25.04.2016 - 22:00
Manca tan sols una setmana per a la convocatòria d’unes noves eleccions espanyoles. Fins ara han fracassat tots els intents de pacte entre els partits espanyols i no hi ha res que faci pensar en cap sorpresa d’última hora. Alguns partits ja han plegat veles i es preparen per a tornar a presentar batalla i esgarrapar uns quants milers de vots que els van fugir el 20-D. Si dimarts de la setmana vinent no hi ha hagut investidura, es convocaran eleccions, que es faran d’ací a dos mesos justs: el 26 de juny. Hi haurà les mateixes candidatures? Hi haurà aliances noves? Repassem quins moviments fan els partits abans de començar el compte enrere.
Compromís, repetir l’aliança amb Podem?
Un dels punts calents al nostre país en relació amb la formació de candidatures és la pugna dins Compromís entre partidaris i detractors de repetir l’aliança electoral amb Podem. Com ja va passar els mesos previs a les eleccions del desembre, els dirigents del Bloc eren més partidaris de concórrer a les eleccions amb una plataforma valencianista, mentre que els dirigents d’Iniciativa preferien l’aliança amb el partit de Pablo Iglesias. Aleshores es va acabar imposant aquesta segona opció. Poc després de les eleccions, en el moment de la formació de grups parlamentaris, la promesa del grup propi de Compromís-Podem es va esvair i els diputats de la coalició valencianista, encapçalats per Joan Baldoví, van acabar integrant-se al grup mixt, mentre que els lleials a Podem van engreixar les files del grup d’Iglesias.
Aquella separació dels diputats a l’hemicicle espanyol pot ser el precedent que invoquin els detractors del pacte a l’hora de defensar un canvi de fórmula. De moment, els dos candidats a encapçalar el Bloc –el partit més gran de Compromís, en plena renovació pre-congressual– diuen que no volen pas repetir el pacte amb Podem. En canvi, Mónica Oltra, vice-presidenta del govern valencià i màxima dirigent d’Iniciativa, ja ha deixat clar que vol tornar a fer coalició amb Iglesias i ampliar-la a Esquerra Unida. Considera que l’entrada d’EUPV al pacte dissoldria una mica el factor Podem que neguiteja els dirigents del Bloc.
El factor Iglesias-Garzón (Podem i IU)
Un dels factors que pot fer decantar les opcions de Compromís és el possible pacte entre Podem i Esquerra Unida a escala estatal. Aquests últims dies hi ha hagut algun tempteig entre totes dues formacions espanyoles per a la creació d’una candidatura unitària que els donaria un paquet extra de diputats perquè s’aprofitarien els vots a IU en algunes circumscripcions. Segons alguns pronòstics, la suma de vots de tots dues formacions podria empènyer l’aliança d’esquerres fins a la segona posició, davant el PSOE.
Si aquesta aliança acaba fructificant, hi ha més possibilitats que al País Valencià el pacte entre Compromís i Podem, amb la suma d’EUPV, es repeteixi el 26-J. A Catalunya, la confluència entre Esquerra Unida i Podem ja es va assajar amb la fórmula d’En Comú Podem. A les Illes, una aliança amb Esquerra Unida acabaria de consolidar Podem en la segona posició, damunt el PSIB.
El grup propi d’En Comú Podem
La fórmula encapçalada per Xavier Domènech el 20-D, En Comú Podem, es repetirà aquest mes de juny si aquesta setmana no hi ha cap investidura sorpresa al congrés espanyol. Tanmateix, Domènech ha alertat dient: ‘Som catalans i sabem per experiència que les coses a l’últim minut poden canviar.’ Més enllà de sorpreses, l’aliança del grup d’Ada Colau amb Podem, Iniciativa per Catalunya i EUiA va donar bon resultat el 20-D. Totes les formacions que hi van participar estan disposades a repetir-la i ara l’única incògnita és si trobaran una fórmula que els permeti d’assegurar un grup propi al congrés. Domènech ha deixat la porta oberta a cercar ‘noves fórmules jurídiques’ per aconseguir-ho.
Els independentistes, junts o separats
Un altre front obert en els moviments pre-electorals és el de les candidatures independentistes del Principat. El 20-D hi va haver dues candidatures independentistes: Esquerra Republicana, amb Gabriel Rufián al capdavant, i Democràcia i Llibertat, amb Francesc Homs. ERC, amb el 16% dels vots i 9 diputats, i DiL, amb el 15% i 8 diputats, van ser superades per En Comú Podem, amb el 25% dels vots i 12 diputats. En aquella convocatòria electoral, la possibilitat de presentar una única llista independentista que guanyés les eleccions amb claredat ja es va discutir, però es va descartar aviat.
Ara, havent-se comprovat la incapacitat dels partits espanyols més grans per a formar govern, Convergència torna a obrir el debat sobre la conveniència d’una llista unitària. Francesc Homs és qui ha estat més clar en la defensa d’aquesta confluència independentista, mentre que Rufián i Joan Tardà ja han deixat clar que no la volen. Si CDC considera que s’ha de deixar clar que la força majoritària a Catalunya és l’independentisme, a ERC diuen que és l’hora d’ampliar la base social sobiranista i que per això calen veus tan plurals com sigui possible. En algun moment s’ha fet córrer la possibilitat que Artur Mas, desposseït de la presidència de la Generalitat, encapçalés una candidatura d’ampli espectre a Madrid, però de moment la idea no ha passat de ser un rumor.
Aliança progressista per damunt del PP i PSIB a les Illes?
A les Illes també hi ha moviments per a presentar novetats respecte del 20-D. Més per Mallorca promou una aliança progressista que aplegui Podem, Esquerra Unida i Esquerra Republicana. La voluntat de la formació de l’esquerra sobiranista i ecologista és repetir i ampliar la fórmula del 2004, amb l’afegit de Podem. Més vol que l’aliança vagi més enllà de les sigles de partits i proposa d’incorporar-hi independents amb projecció pública. Si es repetís el resultat del 20-D, la suma d’aquestes formacions donaria una històrica primera posició a la coalició progressista a les Illes (Podem va tenir el 23% dels vots; Més, el 7%; i Esquerra Unida, el 2,37%; en canvi, el PP va obtenir-ne el 29%).
Segons que expliquen fonts de Més a VilaWeb, la proposta ha avançat entre Més, Esquerra Unida i Esquerra Republicana. La resposta de Podem no ha arribat encara. Si a l’estat espanyol es concretés l’aliança entre Podem i IU, el pacte progressista a les Illes rebria un impuls evident. Si finalment Podem no vol tancar l’acord, Més proposa una aliança amb els altres dos socis.
La continuïtat de Chacón
La convocatòria de noves eleccions al congrés espanyol pot obrir un conflicte a les files del PSC. La candidata del 20-D, Carme Chacón, té cada vegada més oposició dins el partit i Carles Martí, que no va obtenir l’acta de senador al desembre, ja ha avisat que presentaria candidatura a les primàries del partit per a designar nou candidat. L’ex-primer secretari del partit a Barcelona ha recollit suport intern per a obtenir prou avals i exigir aquestes primàries. Finalment, el secretariat del PSC va decidir ahir d’obrir el procés de primàries, però en aquesta avinentesa no seran obertes a la ciutadania sinó només als afiliats (militants i simpatitzants) ‘pel poc marge de temps disponible’.
L’objectiu principal de Martí és provocar un canvi de rumb en les llistes. Concretament, pretén que Carme Chacón no sigui la cap de llista per Barcelona i que José Zaragoza desaparegui dels primers llocs. Martí ha forçat aquesta situació amb la voluntat d’obligar a rellevar Chacón, però sembla que no vol ser pas candidat, sinó que vol Meritxell Batet com a candidata de consens.
La desaparició d’Unió?
Una altra novetat en cas de repetir eleccions al congrés espanyol és la possible desaparició d’Unió Democràtica de les paperetes electorals. Després dels dos fracassos electorals consecutius –el 27-S i el 20-D–, Unió ha sol·licitat un pre-concurs de creditors per la mala situació econòmica que travessa i no està en condicions d’assumir el cost d’una nova campanya. La decisió no s’ha pres formalment, però Espadaler ja va obrir la porta a no presentar-se en un consell nacional del partit a final de març.
Si es confirma la desaparició d’Unió i Josep Antoni Duran i Lleida de l’oferta electoral en cas de noves eleccions, caldrà veure com es reparteixen els 64.726 vots que va obtenir al desembre (un 1,73% dels vots del Principat). Si la candidatura impulsada per Convergència aconseguís d’atreure la major part d’aquests vots, podria pensar a competir per la segona posició amb ERC.
