L’epidemiòleg que va anticipar la pandèmia demana un pla Manhattan per a fer front a nous brots

Un dels principals epidemiòlegs del món, el nord-americà Michael T. Osterholm, que va anticipar la pandèmia actual del coronavirus 2019, augura nous brots de malalties infeccioses, algunes de les quals pitjors que la Covid-19. Per això advoca per un compromís internacional per a repartir la fabricació de fàrmacs i equips de protecció arreu del món.

Concretament va predir l’actual pandèmia ara fa dos anys en el llibre Deadliest enemy (L’enemic més letal), que ara ha actualitzat, i dóna per fet que hi haurà nous brots de malalties infeccioses: ‘N’hi haurà un de següent, després un altre i després encara un altre. I, com hem advertit, un d’aquests serà encara més gran i més greu que el brot de la Covid-19.’

La cosa més probable, afegeix, és que sigui un nou virus de la grip amb la mateixa capacitat de devastació que la gran pandèmia del 1918-19, que va deixar entre 50 i 100 milions de morts. Tanmateix, la pandèmia es produiria en un món amb el triple de població, vols internacionals i megalòpolis superpoblades al tercer món.

Per Osterholm, fundador del Centre per a Malalties Infeccioses de la Universitat de Minnesota, és la manca d’inversió, lideratge i voluntat pública que fa que la preparació contra aquesta mena ‘d’enemic’ sigui lamentable. Per això defensa crear un programa similar al projecte Manhattan, el pla aliat per al desenvolupament nuclear durant la Segona Guerra Mundial, que hauria de proveir la humanitat d’un vaccí antigripal revolucionari i d’una organització internacional per a abordar la resistència antimicrobiana.

Al llibre recorda que el 20 de gener el seu centre va manifestar que la Covid-19 causaria una pandèmia. ‘Per què l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va trigar fins l’11 de març a declarar-la? Això va fer caure molts dirigents i organitzacions en una mena de complaença, de pensar que encara hi havia possibilitats de contenir el virus. Fou una distracció desafortunada i innecessària’, escriu.

Segons ell, són diversos els factors que han confluït per arribar a la crisi sanitària actual. El primer és que, gairebé dues dècades després de l’epidèmia de la SARS, el món ha passat a dependre molt dels recursos que fabrica la Xina.

‘Ningú no podia preveure que la Xina es paralitzés durant mesos i que no subministrés productes, però la dependència col·lectiva de la fabricació de medicaments i equips de protecció podria desembocar directament en una pèrdua substancial de vides com a efecte secundari de la Covid-19 i de futurs brots pandèmics’, considera.

Per això ressalta la necessitat de protegir els sanitaris perquè allò que els passi ‘serà l’indicador històric de la manera com vàrem respondre a aquesta crisi i a les que vinguin’. Destaca, doncs, la necessitat que els governs signin un compromís internacional per a repartir i diversificar la fabricació de fàrmacs, subministres i equips clau i inverteixin ‘grans sumes en nous fàrmacs i antibiòtics, pels quals no hi hagi cap model de negoci real’.

A més, considera que cal un nou sistema per a investigar, sintetitzar i distribuir certs fàrmacs. ‘L’única solució són els subsidis estatals i els contingents de compres’, assegura.’ Després de la malaltia, la mort, la desestabilització i les pèrdues econòmiques que ha causat la pandèmia de la Covid-19, la tragèdia més gran seria que menyspreéssim aquesta crisi sense aprendre’n res ni preparar-nos per al futur’, conclou.