14.03.2018 - 22:00
|
Actualització: 15.03.2018 - 09:55
Diuen que la bombolla europea ha esclatat; que el tedi i la relativa pau interna que hi ha en la rutina diària als edificis de les institucions europees de Brussel·les s’ha acabat. N’és la causa un escàndol de relacions de poder i de favoritisme entre la petita elit que aquests últims anys s’ha fet forta entorn del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker. El protagonista i el focus de totes les crítiques, l’alemany Martin Selmayr, el nou home fort de la Comissió, que va arribar al càrrec de secretari general per un procediment molt dubtós en què ha tingut el paper de protagonista secundària Clara Martínez Alberola, la mà dreta de Juncker i el principal ariet del PP espanyol a Brussel·les contra l’independentisme català.
Juncker, Selmayr, Martínez Alberola i Margaritis Schinas. Quatre polítics que han actuat amb coordinació, d’esquena a la resta de comissaris i en benefici propi, per a consolidar el seu poder privilegiat al capdamunt de la Comissió. És això que ha enfurismat tant la Comissió com el Parlament Europeu, que ja investiga el cas del nomenament il·legítim de Selmayr com a secretari general. I és alarmant, perquè el procediment que es denuncia, en un moment de crisi de credibilitat i de confiança en les institucions europees, és com abocar benzina al foc de l’euroscepticisme.
La designació de Selmayr ha estat ben ombrívola. Va ser el cap de gabinet de Juncker fins el 21 de febrer proppassat, quan va ser ascendit a secretari general. El càrrec de cap de gabinet el va passar a ocupar Martínez Alberola, i Selmayr substituïa el veterà Alexander Italianer. Però ningú no estava al cas que Italianer es retirava, tret de Juncker i de Selmayr; no en van dir res a la resta de comissaris i, en canvi, Selmayr fou nomenat secretari general adjunt, que és un requisit previ per a ser designat secretari general.
Però a Selmayr li feia falta encara un altre requisit per a ser secretari general adjunt: disposar, si més no, d’un candidat alternatiu i que fos una dona. I hi va haver efectivament una altra candidata, que va renunciar al cap de vuit minuts. Selmayr tenia via lliure a esdevenir el principal funcionari de la Comissió, bo i sabent que Italianer ja plegava. Qui era aquesta falsa candidata, utilitzada fraudulentament per a permetre l’ascens de Selmayr? Doncs Clara Martínez Alberola, tal com va revelar el periodista del Libérationa Jean Quatremer.
Quan es va saber això, tothom es va posar les mans al cap. Aleix Sarri, assistent de l’eurodiputat Ramon Tremosa, explicava d’una manera clara la maniobra fosca de l’entorn de Juncker per a controlar la Comissió: ‘Martin Selmayr ha estat el cap de gabinet de Juncker que ha governat amb mà de ferro la Comissió Europea. Durant aquests darrers anys ha marginat la veu de la resta de comissaris i ha obligat que tot passés per les seves mans. Margaritis Schinas, l’infaust portaveu de la Comissió Europea, és la mà dreta de Selmayr. Martínez Alberola, persona de confiança de Rajoy i sospitosa d’haver manipulat la pregunta sobre Catalunya el setembre del 2015, la seva mà esquerra. Junts han dirigit la CE d’un Juncker absent.’
I destacava reaccions com la d’un dels homes forts de la CDU de Merkel a Brussel·les: ‘No ha estat pas Alemanya que ha demanat el nomenament de Selmayr, nosaltres no volem gent que no tingui experiència. Això és un cop d’estat.’
La droite allemande exécute #Selmayr. "Non ce n'est pas l'Allemagne qui a demandé nomination #Selmayr, nous on ne nomme pas des gens sans expérience. C'est un coup d'Etat" explique un eurodéputé #CDU
— Hughes Beaudouin (@hbeaudouin) March 12, 2018
El cap dels liberals, Guy Verhofstadt, pronostica el final de la la Comissió Juncker:
If the Juncker Commission is not careful, it will have the same fate as the Santer Commission. #Selmayrgate
— Guy Verhofstadt (@guyverhofstadt) March 12, 2018
I encara, per a reblar l’aliança espanyola en aquest ‘cop d’estat’ intern, l’eurodiputat del PP Esteban González Pons va ser pràcticament l’únic que al Parlament Europeu va defensar Selmayr, en un ambient de crítica generalitzada.
El paper galdós de Schinas
Quan va esclatar l’escàndol va aparèixer en acció la figura del portaveu en cap de la Comissió, el grec Margaritis Schinas, va sortir al pas per a protegir els seus col·legues, en comptes de donar les explicacions que els periodistes li demanaven. En la conferència de premsa de dilluns de la setmana passada, Schinas va recordar el paper que va fer els dies posteriors a l’1-O, quan tots els periodistes li demanaven de manera insistent que la Comissió es posicionés sobre la violència de l’estat espanyol contra els votants. Schinas va protegir el seu partit, el PP, i els seus companys espanyols, còmplices ara en el ‘Selmayrgate’.
Doncs bé, Schinas va mirar d’esquivar l’escàndol, dient que s’havien respectat tots els procediments legals ‘de manera religiosa’ en la designació de Selmayr com a secretari general. Davant del mal humor i l’exasperació de Schinas, el periodista Quatremer, de Libération, li va etzibar: ‘Aquestes institucions no pertanyen a vostè, sinó als ciutadans europeus, i tenim tot el dret de fer-li preguntes, i de repetir-li tantes vegades com vulguem, sense que vostè ens hagi de donar lliçons de moralitat.’ Heus ací la conferència de premsa:
