22.04.2016 - 14:30
En què pensem quan algú es refereix al medi ambient? Pensem en l’aire que respirem? O potser de seguida ens ve al cap la contaminació? Té quelcom a veure amb el medi ambient la procedència de la nostra família? O el barri on vivim? O potser la nostra escala de valors? En la VII sobre salut infantil i medi ambient, el segon debat va abordar des de tres òptiques ben diferenciades de què parlem quan ens referim a la salut infantil en un context urbà. Perquè, si en el primer dels debats va quedar patent que el 80% dels determinants de la salut estan fora del sistema sanitari, en aquest va quedar clar per als assistents que l’entorn on vivim està íntimament lligat a l’exercici responsable i emancipat de la nostra ciutadania i a la nostra escala de valors.
La inequitat social, greu disruptor del desenvolupament infantil
La influència dels factors socials en l’estat de la salut, i en concret en la salut infantil, va ser el punt de partida de la VII Jornada, que Javier Martos, Director Executiu d’UNICEF, no va dubtar a senyalar com una de les prioritats que hauria d’harmonitzar les polítiques econòmiques i socials. Per avançar cap a societats més justes i equitatives, que tinguin en compta les necessitats de la població infantil, és precís tenir present la Convenció dels Drets del Nen, a la qual no va dubtar a qualificar com una veritable revolució, ja que s’hi emmarca la necessitat d’afavorir l’autonomia infantil, sobretot a través del joc, ja que els permet reconèixer-se a sí mateixos, com individus de ple dret. I per això, ens demanda un posicionament als adults que els tinguis en compte. Tanmateix, en aquest àmbit els avenços no han estat tan grans, va reconèixer Martos.
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
