Les actes de les Corts Forals Valencianes, a l’abast

Avui es presenta de manera solemne a les Corts Valencianes el primer volum de la sèrie Acta Curiarum Regni Valentiae. És a dir, un recull de les actes de les sessions de les Corts Forals, que fins ara no s’havia fet. Aquest és un cas únic dins els parlaments de l’Antiga Corona d’Aragó, perquè altres territoris ja han fet aquesta tasca de compilació. Encara que, segons l’historiador Vicent Baydal, autor del primer dels volums, no parlem d’un equivalent als documents que coneixem actualment com a actes parlamentàries. És a dir, no s’hi tanscriu paraula per paraula tot allò que es diu de la tribuna estant. “Són les convocatòries, la gent que arriba, la gent que participa en les Corts… No són tan exhaustives com les d’ara, però sí que recullen molts tractes, parlaments importants, els negocis que es fan i les lleis que es negocien”, diu.

Les tres universitats públiques

L’any 2018, la mesa de les Corts va acordar d’impulsar un conveni amb la Universitat de València, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I de Castelló. L’objectiu era transcriure, editar i publicar tant en format digital com en paper les actes generades entre els anys 1261 i 1645. Aquest estudi el fa un comitè d’experts que assessoren i avaluen els treballs de recerca presentats. El president del comitè científic és Antoni Furió. Els llibres formen part de la col·lecció de “Fonts històriques valencianes”.

Els materials a compilar i estudiar es troben a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a l’Arxiu del Regne de València, a l’Arxiu Municipal de València, a l’Arxiu de la Catedral de València i, una part a l’Arxiu Històric espanyol. Són milers de pàgines i preveuen de publicar-ne dos volums cada any. Es pot tardar entre vint anys i vint-i-cinc a completar aquesta tasca. “Quan es van fer les actes de les Corts Castellanes en el segle XIX, van tardar quaranta anys. Les Corts Catalanes en van tardar vint o trenta a publicar les actes de les corts medievals, i fa quinze anys que van començar a publicar les de l’època moderna”, diu Baydal.

Els deures dels valencians van quedar fora del projecte, primer, perquè al segle XIX la Reial Acadèmia de la Història espanyola no va preveure d’estudiar els papers valencians, i segon, perquè durant el segle XX els valencians tampoc no ho van fer.

Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Liberal i Jaume II

Vicent Baydal s’ha endinsat dins les fonts del període 1238-1326. El volum ja es pot consultar en línia a les webs de les universitats. “Jaume I dóna els furs, i això és el que queda del Regne de València. Les primeres Corts són del 1261, i després n’hi ha moltes altres els anys 1271, 1283, 1286, etcètera. Però en aquestes Corts no hi ha un aplec sistemàtic per part de la monarquia i per part de la Cancelleria Reial de la documentació que es genera. A partir del 1349 sí que hi ha una nova tipologia documental que es dirà ‘els processos de Corts’. No direm que siguen inèdits, però sí que tenen poca comparació amb la resta d’Europa, perquè només a Anglaterra hi ha una cosa semblant.”

La cura del volum ha consistit a transcriure-ho i a editar-ho, siga en llatí, en català o en aragonès, i a fer un estudi introductori sobre el període històric del 1238 al 1326. “Jaume I volia fer un regne nou al Regne de València, i els aragonesos volien que això fos una extensió del regne d’Aragó. I de fet, fins al 1329, que serà el segon volum, les Corts són molt mediatitzades per una pugna entre els nobles aragonesos que reneguen de les lleis valencianes o de les Corts Valencianes i el rei de les ciutats i les viles reials, que volen un regne propi, amb lleis pròpies, amb corts pròpies que funcionen de manera autònoma. El que veiem en aquest volum és una pugna entre tots dos models”, diu.

L’espill de les primeres Corts

Quant a la informació sobre la “vida política” d’aquella època, amb aquests volums ordenats podrem saber de què es discutia, com es feien les lleis, com es prenien les decisions. “Salvant les distàncies, no sabíem quins partits polítics, entre cometes, hi havia en l’època. És clar que no hi havia partits, però sí que hi havia diverses opcions dins el debat parlamentari. I, sobretot, ens permet de saber que el subjecte polític al qual es dirigien eren els valencians, del Sénia al Segura. L’origen de la identitat valenciana va molt lligat a aquestes Corts. I això és una diferència clara amb el que va passar a les Balears, que no tenien corts pròpies.”

A les Corts es debatia sobre la defensa de les fronteres, tant les interiors com les exteriors. Per exemple, la construcció de les torres de guaita que hi ha a la costa valenciana es va decidir a les Corts al segle XVI per a lluitar contra els corsaris. Però, com ara, també es parlava d’imposts i, segons l’historiador, llegint les actes de les Corts es pot saber que a l’edat mitjana es tractava de protegir el poble i la ciutadania, i que a l’edat moderna hi havia moltes queixes dels súbdits perquè es pagaven els imposts que interessaven al rei i no al poble.

Fonament de les democràcies parlamentàries

Enric Morera, president de les Corts Valencianes, explica en la introducció del primer volum que l’assemblea legislativa, les Corts, no va nàixer als anys vuitanta del segle XX, sinó que és el resultat d’un procés històric llarg. “Els regnes de l’antiga Corona d’Aragó comptem amb un bagatge històric formidable en què la pràctica política del pactisme fou un referent destacat de les relacions entre la monarquia i els regnes, un model alternatiu a les experiències més centralistes, pròpies de l’absolutisme. El rei no regnava si no jurava abans els furs, si no acatava les regles del joc entre poders”, escriu Morera. El president de les Corts defensa que el patrimoni documental que ara comença a posar-se a l’abast de tothom demostra que l’autogovern valencià forma part del llegat polític molt abans de la creació de les comunitats autònomes, molt abans del 1978, per tant.