14.04.2016 - 21:45
|
Actualització: 14.04.2016 - 22:05
1a perla. Rufián, a la Defensora del Pueblo: ‘On éreu quan ens deien nazis i terroristes?’. El diputat d’ERC al congrés espanyol Gabriel Rufián ha fet un discurs molt contundent quan s’ha adreçat des de la tribuna d’oradors de la cambra a la Defensora del Poble espanyola, Soledad Becerril, que havia presentat l’informe 2015. Rufián li ha fet tot un reguitzell de preguntes, demanant-li amb ironia on era quan passaven unes determinades coses que no consten pas a l’informe.
2a perla. Pere Navarro s’enganxa els dits amb David Fernàndez atacant Empar Moliner. L’ex-primer secretari del PSC Pere Navarro s’ha unit a les veus de crítica a la periodista Empar Moliner per haver cremat una constitució espanyola. Va fer-ho a Twitter, amb un piulet en què comparava el gest de Moliner amb el film ‘Fahrenheit 451’, que retrata una dictadura on els llibres són prohibits i cremats. El paral·lelisme no va agradar gens a la xarxa, sobretot a l’ex-diputat David Fernández, que li va replicar amb la mateixa moneda. Li va recordar l’escàndol del cas Mercuri i els desnonaments exprés, que començaren durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero.
.@pere_navarro A mi veure Bustos condemnat sempre em recorda 'Uno di noi'.
— David Fernàndez 💚✊🏿 (@HiginiaRoig) April 13, 2016
.@pere_navarro i quan veus TC tombar pobre decret pobresa energètica o AN tancant Egunkaria, quin film t’inspira? Regreso al pasado? Raza?
— David Fernàndez (@HiginiaRoig) 13 d’abril de 2016
.@pere_navarro segur que no tantes, ni tants blocs recuperats a la Sareb com la PAH. Seguríssim, vaja. I la PAH sense un duru públic.
— David Fernàndez 💚✊🏿 (@HiginiaRoig) April 13, 2016
.@pere_navarro i el desnonament express, Pere, el va parir la Chacón i el teu partit. De res.
— David Fernàndez (@HiginiaRoig) 13 d’abril de 2016
3a perla. No va poder inscriure el nom del seu fill en català a Madrid: ‘William sí, Guillem no’. Lluís Riba viu a Madrid i té un fill de gairebé deu anys que es diu Guillem. Quan va néixer, el juny del 2006, en Lluís el va voler inscriure al registre civil de Torrelodones, a la comunitat de Madrid, però la funcionària que el va atendre es va negar a inscriure el nen amb el nom de Guillem perquè no li constava pas que fos un nom. ‘Li vaig dir si volia que li posés William, i em va dir que sí, que li podia posar William o metralladora’, ha explicat Riba avui al programa ‘El Món a RAC-1’. Després, va trucar al registre civil de Duesaigües (Baix Camp), d’on és la família de la seva mare, i li van resoldre el cas.
Heus ací l’explicació dels fets:
4a perla. Homenatge històric de les Corts Valencianes a Guillem Agulló, vint-i-tres anys després. ‘És un acte de reparació històrica a una família que ha patit molt. En memòria de Guillem Agulló’, deia la declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris. L’ha llegida Enric Morera, el president de les Corts Valencianes, a la sessió plenària d’avui, pocs dies després del vint-i-tresè aniversari de l’assassinat del jove de Burjassot a mans d’un neonazi. Els pares i la germana d’Agulló, acompanyats de l’ex-diputat de la CUP David Fernàndez, han vist l’acte des de la tribuna de convidats i han rebut una ovació dels diputats de les corts.
5a perla. El govern espanyol ordena de retirar la bandera republicana a l’Ajuntament de València, que s’hi nega. Malgrat el requeriment de retirar la bandera republicana espanyola enviada per la delegació del govern espanyol al País Valencià, l’Ajuntament de València la mantindrà al balcó. El batlle de la ciutat, Joan Ribó, ha dit que no era pas cap bandera, sinó una pancarta i que això no vulnerava cap llei. Ha assegurat que la pancarta hi seria fins diumenge. ‘Commemora un fet de la història contemporània, perquè València va ser capital d’Espanya fa 80 anys’, ha afegit.
La delegació del govern espanyol ha enviat el mateix requeriment de retirada de la bandera a més ajuntaments del País Valencià, com ara el de Xirivella i el de Puçol, dient que eren ‘una provocació’ i que obrien ‘velles ferides i fantasmes’. Aquest requeriment insta a complir la constitució espanyola i la llei de banderes, a més de recordar l’existència de diverses sentències, com la del TSJ de Castella i Lleó de 2015, que estableix que en un edifici públic, com ho és la casa de la vila, no es pot fer ús de la bandera republicana ni al balcó principal ni a cap façana ni finestra, tant se val que sigui un pal com qualsevol altra mena d’element d’exhibició pública.
Ací podeu veure la pancarta al balcó, piulada per la periodista de TV3 Empar Marco:
L’ajuntament de València penja els colors de la república en una pancarta. A Xirivella o Puçol penja la bandera pic.twitter.com/kGhTgLuqQX
— Empar Marco (@emparmarco) 14 d’abril de 2016
