L’enganyifa de la quitança del deute

Quin enrenou! Ahir, la ministra d’Hisenda espanyola, Maria Jesús Montero, va fer pública la proposta de condonació de deute. Finalment, allò que havia de ser una quitança del deute català s’ha acabat convertint en un veritable festival de reduccions, propi del “cafè per a tots” al qual estem acostumats de fa molts decennis. La polseguera ha estat important, com era d’esperar, per motius diferents. El que jo penso del deute català, ja ho vaig explicar en la píndola del 10 de gener, “Un deute vergonyós, pervers i injust”, i no hi entraré més. Ara cal parlar dels diners que “perdona” l’estat espanyol a les comunitats autònomes, que és el resultat d’una fórmula complicada que han cuinat al ministeri.

A Catalunya, els qui van pactar la quitança, ERC i PSC –per a permetre la investidura de Pedro Sánchez–, deuen estar contents per l’acompliment del pacte, i a la resta de l’estat, hi ha de tot, des dels habituals improperis a Catalunya, aprofitant qualsevol excusa, fins als silencis de les comunitats del PSOE que se’n veuen beneficiades, sense ni tan sols haver-ho demanat. Una vegada més, Catalunya haurà fet un favor a la majoria de comunitats autònomes i, com sempre, li serà reconegut amb insults i mentides.

La proposta de condonació de deute que ha fet la ministra d’Hisenda és fruit de la complexa fórmula de càlcul esmentada, que beneficia més uns que uns altres, però que, segons l’explicació que va fer, “tots han d’estar molt contents”. En la presentació, la vice-presidenta primera espanyola va destacar: “La condonació de part del deute autonòmic és coherent amb la política de suport a les comunitats autònomes que el govern progressista ha brindat des del primer dia, per a garantir prou recursos a les comunitats per a prestar serveis públics de qualitat, en contextos molt complexos com una pandèmia o l’impacte de la guerra d’Ucraïna.”

Tot això que diu no és veritat, però ja ho ha dit i formarà part del relat oficial. Ho sap perfectament, com també sap que el finançament, que és la mare de tots els mals, està caducat d’ençà del 2014 i ningú ha posat fil a l’agulla per a esmenar-lo, mentre de Catalunya es van escapant milers de milions cada any. “La mesura beneficiarà totes les comunitats autònomes, tinguin deute amb l’estat o no en tinguin”, va insistir Montero, la qual cosa implica que l’estat espanyol assumirà, en uns certs casos, el deute comunitari amb tercers. “No es penalitza les comunitats autònomes que van poder i van voler sortir als mercats”, va concloure.

Compte amb aquestes frases. No he vist que ningú ho destaqui, però resulta que l’única comunitat que no té deute amb el FLA és, precisament, la de Madrid. En canvi, la senyora Ayuso no va dubtar a etzibar: “Sánchez ha decidit de pactar amb els qui van enfonsant Catalunya, condonar-se els deutes entre ells i repartir-los entre les altres comunitats autònomes, com si els deutes es poguessin evaporar i com si ens pertanyessin només a uns quants.” No va dir que, amb el repartiment proposat, li toquen més de 8.600 milions d’euros de condonació. Perquè la Comunitat de Madrid no té deute amb el FLA, però sí amb altres institucions –préstecs i valors– per gairebé 37.000 milions d’euros. És a dir, gràcies al suport d’ERC a Sánchez, li redueixen el deute d’un 25%. I, a més, pot dir les bestieses que vulgui contra Catalunya.

Recordem que el FLA es va crear en la gran crisi financera i de deute per evitar que fessin fallida les autonomies que no aconseguien de finançar-se pels seus propis mitjans, perquè es trobaven en una situació molt delicada (els mercats no els prestaven diners perquè tenien un nivell de deute i dèficit disparats, per por que incorreguessin en un impagament). El deute de les comunitats autònomes amb el FLA és de 208.638 milions d’euros (setembre de 2024), segons el Banc d’Espanya, i amb les xifres de la ministra, es fa una condonació global del 40%.

Ara bé, cal matisar que aquests 83.252 milions d’euros de deute no desapareixen, sinó que es traslladen de lloc en els comptes globals. És a dir, que passa a assumir-los l’estat espanyol –els assumeixen tots els ciutadans de l’estat– perquè les comunitats de règim comú puguin alliberar els recursos que dediquen a pagar aquest deute (només en interessos, diuen al ministeri, s’estalviaran uns 7.000 milions d’euros). Això, Feijóo ho ha explicat força bé. Ell ha parlat de “trampa”. Ha vingut a dir que el deute que té un murcià fins ara ja no el tindrà demà com a murcià, sinó com a espanyol… però el tindrà. És cert que canviaran una mica les càrregues, segons la importància relativa de les condonacions a cada comunitat, però en el fons és això.

D’acord amb el repartiment de la proposta facilitada pel Ministeri d’Hisenda, si s’aprova la iniciativa, l’estat espanyol assumirà 18.791 milions de deute d’Andalusia, per 17.104 de Catalunya, 11.210 del País Valencià i 8.644 de Madrid. Fixem-nos que, de les quatre comunitats més beneficiades per la proposta en termes absoluts, tres són governades pel PP.

Però Feijóo ja va avançar que votarien en contra d’aquesta mesura en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. El motiu? Ho considera un “pagament” als independentistes perquè Pedro Sánchez continuï al capdavant del govern. “Els presidents autonòmics del PP votaran que no a la desigualtat, al fet que es premiï la mala gestió, als privilegis i a la compra de la presidència del govern amb pagament en efectiu dels diners de tots els espanyols als independentistes”, va dir. Aquí ja desbarra…

Els seus barons sembla que estan tots d’acord amb la decisió presa a la seu central. L’extremenya María Guardiola i l’esmentada Isabel Díaz Ayuso, que ahir eren juntes en una reunió, quan va saltar la notícia, van dir que es negaven a “pagar els dispendis dels separatistes catalans” per continuar “engreixant la legislatura”. El govern de la Regió de Múrcia, per la seva banda, ho considera “una ofensa i un nou tracte de privilegi cap a Catalunya”, malgrat que el deute li baixa d’un 26%.

Andalusia i el País Valencià, dos dels territoris més beneficiats en xifres globals, també s’hi oposen. El govern de Carlos Mazón ho veu un “insult”, i l’andalús ho titlla de “oferta parany”, perquè l’única cosa que es persegueix és fer un “vestit a mida” per a Catalunya i que el “paguin” la resta de comunitats. Una altra bestiesa per a guardar…

De moment, tot el que he llegit i sentit ve explicat segons els valors absoluts. Segons aquest punt de vista, Catalunya seria la segona comunitat més beneficiada, el País Valencià, la tercera i les Illes, la cinquena per la cua, amb 1.741 milions. Però hi ha unes altres formes de mesurar-ho, més afinades. Per exemple, quin percentatge representa la xifra de la proposta ministerial sobre el deute de cada comunitat. I aquí les coses canvien molt. Si ho calculem sobre el deute total de cada comunitat, Catalunya surt amb un 20% de condonació, el País Valencià, amb un 19%, i les Illes, amb un 20%.

I vet aquí on salta la sorpresa. Resulta que els Països Catalans són les tres comunitats amb una menor reducció relativa sobre el seu deute total! És a dir, les menys beneficiades, també en percentatge de minoració dels interessos a pagar. Comencem veient que la suma de totes les condonacions a les comunitats autònomes sobre el seu deute total és del 25%. Doncs, bé, la més beneficiada és Canàries, amb un 50%, seguida d’Andalusia, amb un 47%, Astúries, amb un 37%, Galícia, amb un 33%, Extremadura, amb un 31% i Castella-la Manxa, amb un 30%. Per cert, a Madrid li baixa d’un 23%, tres punts més que a Catalunya. Una carambola curiosa, no?

No sé si això prosperarà, però les coses que intueixo no m’agraden. Ara Montero portarà la seva proposta al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que es farà demà, dimecres. Ja hem vist que les comunitats governades pel PP ja han dit que hi votarien en contra, encara que la seva posició és irrellevant, en aquest cas. La raó és que el vot d’Hisenda té un pes del 50% a l’hora de prendre la decisió. En conseqüència, amb el suport d’un sol territori (Catalunya, Astúries o Castella-la Manxa, per exemple) n’hi haurà prou per a aprovar aquest tràmit.

Després, hi haurà reunions bilaterals tècniques amb cada comunitat autònoma prèvies a l’aprovació de la llei en el consell de ministres i, en segona volta, després del tràmit consultiu preceptiu. El govern espanyol remetrà llavors el text al congrés, on haurà de ser aprovat per majoria absoluta. La previsió de l’executiu és que aquest procés culmini a final d’any, tret que el tràmit parlamentari es dilati més que no es preveu.

I així acaba (o comença la part final) del pacte d’ERC i PSC per a condonar el 20% del deute català (que és el 22% si el càlcul es fa sobre el deute al FLA). El govern espanyol ha complert el pacte. Res a dir, doncs. Ara bé, no era escrit enlloc que hi hagués “cafè per a tots”, ni que la tassa que ens ha tocat tornés a ser la més petita, enmig d’insults i mentides. Potser ja hi hauríem d’estar acostumats. Però costa. I emprenya.