19.06.2024 - 21:40
El president del parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox) ha organitzat un enorme escàndol polític amb la seua reacció violenta contra les diputades socialistes Mercedes Garrido i Pilar Costa, membres de la mesa del parlament, quan exposaven una fotografia d’Aurora Picornell, en protesta contra l’intent de derogació de la llei de memòria democràtica.
Aurora Picornell va ser una política comunista i sindicalista assassinada a vint-i-quatre anys per un escamot de falangistes i convertida en símbol popular de la resistència antifranquista a Mallorca. El 2017, quan es van complir vuitanta anys de l’assassinat, fou nomenada per unanimitat de tots els partits filla predilecta de Mallorca. I des que se’n van trobar les restes en una fossa comuna del cementiri de Son Coletes, el 2022, el seu nom i la seua imatge han esdevingut enormement populars i respectades.
Le Senne, ple d’ira, va esgarrar un dels retrats de Picornell que les diputades havien posat a la taula presidencial del parlament i va tancar violentament l’ordinador de la diputada Garrido. La ràbia descontrolada del president del parlament balear ha desencadenat, és clar, una demanda generalitzada de dimissió entre la classe política, demanda que avui i demà segurament es transformarà en una important protesta ciutadana, amb dos actes consecutius convocats per a exigir la dimissió de Le Senne. Però sobre aquesta dimissió o destitució, el PP –imprescindible per a aconseguir-la– calla.
El gest de Le Senne no hauria de sorprendre ningú. Quan col·loques un energumen feixista al capdavant d’un parlament la cosa simplement no pot anar bé. Pot tardar més o menys a esclatar, però acabarà esclatant. Le Senne, a més, no era gens desconegut. Ben al contrari, era un personatge públic i polèmic –ara fa un any, quan el van nomenar, ja vam publicar-ne aquest perfil, que el retratava de sobres– i per tant era públic i notori que una cosa com aquesta que ha passat acabaria passant.
El PP, malgrat tot i malgrat els advertiments de tothom, va decidir, d’acord amb els seus pactes de govern, que Vox assumís la presidència de parlament i que el Molt Honorable President fos aquest personatge que no té res d’honorable i que no ha deixat de demostrar des que el varen nomenar que no ha entès què vol dir guardar el decòrum institucional, respectar l’etiqueta parlamentària i ni tan sols tenir el mínim d’urbanitat, si em permeteu de fer ús d’aquesta paraula antiquada i que, evidentment, ha perdut el significat que tenia.
I ara és el PP que té el maldecap sobre la taula. Le Senne ha de dimitir o ha de ser destituït, perquè comportaments com el seu no són tolerables en cap parlament democràtic. Però com que el líder de Vox no voldrà plegar, el PP hauria de sumar els seus vots als de l’oposició per obligar-l’hi, cosa que, al seu torn, podria fer perillar el fràgil govern que presideix Margalida Prohens, que no té precisament unes magnífiques relacions amb Le Senne. En un intent de rebaixar la tensió, Le Senne va demanar ahir unes disculpes que van sonar a poca cosa, per més que cal valorar que ni això hauria fet si no fos perquè la polèmica ha arribat als extrems que ha arribat.
Però la qüestió no és tan sols el gest. El rerefons polític és especialment important i, passe què passe amb Le Senne, no es pot deixar de banda. Tot aquest escàndol s’ha desencadenat per la proposta de la formació ultradretana de derogar la llei de memòria democràtica balear. I sobre això la violència expressada per Le Senne tan sols es pot entendre com un reflex –pàl·lid, per sort, encara, i no comparable, però amb la mateixa intenció– de la violència criminal que els seus van desencadenar a Mallorca després de la victòria de la insurrecció franquista.
PS. VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent i oferint-vos tots aquests continguts. La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Com sempre ha fet el millor periodisme arreu del món.
