30.03.2016 - 21:45
1a perla. ‘I took a pill in Ibiza’, un èxit musical esclatant acompanyat d’una gran polèmica: La cançó ‘I took a pill in Ibiza’ (‘Em vaig prendre una pastilla a Eivissa’) del cantant nord-americà Mike Posner, ha tingut un èxit esclatant, assolint el número u de les llistes britàniques i a una desena de països més i el número deu a la llista Billboard dels EUA. I aquest èxit ha anat acompanyat també d’una gran polèmica, pel títol mateix de la cançó, per apologia del consum de drogues i per la imatge que transmet de l’illa.
Fins i tot la cadena britànica BBC ha demanat als seus locutors que no diguin el nom sencer de la cançó, i que s’hi refereixin com a ‘In Ibiza’. Però sí que han decidit d’incloure la cançó en les seves emissions, perquè ‘comença amb el cantant prenent èxtasi, però la lletra deixa clar que va ser una experiència negativa’.
La lletra diu així: ‘Vaig prende una pastilla a Eivissa / per a ensenyar a Avicii que era un paio divertit / i quan per fi vaig estar sobri vaig sentir que havia envellit deu anys / però, coi, era una cosa que havia de fer / jo visc a Los Ángeles’.
2a perla. La història insòlita del ‘selfie’ d’un passatger d’Egyptair amb el segrestador: Aquestes últimes hores ha causat sensació a la xarxa la fotografia que un dels passatgers segrestats ahir en l’avió d’Egyptair es va fer amb el segrestador quan eren a l’aeroport de Larnaca, a Xipre. El passatger es diu Benn Innes, un escocès de vint-i-sis anys. A la fotografia se’l veu somrient al costat de Seif Eldin Mustafa, amb el suposat cinturó d’explosius amb què va amenaçar el pilot poc després d’haver sortit d’Alexandria. Després es va saber que els explosius eren falsos i que Mustafa va segrestar l’avió per poder veure la seva ex-muller, que és xipriota.
Ben Innes era un dels últims tres passatgers i dels quatre tripulants que quedaven a l’avió un cop Mustafa va deixar sortir la majoria de gent que hi havia. Per què es va fer aquest ‘selfie’? ‘No estic segur de per què ho vaig fer’, explica ell mateix al diari The Sun. ‘Vaig pensar que si la bomba era real no hi havia pas res a perdre, o sigui que vaig aprofitar l’oportunitat de fer-hi un cop d’ull de més a prop. Li vaig preguntar si podia fer-me una foto amb ell, i simplement ho va acceptar. M’hi vaig atansar, vaig somriure a la càmera mentre una de les hostesses feia la foto. És la millor ‘selfie’ que he fet mai.’
Després d’haver-ho vist de més a prop, Innes va sospitar que els explosius eren falsos. Després, un cop va tornar al seu seient, va enviar la fotografia per Whastapp als seus amics.
"I threw caution to the wind" British man takes "best selfie ever" with #EgyptAir #MS181 hijacker pic.twitter.com/UAnbxM7FxX
— Giles Hewitt (@gileshewitt) March 30, 2016
3a perla. El poema sobre els refugiats amb missatge ocult que causa furor a les xarxes: Brian Bilston és un usuari de Twitter conegut pels seus poemes, sovint juganers o amb sorpresa inclosa. Fa pocs dies va penjar-ne un, ‘Refugees’, dedicat als centenars de milers de refugiats que han arribat i arriben encara a Europa fugint dels conflictes que assolen els seus països.
L’escrit, en anglès, és d’entrada una crida a no facilitar-los gens l’acollida i a defensar la línia que manté la Unió Europea, d’aixecar murs a les fronteres en comptes d’obrir-los la porta. Però, quan s’acaba el poema, l’autor mateix demana al lector de tornar-lo a llegir, frase a frase, de baix a dalt. I aleshores, el sentit de tot el text es capgira…
Refugees
They have no need of our help
So do not tell me
These haggard faces could belong to you or me
Should life have dealt a different hand
We need to see them for who they really are
Chancers and scroungers
Layabouts and loungers
With bombs up their sleeves
Cut-throats and thieves
They are not
Welcome here
We should make them
Go back to where they came from
They cannot
Share our food
Share our homes
Share our countries
Instead let us
Build a wall to keep them out
It is not okay to say
These are people just like us
A place should only belong to those who are born there
Do not be so stupid to think that
The world can be looked at another way
(ara llegiu-lo de baix a dalt)
4a perla. Els mapes sonors de grans ciutats del món: Al mapa d’una ciutat, estem acostumats a veure-hi els carrers, les principals atraccions turístiques, el trànsit, la xarxa de transport públic… Però segurament no ens esperaríem de trobar-hi els sons més característics de cada indret. Això és el que ha fet un grup d’investigadors a Chatty Maps, una colla de mapes acolorits d’una dotzena de grans ciutats europees i nord-americanes on s’indica quins sons predominen en carrers, places i espais públics.
Els autors han dividit els sons urbans en cinc grans categories: els de vehicles (pintats de vermell), els de la natura (de color verd), els humans (de blau), música (de groc) i els generats pels edificis (de gris).
Al mapa de Barcelona, per exemple, el verd predomina a Collserola, a Montjuïc i a la façana marítima. En canvi, al centre hi ha una barreja de blau humà i vermell de trànsit.
A banda la capital catalana, Chatty Maps també ha creat fins ara mapes de Boston, Xicago, Londres, Madrid, Miami, Milà, Nova York, Roma, San Francisco, Seattle i Washington, a partir de l’anàlisi de fotografies geolocalitzades de Flickr que contenien etiquetes sobre sons i sorolls.
5a perla. El dibuix del mosaic que es farà al Barça-Madrid per retre homenatge a Johan Cruyff: Un mosaic format per 90.000 cartolines, que ocuparà tot el Camp Nou, amb el lema ‘Gràcies Johan’, serà l’homenatge que l’afecció barcelonista oferirà a l’ex-jugador i ex-entrenador holandès. El missatge d’agraïment estarà acompanyat d’una samarreta blaugrana amb el ‘14’, a més dels colors de la bandera del Barça i la senyera.
http://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2016/03/Mosaic.png
