06.04.2018 - 22:00
Quan els artistes i creadors prenen elements de la realitat per fer-ne literatura o manifestació artística, aquests elements transcendeixen el seu àmbit i passen a convertir-se en mite. Ho trobem amb claredat en l’evocació de poetes sobre alguns paisatges, com Verdaguer i el Pirineu. Això contribueix a fer Jordi Puntí amb Leo Messi, el 10 del Barça, el millor jugador del món, amb el llibre que acaba de publicar: Tot Messi (Editorial Empúries). És clar que abans del llibre, Messi ja era un mite per mèrits propis, però un mite dins del futbol. Fent-ne literatura, Messi depassa l’àmbit futbolístic i esdevé un mite col·lectiu.
Jordi Puntí ens ofereix un llibre que té un format que s’assembla al ‘crack’ blaugrana: llibre petit, àgil, ràpid, variat, eficaç. Un llibre intel·ligent, diu l’editor d’Empúries, Josep Lluch, d’ambició literària (com abans ho van fer Montalbán, Villoro o Sergi Pàmies, relacionant literatura i futbol). Un llibre que parteix de l’experiència, perquè l’escriptor i periodista Jordi Puntí fa vint anys que cultiva el periodisme esportiu. Per això el llibre, sobretot, destil·la la seva experiència sobre Messi. I l’editora Isabel Obiols, que publica la traducció en castellà a Anagrama, destaca l’entusiasme infantil que la lectura d’aquest llibre desperta, que conté alhora una certa nostàlgia, una mirada neta, amb apel·lacions directes al lector, que generen una ràpida complicitat, i amb incisos, també, marca Puntí.
No és una biografia, Tot Messi és una aproximació personal al jugador argentí. Puntí explica que una de les coses que li ha permès d’escriure el llibre és adonar-se de com n’és, de plaent i interessant, tornar a visionar partits importants on hagi brillat Leo Messi: ‘És com tornar a veure un film, fins i tot com rellegir un llibre. Repetir el visionat d’un partit et permet de centrar l’interès en l’estil i anar a la cerca dels detalls. Per conèixer Messi això és ideal, perquè sempre ofereix detalls que en un primer moment ens han passat per alt, que després se’ns mostren molt reveladors.’
Jordi Puntí ens ofereix vint-i-dues peces breus que ens van retratant el millor jugador del món: evoca la infantesa del ‘crack’ al seu Rosario natal, el paper de la seva àvia, la relació amb Cristiano Ronaldo, Diego Armando Maradona, Ronaldinho o l’explica mitjançant els tatuatges que s’ha fet.
‘I per què l’he escrit ara? Potser perquè ens acostem al seu final. Encara falta temps, tres anys o més, però la proximitat d’aquest final em fa patir. Per això m’hi aproximo des d’un vessant sentimental, de sensació de pèrdua, i intueixo la buidor que ens quedarà. Per això he escrit el llibre, potser, per omplir els moments de nostàlgia que ens quedaran i és aquest gruix de records sòlids que me’l farà sobreviure.’ Aquesta idea del record li fa pensar en un poema de Gabriel Ferrater, ‘Ídols’, que diu així:
«Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d’oliveres (dues
llavors nues dins d’un fruit que l’estiu
ha badat violent, i que s’omple
d’aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després.»
Lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat
Pel que fa al to i la forma, l’escriptor explica: ‘Quan em vaig plantejar la manera de fer-ho, vaig pensar que el futbol, al capdavall, és un joc i que això és el que havia de fer jo, jugar amb els recursos literaris. I vaig pensar en els Exercicis d’estil de Raymond Queneau, on una història de quatre línies és explicada de noranta-nou maneres diferents. En aquest cas, és Messi l’element que es manté sempre i jo el vaig interpretant.’
Puntí narra amb el fragment, no pas amb la narració lineal, a la manera d’Italo Calvino. Com diu l’autor al pròleg: ‘Italo Calvino va definir quines serien les característiques de la literatura del segle XXI, i resulta que a la seva manera Messi les compleix totes: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat.’
Puntí també ha explicat que és un llibre inacabat, que s’anirà perfeccionant fins que el futbolista es retiri. ‘Sense anar més lluny, potser la manera de mirar Messi variarà ben aviat si la selecció argentina guanya el mundial de Rússia aquest juliol, sobretot per part del públic argentí.’
Continua: ‘No he volgut donar un gran contingut intel·lectual al llibre, però la temptació d’intentar explicar amb paraules la felicitat que Messi provoca és molt forta. I això implica convertir el llibre en un acte molt personal.’ En aquest sentit, aquest Tot Messi s’emparenta amb un altre llibre sentimental i de no ficció de Puntí, Els castellans (Llibres de l’Avenç). En tots dos hi aporta records d’infantesa, són textos breus, que es presenten des del gènere del periodisme literari. L’escriptor explica que hi va haver un moment que sí que va sentir que tots dos llibres estaven molt a prop: va ser quan escrivia un capítol on acaba explicant que, després d’un partit en què el Barça va empatar, un Puntí adolescent va demanar a informació de Telefònica el telèfon de Maradona i l’operadora li va donar. El jove es va armar de valor i va trucar-li. A l’altra banda de la línia, una veu jove de dona amb accent argentí li va contestar que en Diego encara no havia arribat. Ell li va dir que li donés ànims i que segur que guanyaven la lliga.
Però la felicitat que provoca Messi és directament proporcional a la dependència que genera entre els afeccionats i també entre els jugadors. El llibre pot ajudar a curar aquesta dependència quan Messi es retiri? Per Puntí, el futbol és un esport molt immediat, on el dia a dia mana. Però en aquest cas, creu que la pervivència de Messi serà llarga. Imagina que durant molts anys els seguidors blaugrana cridaran de tant en tant ‘Messi, Messi!’ I el risc es troba en el fet que mentre la generació d’en Puntí encara va conèixer un Barça que guanyava poques vegades, a partir de l’anomenada generació del Harry Potter (Messi i la nissaga dels mags van néixer al mateix temps) els joves seguidors del Barça no saben què vol dir perdre sovint. Per a ells, la vida és una festa cada diumenge. I això en algun moment s’acabarà. I ho trobarem a faltar.
Un darrer apunt de Tot Messi: hi ha periodistes esportius que se senten limitats davant les gestes, tantes i tan seguides, de Leo Messi. Per contra, Jordi Puntí considera que Messi també s’ha de valorar com a creador de llenguatge, que no esgota els adjectius. Les seves gestes permeten eixamplar el llenguatge futbolístic. Ho diu així en el llibre: Messi ‘crea llenguatge, l’activa, ens desperta el sentit de la llengua, l’enginy, les associacions menys òbvies’. Doncs que per molts anys, encara.
