L’era digital de la música

“Abans cantava cançons pel món i ningú em feia cas. Un bon dia vaig començar a pujar vídeos a YouTube i hordes d’alegres persones em van començar a seguir”. Des de l’aparició i progressiu auge de les xarxes socials, les històries com la d’en Guiu Cortés, conegut com El Niño de la Hipoteca, han marcat una nova tendència en el món musical: permetre passar de publicar vídeos a YouTube a trepitjar escenaris de tota Espanya i bona part de l’estranger, com és el cas d’en Guiu.

El creixement exponencial de les plataformes audiovisuals i les xarxes socials no es pot desvincular a què a l’estat espanyol s’hagi triplicat el nombre d’internautes diaris en tan sols una dècada (10 milions el 2007 per 30 milions el 2017 segons l’últim Estudi General de Mitjans). De retruc, llocs com Facebook o Spotify veuen incrementats els seus visitants i usuaris i obren les portes a un món d’oportunitats en molts àmbits, d’entre els quals s’hi troba la música. En el cas espanyol, YouTube s’ha consolidat amb 25 milions d’usuaris únics mensuals. Lluny queda la web d’El País, el diari generalista amb més lectors a l’estat espanyol (tant en la seva versió en paper com online), amb cinc milions de cibernautes al mes.

“El que han permès aquest tipus de plataformes ha estat trencar la barrera econòmica per entrar al món de la música”, apunta el guitarrista de La Pegatina i expert en xarxes socials Rubén Sierra. El també DJ (Ninho de los Recaos) recorda que quan van començar amb el seu grup, fer-se un lloc a l’escena musical era “més difícil que en l’actualitat”, perquè només era possible “si el conjunt disposava de molts diners”. “I no era el nostre cas”, afirma. Llavors, el contacte amb un segell discogràfic era imprescindible ja des de les arrels.

“Tenir una discogràfica segueix sent molt important”, comenta el cantant de Buhos Guillem Solé. El músic sosté que aquestes empreses “compleixen unes funcions diferents a les de les xarxes socials: promoció de les bandes, defensa dels drets d’autor, venda de discos a les botigues…”. El grup de Calafell concep les xarxes com una eina de “proximitat i interacció amb els fans”, tot i que són conscients que a nivell econòmic “tots hi hem pres molt de mal”. “La gravació d’un disc ens segueix costant 20.000€, però no obtenim els diners per les vendes que abans fèiem en format físic”, lamenta Solé. Ara per ara, penjar les cançons a les plataformes no genera uns ingressos suficients. “Ja érem pobres abans i ara som pobres de solemnitat”, bromeja la veu principal de Buhos, que sentencia que “no compensa: el que rebem per publicitat a YouTube i Spotify és de riure”.

És una evidència que el creixement d’Internet i les xarxes socials ha influït sobre les discogràfiques. Tal i com indica un estudi del 2016 de la Federació Internacional de l’Indústria Discogràfica, els ingressos per vendes de CD en format físic en l’actualitat representen a nivell mundial un terç del que es generava fa escassos deu anys. Concretament, l’any 2007 la indústria discogràfica global va generar al voltant de 14.000 milions de dòlars, en comparació amb els pocs més de 5.000 milions que van produir el 2016. Aquesta reducció s’ha vist contrastada amb el gran creixement que ha experimentat la venda digital, que ha triplicat els seus ingressos en el mateix període temporal.

Tanmateix, l’auge i consolidació de les xarxes en el món musical pot veure’s des d’una altra òptica. “Internet sempre ha estat més un aliat que no pas un enemic”, apunta Xavi Angulo, membre de la discogràfica Propaganda pel Fet. Originària de Manresa i fundada els anys 90, amb aquesta companyia s’hi troben grans grups del moment com La Raíz, Zoo o Boikot. Entre d’altres aspectes, Propaganda destaca per haver sobreviscut a la crisi del mercat del CD físic i haver-se adaptat exitosament a la nova era digital. De fet, Angulo considera que la tasca de les empreses discogràfiques és compatible amb les noves plataformes d’Internet: “Les xarxes socials són una eina més per acompanyar l’artista, però no l’acompanyen”, en tant que es requereix de la gestió d’una discogràfica que “guiï i faci costat a l’artista en totes les seves facetes: edició de discos, promoció, management…”, conclou.

Les xarxes socials, una finestra d’oportunitats
D’entre la multitud de xarxes socials que operen en l’actualitat, Facebook i Instagram s’han erigit com les predilectes pels músics. És aquí on poden fer difusió de les seves novetats i tenir un contacte molt directe i humà amb els seus seguidors. Ara bé, tal i com exposa el cantant de Buhos Guillem Solé, “són eines útils per comunicar i rebre feedback, però no perquè t’escoltin”. En aquest sentit, les plataformes audiovisuals com YouTube i Spotify han permès l’eliminació d’obstacles entre els artistes i la seva música, tot permetent la lliure circulació de material multimèdia de manera que es troba a l’abast de pràcticament tothom. En consonància amb aquesta idea, el músic del conjunt de rock creu que “la xarxa permet demostrar el talent d’una persona i brinda la possibilitat d’arribar a molta gent”. “Abans, si no tenies discogràfica estaves mort”, assegura Solé.

En qualsevol cas, però, aquestes xarxes i plataformes han obert tant la porta d’entrada als músics que fer-s’hi un lloc és a dia d’avui una tasca molt complicada. “Al principi destacava qui hi tenia presència. Ara, amb ser-hi no és suficient: has de fer-te notar”, sosté el membre de La Pegatina i expert en xarxes socials Rubén Sierra. “I també és important invertir-hi diners, perquè al cap i a la fi les empreses que hi ha al darrere de les plataformes és el que busquen”, assenyala.

En aquest context de sobreinformació, doncs, adquireixen molt més pes les característiques per les quals un artista es diferencia de la resta del mercat musical. Factors com l’originalitat o la naturalitat passen a ser igual de rellevants -o més- que el propi contingut audiovisual. Un clar exemple és el cas d’Alba Farelo, àlies Bad Gyal, que ha acumulat en només any i mig de trajectòria més de 15 milions de reproduccions a YouTube als seus 20 anys d’edat. Amb un gran domini de les xarxes socials, especialment Instagram, Bad Gyal s’ha convertit en una de les joves promeses del gènere dancehall de parla hispana gràcies al seu estil trencador.

Internet i en especial les xarxes socials han trencat els esquemes de la música emergent. No tan sols en termes de mera producció, sinó que han revelat un univers de possibilitats. “L’ingredient fonamental que han aportat les xarxes al món de la música és la propagació i la proximitat amb els fans”, afegeixen els experts en xarxes socials Ivan Garcia i Àlex Francès, de l’empresa d’assessorament digital RocaSalvatella. “Això ha fet que les plataformes digitals no hagin perjudicat al model discogràfic, sinó que l’han forçat a adaptar-se als nous serveis d’usuari”, conclouen. Les xarxes socials han permès que el fenomen de masses tingui moltes més facilitats a difondre’s i que es multipliqui l’assistència als concerts, que segons els experts és “on es monetitzen les inversions en la producció musical”.