07.04.2016 - 21:45
|
Actualització: 07.04.2016 - 23:02
1a perla. La rèplica de Joan Garriga (CUP) a les samarretes de CSQP que ha fet aplaudir Junts pel Sí.
El diputat de la CUP Joan Garriga ha defensat la moció a favor de la desconnexió i la desobediència i de suport a la declaració del 9-N en el ple d’avui al parlament. En un moment de la intervenció, Garriga ha respost la crítica del portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, que havia dit que la moció degradava el parlament. El diputat de la CUP li ha respost fent referència a les samarretes reivindicatives que duien avui els diputats de CSQP: ‘Com a esquerres d’aquest país, hauríem de preocupar-nos de fer junts aquest combat. Aquest és el paisatge que volem quan veiem l’horitzó de la independència: procés constituent, rescat social, decidir-ho tot, això de l’aigua… Però sense desobediència, moltes de les coses que porten a la samarreta no serien possibles.’
2a perla. Contundent discurs de Lluís Llach: ‘No tenim por perquè ens mou la convicció.’
El diputat de Junts pel Sí Lluís Llach ha defensat la moció per la desobediència pactada amb la CUP que se sotmetia a votació al parlament. Ha fet un discurs contundent, en què ha dit: ‘La setmana passada es profetitzava en aquesta societat que les ganivetades entre independentistes arribarien a xopar de vermell les catifes d’aquest parlament. Des d’abans-d’ahir a la tarda, l’escenari ha canviat. El panorama s’ha capgirat i ara, des dels bancs dels unionistes i els xiclets només se sent discutir si som legals o no i a quina temperatura s’han de posar les calderes d’en Pere Botero perquè els independentistes quedem escaldats.’ I ha afegit: ‘Som a la dinàmica dels fets i no de les declaracions. No tenim por perquè ens mouen l’emoció i la convicció.’
3a perla. Tres-cents indrets turístics de Catalunya ja són accessibles amb Google Street View.
https://www.youtube.com/watch?v=pIBn0iUczlM
Avui s’ha presentat Google Trekker Catalunya, una iniciativa fruit de l’acord signat entre Google i la Generalitat de Catalunya per a fer accessibles, virtualment, tantes rutes i espais turístics catalans com sigui possible al servei Street View del cercador californià. De moment, ja n’hi ha tres-cents indrets d’accessibles amb aquesta tecnologia. ‘Això converteix la destinació catalana en el territori europeu amb més rutes “trekkejades” per quilòmetre quadrat’, segons el conseller d’Empresa i Coneixement Jordi Baiget.
La llista completa dels tres-cents indrets accessibles es pot consultar en aquest PDF.
4a perla. Un Rembrandt pintat per ordinador.
Gairebé tres segles i mig després de la mort del pintor i gravador neerlandès Rembrandt van Rijn (Països Baixos, 1606-1669), aquesta setmana se n’ha presentat a Amsterdam una pintura desconeguda. No és que hagués quedat arraconada en algun magatzem fins ara, o que s’hagi descobert amagada sota una altra capa de pintura. ‘The Next Rembrandt‘, com es coneix la nova pintura, és de fet l’obra d’un equip d’historiadors de l’art, enginyers i desenvolupadors que han observat en detall durant divuit mesos, amb eines informàtiques, l’obra pictòrica de l’autor.
Després d’analitzar estatísticament aspectes com el nombre d’homes i de dones pintats per Rembrandt, l’edat dels retratats i la seva posició en el conjunt del quadre, el grup d’investigadors ha fet pintar a un ordinador aquest nou retrat amb l’estil i el traç del pintor neerlandès.
De la pintura, se’n va fer una primera impressió en 2D i després una altra capa en 3D per a afegir-hi textura, amb 148 milions de píxels en total.
L’experiment ‘The Next Rembrandt’ volia demostrar que amb l’ús de les noves tecnologies i l’anàlisi de dades es pot arribar a predir i recrear, amb molta perfecció, l’obra d’un dels pintors més grans i innovadors de tots els temps.
5a perla. WikiLeaks creu que els Estats Units són els autors de la filtració dels ‘papers de Panamà’. WikiLeaks afirma que el govern dels Estats Units i George Soros són al darrere de la filtració dels anomenats ‘papers de Panamà’. Des de fa unes hores el compte oficial de Twitter de WikiLeaks publica piulades crítiques amb l’operació.
Tanmateix, el primer dia WikiLeaks no tenia pas aquesta actitud. De fet, va anunciar l’aparició dels ‘papers de Panama’ dues hores abans que es fessin públics i va aplaudir-la.
ANNOUNCE: In under two hours, the Panama Papers – massive offshore leak exposes the dirty dealings of hundreds of famous figures, orgs.
— WikiLeaks (@wikileaks) 3 d’abril de 2016
Al cap d’unes hores un usuari va explicar a WikiLeaks que li semblava sospitós que la filtració fes mal a tota la gent que els Estats Units volia fer mal, i per primera vegada WikiLeaks va respondre dient que l’operació l’havia pagada el govern americà.
Concretament, diu que ha estat finançada per USAID, però preserva la ‘bona feina’ dels periodistes. USAID és una agència dels Estats Units, creada pel president Kennedy per ajudar altres països del món. Però WikiLeaks no explica el perquè de l’afirmació.
@UnkelFred It is part funded by USAID but there are people doing good work, just don’t expect such work widely publicized in english.
— WikiLeaks (@wikileaks) 3 d’abril de 2016
Immediatament després reclama que els onze milions de documents de la filtració siguin fets públics amb un cercador, tal com fan ells, per tal que qualsevol persona pugui treballar amb les dades. De moment només es coneixen les dades que volen filtrar els diaris, que no representen encara ni l’1% del volum total.
Posteriorment, l’aparició d’una notícia a The Guardian que diu que el govern australià té les dades de la filtració referents als australians que tenen empreses opaques a Panamà comença a aixecar sospites. I WikiLeaks demana explicacions sobre qui és el hacker que ha penetrat al despatx Mosack Fonseca i pregunta, ara ja amb insistència, per quin motiu no es fan públics tots els papers, com fan habitualment ells.
La següent piulada diu que la Fundació Soros és una de les que finança l’ICIJ, el consorci que ha treballat la filtració en companyia del diari alemany Suddeutsche Zeitung. I critica que el director del consorci, Gerard Ryle, digui que ells no són WikiLeaks i que per això no faran públics tots els papers.
Washington DC based Ford, Soros funded soft-power tax-dodge “ICIJ” has a WikiLeaks problem #PanamaPapers https://t.co/xEXlmGg0fG
— WikiLeaks (@wikileaks) 5 d’abril de 2016
Finalment, després d’aclarir un malentès en una piulada, que ha dut la premsa russa a afirmar que WikiLeaks deia que tota l’operació era un complot contra Putin, WikiLeaks sentencia: ‘Dir que els “papers de Panamà” són, per ells mateixos, un complot contra Rússia no té cap sentit. Tanmateix, l’encobriment dels resultats (que no els ensenyin en públic tots), l’organització basada al Districte de Colúmbia i el diner d’USAID inclinen l’operació [en el sentit de decantar-la cap als interessos d’algú].’
Claims that #PanamaPapers themselves are a ‘plot’ against Russia are nonsense. However hoarding, DC organization & USAID money tilt coverage — WikiLeaks (@wikileaks) 6 d’abril de 2016
Malgrat aquest aclariments, molts diaris russos i de més països afirmen que WikiLeaks ha dit que tota l’operació era un complot contra Putin. Això no és cert. La confusió prové d’una piulada en què critiquen un article a USAID basat en els ‘papers de Panamà’ que WikiLeaks considera ‘finançats pels Estats Units’.
