S’acaba el temps per a resoldre l’anomalia institucional catalana: un centenar de càrrecs caducats

Només una marató negociadora podria evitar que fracassi l’intent del PSC, ERC i JxCat d’impulsar abans de final d’any la renovació pendent de 124 de càrrecs que depenen del parlament. Tots tres partits coincideixen en la necessitat de posar fi a aquesta anomalia, encallada per les dificultats d’articular les majories reforçades que requereixen els nomenaments d’òrgans tan rellevants políticament com són el Consell General de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), el síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de Garanties Estatutàries. Malgrat que la substitució del PSC per Ciutadans com a primera força a l’hemicicle apuntava que les possibilitats d’entesa entre els tres partits amb més pes seria més viable, les posicions entre els tres grups continuen allunyades. Si la negociació no s’intensifica aquests dies vinents, el fet més probable és que s’incompleixi el mandat parlamentari per a designar-los abans del final d’aquest període de sessions. El límit s’acaba el dia 23, quan és prevista l’aprovació final del pressupost, a l’últim ple abans de la pausa nadalenca. Fins ara, els tres partits només s’han reunit una vegada per aprofundir en la negociació, després de l’intent del PSC d’abanderar políticament la defensa de les renovacions. Demà a la tarda, comencen quatre llargs dies de ple i els tres partits poden aprofitar-ho per tornar-se a reunir.

Precisament, els socialistes catalans volen acordar les renovacions en bloc i no són partidaris de trossejar-les tot depenent de les dificultats de la negociació. De fet, les converses han començat per les qüestions més complexes políticament, tot i que, segons fonts coneixedores d’aquestes converses, encara no s’han posat noms sobre la taula. El PSC pretén que als organismes clau, com ho són la CCMA, el CAC, la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de Garanties, el relleu de noms vagi acompanyat de l’encàrrec d’un projecte. I això és especialment sensible quant a la CCMA, que ha estat objecte d’un intent reiterat de desprestigi per part dels anomenats partits constitucionalistes, que l’han considerada un altaveu dels defensors del procés. Al document en què van concretar la seva proposta de “refundar-la”, per exemple, els socialistes catalans van al·legar que la corporació no treballa per a tots els catalans i “sembla sentir-se còmoda en ser un instrument de l’estratègia independentista”. Per això defensen que s’han de “restablir” les missions de servei públic que fixa la llei per a garantir una informació “veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també l’equilibri territorial” als mitjans públics, sempre sota la vigilància del CAC.

Una altra qüestió complexa és la tria de la presidència de la CCMA. L’abril del 2016, Brauli Duart va deixar temporalment el càrrec per motius de salut i Núria Llorach va passar a exercir-ne les funcions. Tots dos van ser nomenats a proposta de CiU. Duart la va tornar a assumir el gener del 2018, però hi va renunciar el juny següent perquè va ser nomenat secretari general del Departament d’Interior del govern, i Llorach en va tornar a agafar les regnes. A més de Duart, també va renunciar al càrrec el desembre del 2018 el periodista Josep Vilar, nomenat a proposta del PSC. Tots els membres del consell de govern tenen el mandat exhaurit a hores d’ara. A més, la darrera reforma de la llei, del 2019, va ampliar-ne el nombre, de sis a set.

L’entesa governamental entre ERC i JxCat parteix de la base que el nom del president de la nova CCMA hauria de ser ara proposat per Esquerra, però els socialistes també han reclamat el càrrec i l’acord, que requereix el suport de dos terços de la cambra (noranta diputats), i ha d’implicar, com a mínim, l’aval dels tres grups més grans. De fet, la darrera reforma de la llei va instaurar el requeriment dels dos terços per a escollir els presidents i els membres de la CCMA i el CAC, tot eliminant la possibilitat que es poguessin elegir per majoria absoluta. També va fixar que l’elecció de les direccions dels mitjans públics s’haurà de fer per concurs públic.

A l’anterior legislatura, el desembre del 2018, va fracassar el darrer intent d’ERC, Junts, Ciutadans i el PSC de renovar el consell de govern i nomenar-ne president Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio. Quan l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, va fer una defensa pública de la via eslovena, Ciutadans es va desmarcar de les negociacions i va negar que hi hagués cap acord, tot al·legant que no s’havia ni signat ni votat la renovació. A banda el consell de govern, el parlament també hauria de designar setze membres del Consell Assessor de Continguts i Programació de la CCMA, que tenen el mandat acabat des del juliol del 2016. Quant al CAC, l’actual president, Roger Loppacher (designat per un pacte entre CiU i el PP), exerceix el càrrec amb el mandat caducat des del juliol del 2018. El parlament també n’hauria de designar els cinc integrants.

El requisit de la paritat

Els partits, a més, s’han compromès a complir una paritat del 50% a la renovació del centenar de càrrecs que esperen tanda per a entrar a l’ordre del dia del ple. Per això és possible que qui rellevi Rafael Ribó, amb el càrrec pendent de renovació des del març del 2019, sigui una dona, tot i que no hi ha cap acord entre el PSC, ERC i Junts perquè sigui així, segons fonts coneixedores de les converses. La CUP, precisament, va suggerir fa més de dos anys que el succeís l’advocada Gemma Calvet i va demanar que aquest nomenament quedés a banda del “mercadeig de càrrecs i del ball de cadires”. Ribó –que va ser elegit a proposta dels socialistes, ERC i ICV-EUiA per primera vegada el 2004 i fou reelegit el 2010– ha estat objecte d’una contínua pugna partidista. Es va convertir en una de les obsessions polítiques de Ciutadans, que l’ha definit com el “síndic del procés”. Per a l’elecció del nou síndic també es requereixen noranta diputats. Resten igualment pendents de renovar els dotze membres del Consell Assessor del Síndic de Greuges per a la Prevenció de la Tortura i d’altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

Un altre dels organismes clau de la carpeta parlamentària és la Sindicatura de Comptes. S’han d’elegir set síndics. El març del 2017 es va acabar el mandat d’Emma Balseiro (PP), Joan-Ignasi Puigdollers (CiU), Àngels Servat (CiU) i Andreu Morillas (PSC), que va renunciar al càrrec uns mesos després. Servat va plegar el juliol del 2019. El setembre següent es va acabar el mandat del síndic major, Jaume Amat (CiU), i de Jordi Pons (ERC) i Miquel Salazar (PSC). Quant al Consell de Garanties Estatutàries, resta pendent el relleu de cinc dels membres. El novembre del 2015 va caducar el mandat del president, Joan Egea (CiU), i de Carles Jaume (PP). El desembre del 2016 hi va renunciar Joan Ridao (ERC) i el novembre del 2018 es van acabar els de Pere Jover (PSC) i Jaume Vernet (ERC). Els relleus a la Sindicatura de Comptes i els del Consell de Garanties s’han de fer amb una majoria de tres cinquenes parts dels diputats. És a dir, vuitanta-un.

Però aquests són només alguns dels organismes que han quedat als llimbs dels mandats caducats per manca d’acord. N’hi ha més, com ara el director de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, el president del Consell Fiscal de Catalunya, l’Agència Catalana de Protecció Social, els membres de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública i la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries, a banda els membres dels consells socials de les universitats, per posar-ne uns quants exemples. El març de fa dos anys, l’aleshores president del parlament, Roger Torrent, ja va emplaçar els grups a rellevar els cent sis càrrecs que havien caducat llavors. La manca d’un acord polític també ha ocupat Laura Borràs, que es va reunir el novembre amb Ribó, Amat, Egea, Loppacher i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, per abordar la situació. De moment, la junta de portaveus continua amb el llarg document de renovacions a executar damunt la taula i la llarga llista no entrarà a l’ordre del dia fins que els tres grans partits no tanquin un acord polític que s’albira encara difícil. Malgrat la proximitat de la data límit que va fixar el parlament amb l’aprovació d’una resolució al darrer debat de política general, la junta ni tan sols va parlar de les renovacions a l’última reunió, divendres passat.