24.07.2020 - 20:15
|
Actualització: 24.07.2020 - 20:38
TEMA DEL DIA
Ruptura. Després d’una executiva telemàtica que no ha durat ni una hora, el president del PDECat, David Bonvehí, ha anunciat la decisió del seu partit de no integrar-se a Junts per Catalunya i ha oficialitzat, així, la ruptura amb el nou partit de Carles Puigdemont. Demà, centenars de militants del PDECat i càrrecs institucionals participaran en l’acte polític del congrés telemàtic fundacional, començant pels presos polítics del partit, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, que han estat fent de mitjancers entre Bonvehí i Jordi Sànchez. Finalment, l’acord no ha estat possible, tot i que cap de les dues parts no es tanca a un diàleg en el futur, més com a recurs retòric que no pas com a possibilitat efectiva.
El desacord entre el PDECat i Junts per Catalunya és fonamentalment per una qüestió de poder, tot i que el partit de Bonvehí ho ha revestit d’ideologia, dient que la nova formació de Puigdemont naixeria amb una aposta pel centre progressista que veuen incompatible amb els postulats liberals del PDECat. Però la discussió entre les dues formacions s’ha centrat bàsicament en el repartiment de quotes de poder, segons fonts coneixedores del seu contingut. Inicialment, els negociadors del PDECat exigien una quota de representació a la nova direcció i a les llistes electorals del 50%, una petició que els negociadors de Junts, amb Jordi Sànchez al davant, han descartat sempre, perquè, entre més raons, és incompatible amb el funcionament de la nova organització, que elegirà la majoria de la direcció amb llistes obertes i farà primàries quan hagi de fer candidatures electorals.
El PDECat farà un consell nacional el 30 de juliol en què estudiarà la possibilitat d’anar a les eleccions, una decisió que defensen els batlles d’Igualada, Marc Castells, i de Mollerussa, Marc Solsona, que s’han acabat imposant en la batalla interna que hi ha hagut al partit, en què altres membres de la direcció, com Míriam Nogueras i Lluís Guinó, defensaven la integració a Junts, que faran efectiva demà. Com que els estatuts del PDECat impedeixen la doble militància, hauran d’expulsar els militants que s’integrin a Junts per Catalunya si no es donen de baixa abans. Les possibilitats electorals del partit de Bonvehí són una incògnita, perquè fins ara sempre s’havia presentat sota les sigles de Junts per Catalunya i amb la fotografia de Carles Puigdemont a totes les eleccions. Tindrà els drets electorals i els espais gratuïts de propaganda electoral, però haurà d’afrontar el desafiament en solitari i sense el paraigua del president a l’exili. Per reforçar-se, Bonvehí no descarta de recuperar els dirigents que van abandonar el partit, amb Marta Pascal al capdavant, i van fundar el Partit Nacionalista Català, potser precipitadament, perquè un cop efectuat el trencament, no hi ha cap diferència entre el partit de Bonvehí i el de Pascal. Els dos dirigents mantenen la bona relació que han tingut sempre i han estat en contacte aquestes darreres setmanes.
El PDECat assumirà l’herència política i els drets electorals de CDC, però també els problemes judicials i econòmics derivats de la corrupció. Coincidint amb l’anunci de Bonvehí, l’Audiència de Barcelona ha descartat de moment d’embargar els béns del PDECat pel cas Palau. El tribunal ha refusat la petició de la fiscalia fins que no s’hagi fet el peritatge a Convergència. El debat és si el PDECat és el successor jurídic de CDC i si s’ha de fer responsable de complir la condemna de la sentència que correspon a Convergència. L’Audiència ha especificat que abans de prendre cap decisió en aquest sentit, s’ha d’aclarir si els béns embargats a CDC cobreixen els 6,6 milions d’euros que ha de retornar segons la sentència del cas Palau. Si no fos així, embargarien els del PDECat. La decisió de l’Audiència no és definitiva, però serà una daga permanent sobre la viabilitat del PDECat, pendents de la sentència del cas 3%, que encara no ha sortit.
MÉS QÜESTIONS
Compromís denuncia la passivitat del govern espanyol en el cas de les amenaces a la batllessa de Paiporta. Ni el govern espanyol ni la fiscalia no han fet res en el cas de les amenaces a la batllessa de Paiporta, Isabel Martín, per part del comandant de la Guàrdia Civil al municipi, Edmundo Aranda. Atesa aquesta passivitat, Compromís ha presentat una iniciativa a les Corts per a condemnar i rebutjar les reiterades amenaces contra Martín, membre de la coalició. El text insta el govern espanyol a prendre mesures urgents per a garantir la seguretat de la batllessa i la de tots els ciutadans, a més de depurar responsabilitats i actuar en cas de presumptes delictes d’odi. La Guàrdia Civil va obrir una investigació interna per a esbrinar si hi havia hagut algun tipus de mala praxi arran d’uns àudios publicats a Eldiario.es en què se sentia el comandant Edmundo Aranda dir, entre altres coses, que trencarien les cames a la batllessa. Unes amenaces que Compromís considera inacceptables, més encara essent una autoritat de l’estat en l’exercici del càrrec. La portaveu adjunta de la formació, Mònica Àlvaro, ha recordat en un comunicat que l’any passat el comandant ja va ser suspès tres mesos per vexacions masclistes contra la mateixa batllessa. Quan es van fer públics els enregistraments, Isabel Martín va demanar empara al ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i a la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez, a més de reclamar a la fiscalia que actués d’ofici i que destituís, si més no temporalment, el comandant del seu lloc a Paiporta. Després, la direcció general de la Guàrdia Civil va traslladar de manera forçosa a la comandància de Patraix, a València.
Detingut el president de l’Autoritat Portuària de les Balears per un cas de corrupció. La policia judicial de la Guàrdia Civil ha detingut Fernando Gual de Torrella, president de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), i quatre directius més de l’organisme, entre els quals hi ha el director, Juan Carlos Plaza, i el vice-president, Miguel Puigserver. A més, la Guàrdia Civil també s’ha personat a les seus de Palma, Eivissa i Maó de l’APB per escorcollar-les. La investigació d’un presumpte cas de corrupció està relacionada, entre més qüestions, amb una adjudicació d’uns amarradors a Menorca i unes licitacions de contractes públics, que van ser denunciades. Tant Gual de Torrella com Plaza van ser arrestats ahir a l’aeroport de Palma, quan acabaven d’aterrar d’un viatge de feina. Segons fonts de l’APB, els dos directius havien estat a Santander en una reunió de Ports de l’Estat per treballar en un marc estratègic del sistema portuari espanyol.
El campus internacional de la llengua catalana que es fa a Andorra serà digital. El campus de la llengua catalana que cada any porta a Andorra estudiants de tot el món es farà en format digital, enguany, per les restriccions de la pandèmia de la covid-19. Les jornades, que organitzen l’Institut Ramon Llull i el govern, es concentraran en un format reduït del 27 al 31 de juliol, tot i que s’ha ampliat el nombre de participants fins a quaranta persones, una desena més que l’any passat. Els estudiants tindran l’oportunitat de descobrir Andorra i Catalunya en les sessions de llengua i els tallers sobre diferents aspectes de la cultura que s’impartiran. També s’han programat càpsules culturals amb actuacions musicals, cinema, teatre, visites guiades a municipis i a museus. És el dinovè any que es fa el campus i suma més d’un miler de participants de tot el món interessats a fer una immersió lingüística i cultural a Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
LA XIFRA
60 municipis acolliran durant la Diada de l’Onze de Setembre concentracions de l’ANC davant un centenar de punts estratègics de l’administració de l’estat, com són les oficines de l’Agència Tributària, les seus de la Seguretat Social i del servei públic d’ocupació estatal, per denunciar la discriminació de Catalunya en diferents àmbits.
TAL DIA COM AVUI
El 24 de juliol de 1942 un batalló d’afusellament executava a Paterna a Joan Peiró, ex-secretari general de la CNT i ministre d’Indústria de la Segona República i impulsor del cooperativisme obrer.
