24.09.2015 - 06:00
L’any 1637, just abans de la guerra dels Segadors, a Catalunya hi hagué una plaga de llagostes. El Consell de Cent de Barcelona es va encomanar a la Mare de Déu de la Mercè amb la promesa de fer-la patrona de la ciutat si els en lliurava, tal com es diu que va passar. Fins el 1868 el Sant Pare no va ratificar el patronatge, reforçat a partir del 1902 amb la primera festa major contemporània.
Les ciutats i els ciutadans medievals es posaven sota l’advocació d’algun sant per tal que els protegís de qualsevol mal, i això explica que es declaressin patrons i patrones. Barcelona no en va tenir una ni dues, sinó tres.
Santa Eulàlia
Abans de començar-se a venerar la Mercè al segle XVII, era santa Eulàlia qui protegia Barcelona. De fet, la tradició diu que cada any, pels volts del 24 de setembre, a la ciutat sol caure un ruixat: no pas de pluja, sinó de llàgrimes seves perquè els barcelonins l’han oblidada.
Santa Eulàlia, a diferència de la Mare de Déu de la Mercè, té una llegenda hagiogràfica plena de martiris que la vinculen a molts indrets de la ciutat ben recognoscibles actualment. La llegenda recollida per Joan Amades explica que Eulàlia era una noia cristiana de tretze anys que, al segle IV, va gosar plantar cara a les persecucions religioses empreses per l’emperador romà Dioclecià. La seva valentia, la va portar a encarar-se al governador local Dacià, fent ús de la raó i la dialèctica (de fet, Eulàlia vol dir ‘la ben parlada’). La noia es va mostrar tan perseverant que les autoritats la van condemnar a mort i, a causa del seu atreviment, li van infligir tants càstigs com anys tenia. En total van ser tretze martiris esgarrifosos, alguns amb forta càrrega sexual, seguits dels respectius miracles.
La celebració de la festivitat de Santa Eulàlia a Barcelona, pels volts del 12 de febrer, és relativament recent. No va ser fins el 1985 quan es posaren les bases de la nova festa, i una dècada després les festes van quedar consolidades amb un protocol que les regula.
Santa Madrona
A banda la Mare de Déu de la Mercè i de Santa Eulàlia, hi ha encara una tercera patrona de Barcelona, que va ser al mateix nivell de les primeres, però que avui és força oblidada. ‘Si de santa Eulàlia ja dèiem que era la patrona oblidada, la pobra santa Madrona ja es pot considerar la patrona oblidadíssima’, diu l’historiador Dani Cortijo al seu interessant bloc ‘Altres Barcelones‘. No l’ha oblidada, tanmateix, tota la ciutat: al Poble-sec tenen dues esglésies dedicades a la santa, i hi celebren un aplec per la primavera.
Com amb santa Eulàlia, la tradició de santa Madrona s’intenta de recuperar cada any pels volts del 15 de març, dia de la seva onomàstica.
