20.10.2015 - 21:30
|
Actualització: 04.11.2015 - 14:18
1a perla. Però això de Bielorrússia és Europa? El FC Barcelona juga la Lliga de Campions al camp del Bate Barisov de Bielorússia –tota la informació del partit i de les circumstàncies que l’envolten, la trobareu a Weloba.
Però Bielorúsia segurament és el país més estrany i desconegut d’Europa. Un primer cop d’ull a la Viquipèdia (article Bielorúsia) us servirà per a tenir-ne les coordenades bàsiques. Són independents ni ells mateixos saben per què: nou milions d’habitants que es consideren en general tan pròxims als russos que no saben distingir-se’n, però que per raons històriques tenen estat propi. I viuen en allò que possiblement és el darrer règim comunista europeu, en el sentit més clàssic de la paraula.
Des del punt de vista social, econòmic i cultural, Bielorússia és el país més allunyat del que sembla Europa, més que Rússia i tot. Malgrat els esforços enormes de l’oposició democràtica i estímuls com el recent premi Nobel de literatura a Svetlana Aleksiévitx, el país viu en un aïllament respecte dels veïns, especialment occidentals, difícil de trobar enlloc més. La recent reelecció d’Aleksandr Lukaixenko amb el 84% dels vots no ajuda gens en aquest sentit. Considerat ‘el darrer dictador’ d’Europa, Lukaixenko acumula un historial terrible d’arbitrarietats, repressió i corrupció després de vint anys de govern que posa massa interrogants sobre el seu país. La seva darrera ocurrència? Anunciar que el seu fill d’onze anys Kolya serà el seu successor i enviar-lo a l’ONU com a representant membre de la delegació oficial del seu país.
Europa? Potser per a jugar a futbol…
2a perla. Eduard Voltas abandona sobtadament Twitter. Eduard Voltas, periodista i professor universitari de la Blanquerna, va esborrar sobtadament ahir el seu compte de Twitter. Era un piulador empedreït i una de les veus de referència del sobiranisme a la xarxa. Les seves opinions i arengues polítiques eren molt aplaudides i havien captat molts admiradors. Concretament 22.000, que és el nombre de seguidors que tenia. De cop i volta ahir va anunciar que, després de quatre anys d’activitat, deixava Twitter. ‘Ha estat molt guai, ens veiem al món real!’, va piular per darrera vegada. Voltas va ser secretari de Cultura amb el conseller Joan Manuel Tresserras. Actualment és editor de la revista Time Out.
Vegeu el seu últim piulet:
3a perla. Demà és el dia que el mític DeLorean de ‘Retorn al futur II’ va arribar al futur. Què va encertar? En el famós film de ciència-ficció ‘Retorn al futur II‘ (1989), els protagonistes Marty McFly, Jennifer Parker i Doc Brown pugen al mític cotxe volador en el temps DeLorean el 1985 i arriben al 21 d’octubre de 2015. Exactament demà. Per això aquesta trilogia clàssica representa una magnífica oportunitat de comparar com veia fa tres dècades el director Robert Zemeckis un futur que ara és present.
La llista d’encerts i de pífies és prou equilibrada.
La principal evidència mirant una altra vegada el film és que en ple 2015, contràriament a la previsió de Zemeckis i els seus guionistes, els cotxes no volen. I encara menys funcionen convertint les escombraries en combustible. Però de prototips més o menys reeixits no en manquen, i un bon grapat de vehicles ja circulen actualment amb energies netes.
També s’ha d’admetre que els carrers tampoc no són plens de patinets voladors: però aquest estiu l’automobilística Lexus va mostrar un vídeo rodat a Barcelona on n’apareix un prototip magnètic que segueix, encara de lluny, els passos del ‘hoverboard‘ de McFly. Els drons civils visualitzats el 1989, en canvi, sí que coincidiríem a dir que viuen una certa eclosió actualment.
Rodada en una època on la paraula ‘apple’ encara es relacionava més amb la fruita que no pas amb la tecnologia, és lògic que a ‘Retorn al futur’ no s’insinuï ni s’ensumi en cap moment la WWW, que en aquells moments precisos s’inventava Tim Berners-Lee al CERN de Suïssa. Tecnològicament, el film es queda al fax. En canvi, en el sistema de pagament dactilar les semblances amb mètodes com l’Apple Pay són importants.
El concepte de roba intel·ligent, per una altra banda, apareix al film, però amb unes opcions (reconeixement de veu, vambes que es corden soles, peces que s’ajusten automàticament…) lleugerament desviades de la realitat actual.
Les visions futuristes del film també tenen un vessant musical: a la cafeteria de ‘Retorn al futur II’ sona la cançó ‘Beat it’, de Michael Jackson, que continua essent l’indiscutible rei del pop sis anys després de la seva mort… i trenta després del rodatge del film. Al mateix establiment, McFly demana una Pepsi Perfect, una versió inventada del famós refresc que avui, excepcionalment, es fa realitat amb una edició limitada de 6.500 ampolles per a fans empedreïts de la trilogia.
Uns fans, val a dir-ho, que també poden gaudir des d’avui de la reedició en DVD i Blu-Ray de la trilogia de ‘Retorn al futur’, amb curtmetratge extra on Doc Brown ‘salva el món’ (vídeo promocional).
I encara una cita més per a tots: a l’Auditori Axa de Barcelona es projecten avui a partir de dos quarts de sis de la tarda els tres films seguits.
4a perla. Quan l’estelada era ‘la del PSAN’. El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans ha anunciat que aturava les seves activitats públiques (més informació, ací).
El PSAN ha estat responsable de la popularització de molts símbols de l’independentisme català, particularment l’estelada i el mapa dels Països Catalans. I de fet durant anys l’estelada era coneguda per molta gent com ‘la bandera del PSAN’. Però era l’estelada amb l’estel vermell sobre fons groc i no la tradicional, que ha acabat imposant-se novament, la del triangle blau amb l’estel blanc.
Tanmateix, el pas de l’una a l’altra no va ser senzill. Després de decidir de posar l’estel vermell en comptes del blanc tradicional, es van trobar que la bandera no es veia bé i van optar per aquesta versió amb triangle blanc i estel vermell.
Però a la Catalunya Nord, perquè els colors no coincidissin amb els tradicionals de la monarquia francesa, van optar pel triangle groc i no blanc, tal com ara és coneguda popularment.
Després d’una època de confusions, perquè diverses escissions del partit feien servir l’una o l’altra indistintament, ja abocats en el procés de reforma política de l’estat espanyol es va imposar el triangle groc, també pel seu evident encert estètic. I aquesta és la bandera que fins avui representa bona part de l’esquerra independentista.
5a perla. Un jove intrèpid es passeja per una grua de la Sagrada Família. Vitaliy Raskalov és un dels usuaris més mediàtics d’Instagram. Aquest jove rus de 22 anys es dedica a passejar-se pels terrats dels gratacels i edificis més emblemàtics del món i compartir l’experiència amb l’etiqueta #ontheroofs. La seva última visita ha estat Barcelona i ha aconseguit enfilar-se a dalt de tot d’una de les grues de la Sagrada Família. El resultat són dues fotografies que ofereixen vistes espectaculars del sostre de l’emblemàtic edifici de Gaudí.
Si entreu al seu compte d’Instagram hi podreu veure més fotografies que ha fet a Barcelona, on també va aconseguir de pujar dalt de tot del Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo.
Heus ací un parell de perles més que hem arreplegat per la xarxa i que us poden agradar:
‘Bonus track’ 1: Un perfum que recrea l’aroma de l’arbre de Guernica
‘Bonus track’ 2: Un goril·la demana la companyia d’uns gatons amb la llengua de signes
A continuació podeu consultar ‘Les 10 perles del dia en dos minuts’ publicades ahir.
