Quantes versions dels pastorets hi ha?

Els d’en ‘Pitarra’ amb el Garrofa i en Pallanga, els musicats de L’estel de Natzaret, els de l’Ametlla de Merola… per molt que Els pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús que va escriure Josep Maria Folch i Torres s’hagin acabat imposant, hi ha moltes altres versions dels pastorets. Aquest subgènere teatral deriva dels antics drames religiosos medievals i és el millor exemple que tenim de l’arrelament del teatre popular. De fet la versió de Folch i Torres, de qui ara fa tres anys se’n va commemorar el centenari, és l’obra de teatre en català més representada de la història.

Es creu que l’embrió dels pastorets són els officium pastorum, les representacions de la nativitat que els feligresos feien a l’església durant la missa del gall. El Concili de Trento va acabar amb aquest tipus de representacions teatrals a l’interior dels temples però el germen dels pastorets ja havia nascut. A partir d’aquí els trobem referenciats entre els segles XVI i XVIII però no és fins al segle XIX quan apareixen els primers textos moderns dels pastorets, sovint en castellà. L’impuls definitiu del gènere va ser a finals del segle XIX amb la Renaixença, sobretot arran de l’èxit de la versió de Frederic Solé ‘Pitarra’.

Tot i això les obres dels pastorets tenen un argument molt semblant, independentment de la versió. Generalment la trama es construeix a partir de tres històries: la primera, les esposalles de Josep i Maria, la parella en cerca de posada i el naixement; la segona, la lluita entre àngels i dimonis i la tercera, centrada en els pastors, és de caràcter còmic i costumista. De fet és aquesta darrera, amb la laïcització progressiva de la trama, la que té més pes. I els personatges centrals gairebé sempre són una parella de pastors que representen els dos grans arquetips del teatre universal: l’espavilat i el curt de gambals.

Aquestes són algunes de les versions més conegudes dels pastorets amb els indrets més emblemàtics on es representen:

Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist. Miquel Saurina, 1887. Publicada a Vic, se la considera la primera versió moderna dels pastorets en català. Escrita per un mossèn, l’obra va ser representada en moltes parròquies i centres catòlics arreu del país.

El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga. Frederic Solé ‘Pitarra’, 1891. El gran renovador de la dramatúrgia catalana elevà els pastorets al teatre culte de la mà d’en Garrofa i en Pallanga. Va modelar el personatge de Satanàs a mida de l’actor Enric Borràs, que en va fer una interpretació molt elogiada per la crítica de l’època. A més, l’obra es va estrenar en un dels principals teatres de Barcelona: el Romea. L’èxit d’aquesta obra va significar un gran impuls per la renovació del gènere, que va fer que diversos autors n’escriguessin la seva pròpia versió. Els pastorets d’en Pitarra es poden veure a Berga des de fa més de 100 anys.

L’estel de Natzaret. Ramon Pàmies, 1903. Es tracta d’un drama líric amb text de Ramon Pàmies i música de Mossèn Miquel Ferrer compost el 1891 i estrenat el 1903 al Centre Catòlic de Gràcia. Representació, d’una gran qualitat literària i una dramatúrgia molt ben resolta, s’estructura en un pròleg i tres actes, que suposen un total de quinze escenes. Actualment es poden veure a Mataró, on ja fa més de cent anys que es fan a la Sala Cabanyes, i també en diversos indrets de Barcelona, on va néixer.

Els pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús. Josep Maria Folch i Torres, 1916. En Lluquet i en Rovelló són els protagonistes d’aquesta obra que ja té 103 anys d’història. Es tracta de la variant més exitosa: és l’obra més representada del teatre català i actualment la gran majoria de teatres, ateneus, cercles que fan pastorets representen aquesta versió. Folch i Torres va escriure aquesta obra per encàrrec, que es divideix en cinc actes i explica les aventures de dos infants pastors que, per art de màgia, són traslladats a Betlem i han d’impedir que Satanàs mati el nen Jesús. Algunes de les més emblemàtiques, per la seva història, són les representacions de Calaf i les del Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú.

El naixement de Jesús, o, Els pastorets catalans (Borrego i Carquinyoli). Lluís Millà, 1930. Aquesta  obra musicada que es va estrenar a Calella té una posada en escena molt senzilla però efectiva. I és que l’obra està especialment concebuda pel món del teatre amateur: no només es va simplificar l’acció sinó que també es van eliminar les dificultats tècniques amb els decorats i les tramoies. D’aquesta manera, sense perdre l’essència, els pastorets es podrien representar en qualsevol espai. Actualment, la versió de Millà, protagonitzada pels pastorets Borrego i Carquinyoli, es pot veure a Lleida.

La flor de Nadal. Francesc d’Assís Picas, 1954. Són els famosos pastorets de l’Ametlla de Merola, que Francesc d’Assís Picas creà fa més de 60 anys a partir de textos de representacions anteriors. De la música, se n’encarregà Josep Conangla. L’obra original, amb tres actes i vint quadres, s’ha vist modificada amb el pas dels anys per fer-la més àgil i entenedora amb escurçaments de diàlegs, adaptació del llenguatge i l’eliminació d’algun quadre.