23.03.2018 - 08:36
|
Actualització: 23.03.2018 - 10:03
El tren ha arrencat quan passaven pocs minuts de les set. A banda els passatgers habituals del tren de gran velocitat, cares conegudes, parlamentàries i del món cívic. Una nova processó cap al Suprem i ja ens hem descomptat. Avui compareixen davant el jutge Marta Rovira, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva. Tres homes, tres dones. Tres diputades que han anunciat que es retiren. Tres diputats que, amb Bassa, ja van passar un mes a la presó. El resultat de la vista d’avui és incert. Què vol el jutge Llarena ara? La revisió de les mesures cautelars és força estranya i gens habitual. Però ja se sap que l’article 26 permet a l’estat espanyol passar-se per l’arc del triomf qualsevol jurisprudència i legalitat si es tracta de Catalunya i dels catalans.
Primer assalt fallit
Hi ha un consens ampli a considerar, per molt que el bloc del cop d’estat del 155 ho vulguin amagar, que Llarena ha mirat de dinamitar la investidura de Jordi Turull. D’entrada, ficant la por al cos dels diputats disposats a votar-lo. Però qui sap si també per mitjà d’un impediment físic. És a dir, tancant-lo a la presó amb Forn, Junqueras, Sànchez i Cuixart. Ho sabrem durant el dia d’avui. Sigui com vulgui, la reacció de la majoria del bloc independentista de portar Turull ja investit president davant el jutge va fracassar ahir. La CUP no va donar els seus quatre vots a aquesta estratègia. El seu candidat encara es diu Carles Puigdemont, van dir.
Majoria simple en perill
I això que passi avui determinarà desgraciadament el pas següent, perquè ja fa mesos que anem a remolc del ritme que marca l’estat espanyol i per l’estret camí que ha dibuixat. Si Turull és tancat a la presó, no hi ha segona tanda d’investidura possible. Encara que alguns defensen que es podria fer la sessió sense ell i mirar si ara la CUP faria el gest d’investir-lo. Si no fos així, si Turull i els altres cinc no són enviats a la presó, com s’investirà ara per majoria simple si els contraris sumen 65 diputats i Junts per Catalunya i Esquerra 64? La CUP proposa que la mesa accepti la delegació de vot de Puigdemont i Comín, exiliats a Brussel·les, i recuperi el pes de 66 diputats que els correspon segons el resultat electoral. Però Roger Torrent no està disposat a jugar-se el processament judicial per desobeir la prohibició del TC contra aquesta delegació de vot.
La retirada de Puigdemont i Comín?
Aleshores, tan sols quedaria una opció: la renúncia a l’acta de diputat dels dos exiliats. És a dir, deixar Puigdemont fora de joc després de tot. I aquí hi ha veus per a tot. Entre una suposada predisposició d’ells, veus favorables, veus contràries… el guirigall és important. Però encara hi ha un altre dubte: podria fer-se el relleu a mig ple d’investidura? La investidura té una segona part en cas que la primera votació del candidat no hagi reeixit. I heus ací el debat reglamentari: la primera sessió del ple i la segona constitueixen un sol acte plenari? Si fos així, no es pot alterar la composició de la cambra quan un ple ja ha començat i això impediria de fer efectives les renúncies del president a l’exili i de Comín. Com tampoc no serien efectives les renúncies de Forcadell, Bassa i Rovira anunciades ahir després del ple.
Es pot canviar la composició?
Si és un sol acte plenari o si la segona votació constitueix un nou ple, no és un debat tancat. I hi ha opinions de tota mena. Sigui com sigui, ja podem assegurar que l’alteració de la composició (i també l’acceptació de delegació dels dos vots de Brussel·les) implicaria l’oposició del bloc del 155, el filibusterisme, l’activació dels diputats que fan d’agents judicials, el recurs al TC demanant la impugnació del ple i la invalidació del resultat, la possible suspensió cautelar de la investidura, etc. Res de nou. La mateixa sonsònia d’aquests últims mesos de vida parlamentària vigilada, amenaçada i escapçada.
La reacció del carrer
Desgraciadament, tot plegat tindrà a veure amb la decisió que prengui avui el magistrat del Suprem, que condueix sense marxa i sense fre en la seva ruta de la venjança pel primer d’octubre, el dia que l’estat va ser més impotent que mai. I ací ja és on s’obren noves preguntes. Quina serà la reacció del carrer? Hi haurà un dia que dirà prou i es plantarà indefinidament? El fet que la majoria política no opti per una plantada de l’estil ‘ja n’hi ha prou’ impedirà que ho faci la gent al carrer? Què faran els CDR? I què farà l’ANC d’Elisenda Paluzie? O Òmnium, que té un president empresonat que demana que a fora es tiri pel dret sense acceptar el xantatge que fa l’estat amb els ostatges (ells)?
Tornem a Puigdemont o fem eleccions?
I políticament, hi ha cap opció de retornar a la idea d’investir Puigdemont si l’operació Turull falla o la fan fracassar? I, si no, la solució serà un quart candidat després de Puigdemont, Sànchez i Turull? Serà una dona ara? Elsa Artadi? També hi ha veus que demanen que es deixi pas a Artadi, que no té cap causa oberta, encara que ja la van assenyalar en un informe de la Guàrdia Civil. I si fos ella, tindria cap inconvenient Llarena d’afegir-la ara a la seva causa general? També creixen i guanyen pes les veus dels partits que opten per tornar a fer eleccions i que la ciutadania refaci les seves opcions de vot. De fet, el bloc independentista s’ha demostrat fort i estable en condicions anímiques, polítiques i repressives molt diverses.
El joc és completament obert i tot canvia a un ritme vertiginós. Aquest vespre pot haver canviat tot. Però avui hi ha sis dirigents polítics catalans elegits fa escassos mesos per la ciutadania que poden ser empresonats –i aquesta vegada es fa difícil de pensar que no sigui per un temps llarg– per haver defensat la democràcia ja ben avançat el segle XXI. Un pas més en la deriva autoritària d’Espanya.
