L’entorn de Valls promou un nou partit polític

TEMA DEL DIA
Moderats. Hi ha un discurs en la política catalana que diu que un segment de l’electorat catalanista se sent orfe de referent polític després de la desaparició de CDC. És un discurs sense dades que el validin, no es pot quantificar, i cap dels intents de donar-hi forma no ha arribat a passar per les urnes. Seria un segment electoral del catalanisme que no se sent atret ni per Junts per Catalunya ni per ERC i que, en canvi, votaria una formació ‘catalanista moderada’ que acceptés el marc autonòmic. S’ha parlat fins i tot del model PNB a Catalunya, un trasllat impossible perquè el partit d’Iñigo Urkullu, gràcies a la sobirania fiscal del concert econòmic, pot parlar de tu a tu amb el govern espanyol; cosa que no podria fer mai un govern català ofegat financerament per un dèficit fiscal crònic.

El darrer intent de recollir aquest ‘catalanisme moderat’ el va fer Unió Democràtica a les eleccions al parlament del 2015, quan va obtenir prop de 100.000 vots, amb Ramon Espadaler de cap de llista, però no va entrar a la cambra. Malgrat la derrota, Josep A. Duran i Lleida ho va tornar a intentar a les eleccions espanyoles del 20 de desembre del mateix any. Tot i el fort suport mediàtic que va rebre, no va obtenir representació al congrés espanyol, amb 63.000 vots i prou. Tots els intents posteriors de donar cos a aquest espai polític catalanista moderat han fracassat. Units per Avançar, nascut de les cendres d’Unió i encapçalat per Espadaler, ha acabat pactant amb el PSC. I Lliures, impulsat per Antoni Fernández Teixidó, ha fracassat fins i tot en l’intent de pactar amb la formació de Manuel Valls. Així i tot, periòdicament, sorgeixen opinions o anàlisis que tornen a dir que a Catalunya hi ha espai per a una formació d’aquestes característiques i que a més obtindria representació parlamentària.

Els darrers moviments de Manuel Valls han tornat a posar cara a aquests moviments, però la motxilla jacobina que tragina l’ex-primer ministre francès l’inhabilita per a qualsevol maniobra que pugui anomenar-se catalanista. El seu aterratge a Catalunya com una de les cares visibles de les manifestacions unionistes de Societat Civil Catalana, on desfilava al costat del PSC, PP, Cs i Vox, i la seva candidatura a la batllia de Barcelona avalada per Ciutadans, són molt lluny de qualsevol mena de catalanisme. El nom de Valls va associat a l’espanyolisme més reaccionari, encara que hagi partit peres amb Ciutadans i renegui dels pactes d’Albert Rivera amb Vox. Si el nom per a recuperar el catalanisme moderat és Valls, el fracàs és segur.

Així i tot, la seva número dos a l’Ajuntament de Barcelona, Eva Parera, impulsa un nou partit, la Lliga Democràtica. Parera, ex-militant d’Unió, ha fet per manera d’afegir-hi el sector crític del PDECat –encapçalat per Marta Pascal–, però no se n’ha pas sortit, perquè topa amb l’espanyolisme de Valls. També ha mirat d’establir contacte amb ex-militants d’Unió, com Roger Muntanyola, però ara com ara les converses no han reeixit. La idea inicial de Valls era de fer-ho de la batllia de Barcelona estant, si hagués guanyat les eleccions, però amb dos regidors la iniciativa ha perdut força.

Ara, més enllà dels noms, l’error d’aquest enfocament és no entendre que la centralitat del catalanisme s’ha desplaçat cap a l’independentisme després de la mutilació de l’estatut d’autonomia i la negativa al pacte fiscal. El catalanisme majoritari és avui independentista i continua essent hegemònic. No hi ha espai polític entre l’independentisme i les diverses formes d’unionisme –del federalisme verbal del PSC fins a la ultradreta de Vox. Al segle XXI no hi ha lloc per a una nova Convergència, perquè el catalanisme transversal que representava se’l reparteixen Junts per Catalunya i ERC. Precisament, avui s’han reunit a Waterloo els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas per donar forma política definitiva a l’espai polític que encapçalen, que s’aplegarà al voltant de Junts per Catalunya i posarà fi a la dispersió de sigles actual.

MÉS QÜESTIONS
Puig anuncia un comandament i districte sanitari únics per a reduir les llistes d’espera de les operacions. El temps d’espera per a operar-se al País Valencià s’ha reduït de vuit dies el primer semestre d’enguany. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que la Conselleria de Sanitat crearà un comandament únic que prioritzarà les intervencions i facilitarà que els qui siguin en llista d’espera puguin traslladar-se d’un departament de salut a un altre del País Valencià per operar-se i reduir-ne el temps. Les últimes xifres del 2018 indicaven una demora de 121 dies per a ser operat als hospitals públics valencians. Puig ha deixat clar que resoldre aquest problema és una prioritat del Consell. En aquest objectiu inclou el nou model de districte únic, que es compatibilitzarà amb la continuïtat del concert sanitari amb centres privats. Andrés Cánovas, secretari general del Sindicat Mèdic, veu bé la mesura i entén que el districte únic pot contribuir a escurçar l’espera de les operacions. Amb tot, recorda que la pressió assistencial continua essent molt alta al País Valencià. En canvi, Rosa Atiénzar, secretària general de la Federació de Sanitat de Comissions Obreres, reclama un pla integral contra les llistes d’espera, perquè amb el pla de xoc no s’acabaran mai.

La PAH demana a Dalmau un límit del preu dels lloguers. El vice-president i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, s’ha estrenat en el càrrec amb la recepció de membres de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH). Li han reclamat, entre més mesures, un pla de xoc contra l’emergència residencial i l’establiment d’un límit dels preus del lloguer. El portaveu de la PAH, José Luis González, ha instat el conseller a fer una actuació definitiva i a prendre un compromís clar, perquè cada vegada més gent es troba al carrer a causa de les execucions hipotecàries que fan els bancs. Dalmau ha admès que el problema dels desnonaments continua essent ‘molt greu’ a tot el País Valencià perquè hi ha famílies que són expulsades de casa i es troben sense habitatge: ‘Aquest dret és a la constitució i ha d’aplicar-se i garantir-se’, ha dit. D’aquesta manera ha justificat que la seva primera reunió fos amb la PAH, per a escoltar la gent que treballa contra els desnonaments ‘i en favor del dret d’habitatge digne dels valencians’. Ha volgut saber com veuen la situació i quines solucions proposen, per tal que el Consell s’impliqui plenament en la protecció i la garantia d’aquest dret. Segons Dalmau, l’acord de govern ja preveu mesures en aquest àmbit, com ara l’ampliació del parc públic d’habitatges, la rebaixa del preu del lloguer i l’impuls de lloguers socials.

Vicenç Thomas és el candidat del PSIB a presidir el parlament. Les negociacions per a configurar el pròxim govern de les Illes van contra rellotge. Demà es constituirà el nou parlament i encara no hi ha acord entre PSIB, Més per Mallorca i Unides Podem. Francina Armengol i Miquel Ensenyat han reprès les converses avui, però si no hi ha acord abans de demà, el candidat del PSIB a presidir el parlament serà Vicenç Thomàs. Tant socialistes com Podem esperen que la direcció de Més per Mallorca ofereixi de seguida una resposta definitiva a l’última oferta del PSIB de formar part de l’executiu gestionant dues conselleries d’un total de dotze, encara que també ocuparien direccions generals d’alguns altres departaments. Segons les fonts consultades, hi ha un sector de Més per Mallorca que s’avé a continuar en la gestió del govern i un altre que vol restar-ne fora i formar part de l’oposició al Parlament. Dimarts, els militants van refusar en una assemblea la proposta del PSIB d’entrar al govern amb dues conselleries i un càrrec institucional, amb 148 vots en contra, 8 abstencions i cap a favor, dels 250 participants. Avui han prosseguit les trucades telefòniques i les reunions del PSIB amb Més i, d’una altra banda, del PSIB amb Podem per avançar en la composició del nou executiu. Els socialistes volen formar el govern com més aviat millor i començar la gestió política d’aquesta desena legislatura, amb la intenció que la setmana vinent Francina Armengol sigui elegida presidenta de les Illes Balears. Dels 59 diputats, 19 són del PSIB-PSOE, 1 de Gent per Formentera-PSOE-EUIB, 16 del PP, 6 d’Unides Podem, 5 de Ciutadans, 4 de Més per Mallorca, 3 del PI, 3 de Vox i 2 de Més per Menorca. La majoria absoluta és de 30 diputats. En cas de no aconseguir la majoria absoluta dels diputats en la primera votació, Armengol podria sortir elegida en la segona, amb majoria simple.

El govern negociarà amb els sindicats andorrans la nova llei de funció pública. El govern i el sindicat de l’administració general negociaran la reforma de la llei de la funció pública sense línies vermelles. Aquest és el resultat de la primera reunió amb la nova ministra de Funció Pública, Judith Pallarès, i la secretària d’estat, Lara Vilamala. L’executiu ha començat una ronda de contactes amb sindicats i organismes per tractar de la modificació de la llei de la funció pública. La primera reunió ha estat amb el Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag) i el govern s’ha compromès a no derogar aquest text, com volien els representants dels treballadors públics, però sí a fer-hi els canvis necessaris. Entre més aspectes, hi ha dos articles de la llei que el Constitucional va declarar nuls. També s’ha d’acordar com es fa el desplegament reglamentari. El president del Sipaag, Lluís Anguita, ha destacat que es podran discutir tots els articles i que el ministeri hi té bona predisposició. Preveuen de tornar-se a reunir el 16 de juliol.

LA XIFRA
500.000 hectàrees passarà a tenir la reserva de la Biosfera de Menorca després de la decisió que ha pres la UNESCO. Fins ara era de 70.000. La nova delimitació convertirà Menorca en la Reserva de la Biosfera amb més superfície marina de la Mediterrània.

TAL DIA COM AVUI
El 19 de juny de 1987 ETA va fer l’atemptat d’Hipercor a Barcelona. Hi hagué 21 morts i 40 ferits.