Les set manipulacions del dossier antiindependentista de Josep Borrell

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha difós un powerpoint entre els diplomàtics espanyols amb tot un seguit d’arguments per a desacreditar l’independentisme en la batalla per l’opinió pública mundial. El document compara l’independentisme amb el Front National d’ultradreta de Marine Le Pen i amb el Brexit. També destaca indicadors segons els quals Espanya és al capdavant de les principals classificacions sobre la salut democràtica i fa èmfasi en la difusió de suposades notícies falses sobre l’1-O per a relativitzar o negar la violència policíaca. Tot un desplegament d’arguments que hauria signat el seu predecessor en el gabinet de Rajoy, Alfonso Dastis.

La cosa sorprenent és que Borrell difongui un document que va presentar un professor espanyol en una sala de la Comissió Europea el 28 de setembre proppassat; una presentació que la web oficial de l’executiu comunitari va arribar a difondre en vídeo. Però durant poques hores, perquè després el van retirar. Malgrat les peticions d’explicacions d’europarlamentaris com Josep-Maria Terricabras, Jordi Solé i Ramon Tremosa, no hi ha hagut cap resposta. La presentació, la va fer Antonio María Bueno Armijo, professor de dret administratiu de la Universitat de Còrdova. Va aprofitar una visita amb alumnes a la Comissió i l’amistat amb un funcionari que hi treballava per fer una conferència contra l’independentisme fent servir de suport el powerpoint de Borrell, segons que va explicar ell mateix a El Confidencial. En la conferència deia que l’independentisme era ”moralment dolent’. El document que el ministre espanyol fa servir d’argumentari és ple de manipulacions, que us expliquem en aquest article.

Manipulació 1. Els organismes internacionals de control aproven Espanya
El dossier de Borrell utilitza unes dades d’uns organismes internacionals que, certament, diuen que l’estat espanyol ocupa una bona posició en els rànquings sobre llibertat al món. Però n’amaga unes altres. Freedom House, per exemple, té un informe sobre Espanya en què descriu el govern espanyol ”utilitzant mètodes agressius per a impedir el referèndum’ a Catalunya i recull les crítiques a TVE de treballadors denunciant ‘el biaix en la cobertura informativa de la crisi a Catalunya’. L’Economist Intelligence Unit diu coses com aquesta: ‘Espanya és just per sobre el llindar de les democràcies plenes.’ I afegeix que la repressió de l’independentisme la situa ‘en perill de convertir-se en una democràcia defectuosa.’

Manipulació 2. L’independentisme és equiparable al Front National de Le Pen
Aquesta afirmació pot ser replicada amb un recull dels discursos, dels programes electorals i dels documents de posició política de tots els partits independentistes. Però pot ser rebatuda també de manera contundent amb dades sociològiques, agafant tres trets que podrien definir el moviment de Le Pen: antiimmigració, d’extrema dreta i antidemocràtic.

L’independentisme no és contraria a la immigració: vegeu el percentatge de gent que està d’acord amb la frase ‘amb tanta immigració, la gent ja no se sent com a casa’, distingint unionistes i independentistes. Són dades del baròmetre del CEO del juliol del 2018:

L’independentisme no és d’extrema dreta. Vegeu aquest gràfic amb dades dels dos primers baròmetres del CEO del 2018. Com més a favor de la independència, més allunyats de la dreta i l’extrema dreta es defineixen els ciutadans:

L’independentisme no és antidemocràtic. El dossier de Borrell el qualifica d’enemic de la democràcia. Vegem les dades del CEO del juliol:

Manipulació 3. L’independentisme és com el Brexit
Per a sostenir aquesta afirmació, el dossier de Borrell es fonamenta en una dada: que tant l’independentisme com el moviment de suport al Brexit presenten una dualitat, una divisió entre suport urbà i suport rural. Però no diu res més, i passa per alt dades que són del tot oposades als patrons socials del Brexit. Per exemple, el Brexit va tenir molt més suport entre la gent gran, i l’independentisme té més suport entre la gent jove. Passa igual amb el nivell educatiu: en el cas del Brexit la correlació era negativa: com menys nivell d’ensenyament, més tendència hi havia a donar-hi suport; en canvi, les dades del CEO indiquen que com més nivell educatiu, més suport té l’independentisme.

Manipulació 4. La majoria dels catalans s‘oposa a la independència
La base de l’argument és el resultat de les eleccions del 21 de desembre al Parlament de Catalunya. En aquest punt, hi ha dues qüestions que cal tenir en compte: la primera és que les eleccions es van fer amb els caps de llista dels dos principals partits independentistes a la presó i a l’exili; i la segona, que per a comptar els vots favorables i els contraris a la independència es podria fer un referèndum, o es podria presentar directament aquesta qüestió als electors. Amb el resultat del 21-D, el dossier Borrell fica al sac del no tots els votants de Catalunya en Comú Podem. I en els sondatges del CEO d’aquests darrers tres anys, una tercera part d’aquests votants diu que votaria a favor de la independència en un referèndum. Un referèndum que no s’ha fet i que hauria de ser el que servís per a poder fer una afirmació tan rotunda com aquesta.

Manipulació 5. Barcelona no és Catalunya
És discutible si el comportament electoral en relació amb els partits independentistes és gaire diferent entre Barcelona i la resta del Principat. El problema és que, per fer aquesta afirmació, el dossier del ministre Borrell es basa en un mapa que indica el primer partit en cada municipi a les eleccions del 21-D. A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha més color carabassa, perquè en molts municipis va ser el primer partit, sense tenir en compte que la suma de vots dels partits independentistes (si més no, JxCat i ERC) superava els de Ciutadans.

Manipulació 6. La violència de la policia contra els votants de l‘1-O és una falsedat
Alfonso Dastis va arribar a dir en directe a la CNN que la violència dels agents era una notícia falsa mentre davant seu reproduïen els cops de porra i les vexacions de la policia i la Guàrdia Civil contra els votants. Allò que semblava tan increïble ho va fer també la portaveu del govern de Pedro Sánchez, Isabel Celaá, i el ministre Borrell amb el seu dossier.

És cert que van circular imatges falses a la xarxa, o bé manipulades o bé que eren d’uns altres incidents en uns altres llocs. La major part d’aquestes imatges van ser ràpidament identificades com a falses. Són aquestes que recull el dossier:

totes les que van ser reals han quedat, i serveixen en diversos casos per a encausar agents –en jutjats a Barcelona, a Girona, a Lleida… Són ben documentades i a l’abast general perquè tothom les pugui contrastar en webs de la magnitud de Catmemòria.cat. Fins i tot s’han posat en evidència en els enregistraments que van fer les càmeres dels antiavalots que van atacar la gent.

Subtitled in English: Spanish police storming voting sites last Oct in an attempt to prevent Catalonia from voting on its independence.

Many of the leaders who arranged the vote are in jail.
The police beating people in these videos are not.

EU Mediation needed now.@donaldtusk pic.twitter.com/WbjtaEydBs

— Joe Brew (@joethebrew) September 25, 2018

Manipulació 7. L‘independentisme és nacionalisme, però l‘unionisme no
La conclusió del professor que va difondre el dossier antiindependentista de Borrell a la Comissió Europea és que el referèndum de l’1-O fou ‘un dels caps d’aquest monstre que anomenem nacionalisme’; aquest monstre que diu que és ‘el principal enemic d’Europa’ i que ‘s’ha de combatre’. Així ho deia el professor Bueno Armijo:

L’afirmació passa per alt l’europeisme declarat de la majoria de dirigents independentistes i dels seus votants, d’una banda, i l’afirmació de nacionalisme que significa haver fet una exposició com aquesta en defensa de la unitat d’Espanya, al preu que sigui, incloent-hi la construcció d’un argumentari de tòpics basats en dades falses o parcials.