09.01.2016 - 16:31
|
Actualització: 09.01.2016 - 17:39
L’ex-diputat de la CUP David Fernàndez és al País Basc on assisteix a unes manifestacions per demanar l’acostament dels presoners polítics bascs. L’acord entre Junts pel Sí i la CUP, amb la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, arriba quan ell és lluny de casa. L’activitat de David Fernàndez per a propiciar l’acord ha estat incessant des del 27 de setembre. Avui ha fet un piulet que molts usuaris han trobat enigmàtic. És el següent:
Indesinenter.
— David F #Correscales (@HiginiaRoig) January 9, 2016
Tal com explica el bloc ‘El nét del tio Pipo’, d’Àngel Cano, la paraula ‘Indesinenter’ és un adverbi llatí que significa ‘sense aturar-se, incessantment’. També és el nom d’un conegut poema de Salvador Espriu –musicat per Raimon– inclòs en el llibre ‘Les cançons d’Ariadna’ (1949). El volum mostra el món d’Arenys de Mar, que ell anomena ‘Sinera’ (‘Arenys’ a l’inrevés), i s’ocupa de la teatralitat de la vida i de les obsessions de l’autor, però el poema, en concret, parla del desvetllament del poble català durant la postguerra.
Escolteu la cançó de Raimon:
Llegiu el poema d’Espriu ací:
Indesinenter
Homenatge al Dr. Jordi Rubio
Nosaltres sabíem
d’un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l’afalac al ventre,
per la por,
s’ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
aquest trist
número de baratilli,
saldo al circ
de la mort,
sense parar llepava
l’aspra mà
que l’ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L’aigua, la terra,
l’aire, el foc
són seus,
si s’arrisca d’un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l’amo de tot,
no gos mesell,
sinó l’únic senyor.
