern espanyol per mirar de fer govern a Catalunya prescindint de Puigdemont.

L’anunci va alçar molta polseguera, com és habitual quan es toca la llengua, i la comunitat educativa catalana va reaccionar en bloc, però aleshores els tècnics ja van advertir que l’anunci no es podria acomplir si no es canviava la llei d’ensenyament de Catalunya (LEC). I ni el PP, amb quatre diputats, ni Ciutadans, amb 36, no tenen majoria per fer-ho. Que Rajoy hagi fracassat a la primera, no vol dir que ni el PP ni Ciutadans desisteixin en aquest propòsit. El PP ja ha demanat la reforma de la LEC, que no reeixirà, i en el projecte de pressupost de l’estat que ahir va presentar el govern espanyol hi ha prevista una partida de 500.000 euros per ‘compensar’ les famílies que demanin ensenyament en castellà en un centre privat, tot i que el Tribunal Constitucional ratificava ahir la sentència del 20 de febrer que declarava inconstitucional el model que obligava la Generalitat catalana a fer aquests pagaments. No defalliran, però de moment, han topat amb la realitat.

MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig denuncia ‘la infrainversió perenne’ del govern espanyol. Els projecte de pressupost de l’estat espanyol continua causant indignació arreu dels Països Catalans, pel fet que tot el país resulta marginat en el capítol d’inversions. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha denunciat que la proposta de Montoro confirma la tendència del govern de Rajoy a arraconar el  País Valencià, que és ‘al furgó de cua de la inversió per habitant’. Puig ho ha dit després de la reunió convocada expressament per analitzar el projecte de pressupost. El País Valencià té el 10,6% de la població de l’estat espanyol i rep el 6,3% de la inversió al pressupost, si és que en l’execució real hi arriba. El president valencià ha recordat que només assolint la mitjana en inversió per habitant el territori disposaria de 334 milions d’euros més. Puig ha considerat que seria ‘el mínim per a una autonomia que arrossega un infrafinançament i infrainversió perenne’. Com a exemple, ha explicat que ‘el 2018 cada valencià rebrà 150 euros, quan n’hauríem de rebre 217 per arribar a la mitjana’.

Més reclama el descompte pels vols a la península.  Una de les parts del projecte de pressupost de l’estat espanyol que més ha irritat a les Illes és que no inclogui el descompte del 75% dels vols amb la península, tot i que el PP balear s’hi havia compromès. Més per Mallorca considera impresentable aquest oblit i acusat l’executiu de presentar un pressupost ‘antisocial i recentralitzador’. La portaveu de la formació, Bel Busquets, ha recordat: ‘El PP balear ens digué que el descompte seria possible si hi havia nou pressupost: o ens prenien el pèl o tornen a demostrar que no tenen cap influència a Madrid.’  Busquets també ha recordat irònicament: ‘Quan la senadora Catalina Soler deia “les illes són meves” al senat, volia dir que eren seves per a perjudicar-les.’ La formació assegura que aquest pressupost demostra que el govern espanyol continua considerant els ciutadans de les Illes com a ‘ciutadans de segona’.

Andorra reforça els llaços diplomàtics amb els EUA. El nou ambaixador dels Estats Units a Espanya i Andorra, Richard Duke Buchan III, fa la primera visita oficial al principat. Ahir es va reunir amb el cap de govern, Antoni Martí,  per tractar de qüestions d’interès entre tots dos estats i avui ho ha fet amb el síndic general Vicenç Mateu i la subsíndica general, Mònica Bonell, que han rebut l’ambaixador al seu despatx i li han mostrat la cambra parlamentària. Durant la visita a l’hemicicle, han parlat de les relacions bilaterals, del sistema parlamentari andorrà i dels vint-i-cinc anys de la constitució. Els síndics li han explicat la història política i institucional del principat. L’ambaixador ha anat acompanyat de Marcos Mandojana, cònsol dels EUA a Barcelona, que canalitza moltes gestions amb Andorra.

PEL FORAT DEL PANY
Ferran Mascarell és un dels noms que apareix cada vegada amb més força a les travesses per ser president de la Generalitat si el Tribunal Suprem acaba inhabilitant tots els candidats de Junts per Catalunya. Home de tarannà progressista, va ser conseller de Cultura amb el govern de Maragall i després amb Artur Mas, amb qui manté una bona relació. Aquesta darrera legislatura va ser delegat del govern a Madrid fins que fou destituït el mes d’octubre per l’aplicació del 155. Actualment, no és diputat, però sí que va anar a la llista de Junts per Catalunya i si hi ha inhabilitacions i la llista corre, pot acabar tenint escó.

LA XIFRA
450.000 euros és la quantitat que el govern balear preveu de destinar al Programa d’Ajuts al Desplaçament per a universitaris que estudien fora de les Illes. Aquesta xifra és un 33% més que la de l’any passat.

TAL DIA COM AVUI
El 4 d’abril de 1870 hi hagué una revolta popular en algunes poblacions del pla de Barcelona, especialment a Gràcia, contra el reclutament forçós dels joves provinents de les classes populars per combatre en les guerres colonials. Fou coneguda amb el nom de Revolta de les Quintes.