Les quaranta-vuit hores més dures de Torra

Dilluns al vespre, la sala de reunions del grup parlamentari de Junts per Catalunya era una olla a pressió. La majoria de diputats i consellers treien foc pels queixals i demanaven al president Quim Torra que fes fora ERC del govern. Els republicans acabaven d’acceptar la inhabilitació de Torra com a diputat, acatant la decisió del Tribunal Suprem, en un ple on s’havia evidenciat la fractura irreversible entre els dos socis del govern. El ple, finalment, s’havia suspès i tots els diputats es van trobar a la sala de reunions, on també assistia per streaming el president Carles Puigdemont des de Waterloo. Torra estava abatut. Se sentia traït pels seus socis de govern, amb qui havia pactat el 10 de gener al Palau de la Generalitat que no s’acataria la decisió, d’acord amb la proposta de resolució que el mateix parlament havia aprovat el 4 de gener i que considerava la inhabilitació un cop d’estat. Durant el cap de setmana, el portaveu de Junts per Catalunya, Albert Batet, i la diputada Elsa Artadi havien contactat amb dirigents d’ERC per assegurar-se que es mantindria la posició pactada en la reunió del dia 10. No van obtenir resposta i dilluns al matí, amb la filtració simultània a diversos mitjans de comunicació de la carta del secretari general de la cambra, Xavier Muro, començava l’operació per a liquidar Torra que es va consumar després al ple.

En la turbulenta reunió de dilluns al vespre, el grup parlamentari va analitzar tres situacions possibles: l’expulsió d’ERC del govern, una remodelació del consell executiu que incloïa una nova vice-presidència per a rebaixar la figura de Pere Aragonès i la convocatòria d’eleccions immediates, cosa que implicava que no s’aprovarien els comptes de la Generalitat. Només la visita dels presos l’endemà al parlament va aturar una decisió presa en calent i que probablement hauria fet una ferida entre els dos principals partits independentistes que hauria costat molt de suturar. Dimarts al matí, el president va tornar al parlament, va seguir les intervencions del vice-president Oriol Junqueras i del conseller Jordi Turull, però després va tornar a palau per mantenir reunions discretes amb persones influents, representants d’entitats de la societat civil i algun polític, però pocs. Torra volia copsar el parer de la gent que era fora de la política institucional mentre al parlament es respirava un ambient de treva fràgil.

Després d’aquesta ronda de visites discretes, Torra va telefonar a Puigdemont per comentar-li que no veia bé ni l’expulsió d’ERC del govern, perquè no volia passar a la història com el president que va trencar l’independentisme, i que seria bo aprovar el pressupost, sobretot per posar fi a la situació d’excepcionalitat que pateixen moltes entitats socials que depenen de l’ajut de la Generalitat. Tots dos van coincidir en aquesta necessitat, també per evitar que els acusessin de no preocupar-se de les polítiques socials, un argument que els republicans ja tenien a punt si es trencava el govern. Puigdemont tampoc no veia bé fer fora ERC del govern ni rebaixar la vice-presidència d’Aragonès perquè preferia preservar la unitat independentista de cara al futur, encara que en aquest moment estigui molt malmenada.

Els dos presidents van acordar de mantenir la tramitació dels comptes i, una vegada aprovats, convocar eleccions, cosa que les situa abans de l’estiu, entre maig i juny, però van evitar de concretar-ne la data. El motiu és que el president Torra és pendent encara de la inhabilitació definitiva per part del Tribunal Suprem, cosa que li impediria de convocar eleccions i, per tant, el calendari electoral va en funció dels moviments judicials. En teoria, la inhabilitació definitiva no s’espera fins a la tardor, però tal com funciona la justícia espanyola, tot és possible. També van acordar de mantenir la reunió que Torra tenia prevista la setmana que ve amb Pedro Sánchez per a començar el diàleg entre tots dos governs. Si es desconvoca, que sigui per part del govern espanyol, a qui aleshores els independentistes podran acusar de manca de voluntat de diàleg.

Després d’haver consensuat la decisió amb Puigdemont, Torra va tornar a la tarda al parlament i va aprofitar la presència dels presos polítics de Junts per Catalunya per comentar-los la decisió. Els consellers Turull i Joaquim Forn ja havien intervingut a la comissió i descansaven a les dependències de la cambra, custodiats pels Mossos. En les seves intervencions, tots dos havien demanat unitat al govern, però van entendre la decisió de Torra, la qual van acceptar mentre Josep Rull encara parlava a la comissió. Una vegada acabades totes les compareixences dels presos, el president els va acompanyar a la sortida, se’n va acomiadar, abraçant-los un per un, i va tornar cap a palau. L’esperaven el seu home de confiança, Pere Cardús, Elsa Artadi, Josep Costa, Albert Batet, Josep Rius i la consellera Meritxell Budó. Els havia convocat per comunicar-los la decisió, consensuada amb Puigdemont, que també participava en la trobada des de Waterloo. No tothom estava d’acord amb el que havien decidit, especialment Elsa Artadi, que considerava que la deslleialtat d’ERC havia de rebre una resposta més dura que no pas una compareixença del president criticant-los. Es van tornar a obrir unes quantes hipòtesis, però finalment es va imposar la posició de Torra i Puigdemont i es va decidir de convocar una compareixença institucional per a les dotze del migdia i endarrerir el govern fins a les tres de la tarda.

El canvi d’agenda del president va disparar les alarmes a ERC, que dimarts a la nit no sabia res del que passava. Torra havia parlat amb Aragonès durant el dia, però per consultar-li qüestions relacionades amb el pressupost, no pas per explicar-li les seves intencions. Amb aquest secretisme, que també havia mantingut amb els consellers de Junts per Catalunya fins avui al matí, el president volia evitar que es filtressin les seves intencions. Esquerra havia reunit la direcció aquest matí per si finalment es confirmaven els rumors sobre una ruptura del govern, però Torra, cinc minuts abans de comparèixer, ha informat Pere Aragonès que la seva intenció era convocar eleccions després d’haver aprovat el pressupost. Abans del vice-president, n’havia informat els consellers de Junts per Catalunya i David Bonvehí, cap del PDECat, que també se n’han assabentat avui. A les dotze i tres minuts ha comparegut.

La intervenció de Torra ha tingut un to marcadament institucional que no ha estalviat crítiques cap a ERC, però no ha anunciat cap decisió que aprofundís la fractura de l’independentisme. Ha convocat les eleccions que volia Junts per Catalunya i ha salvat la tramitació del pressupost com li demanaven els republicans. La prova és que ERC ha emès un comunicat en què respectava la decisió del president i aquesta tarda mateix el vice-president Aragonès ha entrat els comptes al parlament, acompanyat del president de la cambra, Roger Torrent. El pressupost es votarà el 18 de març i, per tant, les eleccions es podrien avançar al maig i, d’aquesta manera, posar fi a una legislatura fallida. Torra ha tingut una presidència accidentada, en bona part perquè els partits no li han deixat fer allò que ell pretenia, però ha sabut acomiadar-se situant els interessos del país per damunt dels de partit.