18.03.2019 - 21:01
|
Actualització: 18.03.2019 - 21:24
TEMA DEL DIA
Equilibri. L’equidistància ha estat fins ara una zona de confort on els comuns residien per esquivar les tensions del procés. Es fonamentava en un equilibri entre la solidaritat amb la repressió i el rebuig de la independència. Contra la independència exhibien un federalisme vaporós compatible amb una tímida reivindicació del dret d’autodeterminació. Aquesta equidistància els ha permès d’incorporar des d’esquerranistes espanyolistes que volien culminar la revolució del 15-M fins a independentistes amb mala consciència que encara creuen que Espanya es pot salvar. Però la polarització política que s’ha produït per l’avenç de l’independentisme i la reacció autoritària de l’estat espanyol han esborrat la zona de confort de l’equidistància i han fet emergir totes les contradiccions internes dels comuns.
La legislatura passada ja van començar els símptomes de les contradiccions en el si de l’anomenada esquerra transformadora, amb el trencament de Catalunya Sí que es Pot, un artefacte polític extravagant, pilotat per Lluís Rabell. L’experiment va acabar amb la sortida d’Albano-Dante Fachin del grup parlamentari pel fet de defensar el referèndum, mentre la dreta unionista aplaudia les incisives intervencions de Joan Coscubiela contra el procés. Unes contradiccions que en teoria s’havien de superar amb la nova formació, Catalunya en Comú, pactada entre l’entorn d’Ada Colau i Iniciativa per Catalunya. Però la tensió no tan sols s’ha mantingut, sinó que ha esclatat de manera irreversible.
El primer a abandonar el vaixell va ser Xavier Domènech, amb un silenci sepulcral i disciplinat que no dissimulava una disconformitat de fons. Més tard, la tensió es va disparar, amb la sortida del grup parlamentari dels diputats sobiranistes Elisenda Alamany, primer, i Josep Nuet, després, per a anar a parar a l’òrbita d’ERC. El partit d’Oriol Junqueras ha presentat Nuet com a número quatre de la llista al congrés espanyol, i Alamany negocia amb Ernest Maragall de ser la segona per Barcelona, tot i que això fa que les relacions entre Colau i ERC siguin tenses, fins al punt de fer perillar pactes postelectorals que cap de les dues formacions no descarta.
La decisió dels comuns de fer anar Jaume Asens de cap de llista d’En Comú Podem al congrés espanyol servia per a evitar la fuita de vots cap a ERC, però el perfil independentista d’Asens ha fet esclatar l’altra ànima dels comuns, l’espanyolista. El senador de Podem Òscar Guardingo ha renunciat a ocupar l’onzè lloc de la candidatura d’Asens. L’excusa que ha donat és que no és independentista, però el fet que anés en un dels llocs que no tenen garantida l’elecció també hi ha influït. Guardingo ha recordat que va quedar primer en les primàries de Podem, però, en canvi, la candidatura no ho reflecteix.
Hi ha hagut més renúncies no tan mediàtiques però igualment significatives, com la de la diputada al congrés espanyol Sònia Farré, que provenia dels sobiranistes de Desbordem, i que també ha anunciat que no repetiria a les llistes. En una carta enviada a En Comú Podem, sosté que Podem s’arrisca a aparèixer com a ‘subaltern del PSOE’ i avisa que amb els socialistes no n’hi ha prou per a combatre l’onada reaccionària. Farré és especialment crítica amb la supeditació al PSOE: ‘Hem aparegut massa sovint com a socis preferents del PSOE; no hem estat prou durs amb els incompliments dels acords que feia; hem passat a acceptar l’objectiu d’estabilitat pressupostària sense gaire problema ni debat; o a defensar més el pressupost que no pas el PSOE mateix.’ I recorda que En Comú Podem es va presentar amb la reivindicació d’un referèndum d’autodeterminació que no s’ha complert. Per tot plegat, no continuarà.
Amb aquest panorama, Asens afronta una campanya electoral complicada, en què el sector espanyolista de Podem li posa bastons a les rodes a dins i ERC vol menjar-se-li l’espai. Tampoc a Colau, malgrat els dots d’equilibrista que té, no li serà fàcil de continuar de batllessa de Barcelona després de l’OPA dels republicans. L’equidistància ha deixat de ser una zona de confort per convertir-se en un espai polític permeable, on ERC per una banda i el PSC per una altra poden pescar electors.
MÉS QÜESTIONS
El Bloc i Iniciativa es repartiran el segon escó de Compromís per València. Els dirigents del Bloc i d’Iniciativa no confien que Compromís aconsegueixi un tercer escó al congrés espanyol per la demarcació de València. Les dues formacions es disputaven la segona plaça de la candidatura que encapçala Joan Baldoví, amb Clara Ferrando pel Bloc i Isaura Navarro per Iniciativa, que és la formació de Mónica Oltra. La solució ha estat salomònica: es repartiran el temps durant la legislatura. Els primers 15 mesos correspondran a Isaura Navarro, que aquest cap de setmana ha guanyat les primàries d’Iniciativa, i els 33 restants a Clara Ferrando, que es va imposar en les primàries del Bloc per a ocupar el segon lloc. La intenció de la coalició és que durant els primers 15 mesos Clara Ferrando sigui designada senadora territorial i que després la rellevi Isaura Navarro, de manera que Ferrando passaria al congrés.
El cap de llista de Vox per Castelló és un militar franquista. El partit d’ultradreta Vox ha anunciat els noms de les persones que encapçalaran les llistes per les circumscripcions valencianes a les eleccions generals del 28 d’abril. Els noms triats són el d‘Ignacio Gil-Lázaro per València, un històric militant del PP amb dècades de trajectòria parlamentària, el de Manuel Mestre per Alacant i Alberto Asarta per Castelló, dos militars retirats. Asarta, un general amb nombroses condecoracions, és un dels signants del manifest ‘Declaració de respecte i desgreuge al general Francisco Franco Bahamonde, soldat d’Espanya’, que un miler de membres dels exèrcits espanyols van signar l’any passat. Hi denunciaven la ‘campanya infame’ que, segons el seu criteri, duia a terme ‘l’esquerra política’ amb l’objectiu de desprestigiar la figura del dictador. I hi criticaven la ‘perversa pretensió’ d’exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos, una operació que segons el govern espanyol s’acabarà fent el 10 de juny. Alberto Asarta, nascut a Saragossa el 1951, va ingressar a l’Acadèmia General Militar de Saragossa com a cadet l’any 1971 i va ser ascendit a tinent el 1975. Com a tinent i capità (1975-1988) va servir a la brigada paracaigudista, a la Legió Espanyola i al regiment d’infanteria ‘Canàries 50’.
La dirigent dels socialistes nord-catalans deixa la direcció estatal del partit. La primera secretària del Partit Socialista (PS) a Catalunya del Nord, Ségolène Neuville, ha abandonat la direcció estatal del partit. Neuville, que fou secretària d’Estat encarregada de les persones amb discapacitat i de la lluita contra l’exclusió, ha dimitit al costat de l’ex-ministre Stéphane Le Foll per expressar el desacord pel suport del PS a la candidatura de l’assagista Raphael Glucksmann a les eleccions europees. Neuville no ha abandonat el partit i no es descarta que pugui ser la candidata socialista a la batllia de Perpinyà a les eleccions municipals de l’any vinent. Té molt bona relació política amb Hermeline Malherbe, la presidenta del Departament dels Pirineus Orientals, que s’ha manifestat contra la repressió dels independentistes.
La Plataforma per la Democràcia es mobilitza contra l’extrema dreta a Palma. La Plataforma per la Democràcia ha fet una crida a manifestar-se el 23 de març, com es farà a més llocs del món, contra el racisme i el feixisme. La concentració serà a les 12.00 a la plaça del Mercat de l’Olivar de Palma. La plataforma la conformen un conjunt d’entitats socials de les Illes que comparteixen la defensa dels valors democràtics i la dignitat humana. La primera acció que convoquen és aquesta concentració, amb el lema ‘Per un món sense racisme ni feixisme, aturem l’extrema dreta i els autoritarismes’. Formen part de la plataforma les entitats següents: AEG Eladi Homs, Associació Dona Sana, Ben Amics, CCOO, Col·lectiu Aurora Picornell, Balears Acollim, Feministes en Acció, Fundació Gabriel Alomar, Fundacions Darder-Mascaró, GOB, Memòria de Mallorca, Moviment Cristià de Professionals, Sóller per la Igualtat, STEI-i, UGT i Unió de Pagesos.
https://twitter.com/EivissaDesperta/status/1107592261121003520
LA XIFRA
76.536 persones viuen a Andorra, segons el Departament d’Estadística. Els andorrans en són prop de la meitat. A continuació hi ha els ciutadans amb nacionalitat espanyola i els portuguesos. Prop d’un habitant de cada set és més gran de 64 anys. La població hi ha crescut prop d’un 2% en un any.
TAL DIA COM AVUI
El 18 de març de 1919 es fundava l’equip de futbol de València. Actualment té 65.000 socis. Entre els títols que ha aconseguit hi ha sis lligues, set copes del Rei, una copa de la UEFA, dues copes de Fires i una Recopa. Hi han jugat noms mítics com ara Puchades, Kempes, Mijatovic i Mata. Ací podeu veure el vídeo del centenari de l’equip:
