20.03.2016 - 02:00
Entremig de l’estrena a Barcelona d’una ruta guiada seguint el rastre de l’activitat esclavista de molts prohoms i empresaris catalans i de l’arribada a les llibreries de l’àlbum de cromos ’Herois indepes’ amb les frases més incendiàries de la caverna espanyolista contra el procés, dijous passat es va presentar un llibre que es troba exactament a mig camí entre les dues propostes esmentades. ‘Perles catalanes. Tres segles de col·laboracionistes’ (Viena Editorial), de Jordi Avià, Salvador Avià i Joan-Marc Passada, recull en dues-centes pàgines una setantena de biografies de personatges, nissagues i col·lectius ‘que han contribuït que el nostre país hagi romàs captiu durant segles’ i, malgrat això, disposen la gran majoria de monuments, carrers, escoles i edificis amb el seu nom.
Els ‘perles’ del títol biografiats, amb diferents graus de responsabilitat en la part fosca de la nostra història, es concentren en tres grans etapes temporals, del segle XVIII fins ara: els col·laboracionistes del país en la tasca imperial espanyola, com Pere Fages ‘l’Ós’ (Guissona 1734-Mèxic 1796), colonitzador de la costa oest nord-americana en nom de la corona hispànica; el grup de l’època de Cuba i esclavista, amb personatges tan esgarrifosos com el de Valerià Weyler i Nicolau ‘el Carnisser’ (Palma 1838-Madrid 1930), veritable inventor dels camps de concentració a l’illa caribenca; i els franquistes, amb una llarga llista de noms que van donar suport a Franco durant la guerra del 1936-1939 i en la dictadura. Un apèndix final recull onze ‘perletes’ contemporànies, d’Alejo Vidal-Quadras a Josep Antoni Duran i Lleida, passant per Carme Chacón.
Aquesta revisió de la nostra història ‘sense manies’ i amb ‘unes gotes d’humor’, com diuen els autors, vol ser una contribució més a la reflexió del país que volem: ‘Pensem que si afrontem una part indesitjable i oculta del nostre passat, podrem contribuir a crear una nació una mica més decent, valenta i moderna’, afirmen al pròleg. Generar una certa incomoditat amb el nostre passat, sovint vist des del moviment d’alliberament nacional de manera benigna i elogiosa, i fer de contrapunt és una de les intencions del llibre, aprofitant ‘el moment actual d’orelles que escolten per reflexionar sobre la societat en què vivim i ens quins persontges del passat ens voldrem emmirallar en el futur’.
També volen generar reflexió sobre els espais monumentalitzats, atès que molts dels personatges del llibre tenen escultures i carrers dedicats: ‘No cal treure molts d’aquests monuments, carrers o places, però sí reinformar-ne, perquè la gent pugui identificar-hi la part que expliquem al llibre. No demanem que s’esborri la història, però sí que se’n destaquin les ombres.’ ‘Ens sobta que hi hagi tipus d’aquests que no hagin estat qüestionats en massa’, deia un dels autors durant la presentació en referència directa a Valerià Weyler, responsable directe de la mort per fam d’una desena part de la població cubana amb els seus camps de reconcentració contra la guerrilla independentista, i que té encara ara carrers dedicats a Andratx (Mallorca), Badalona (Barcelonès), Cabanes (Plana Alta), Inca (Mallorca), Manlleu (Osona), Marratxí (Mallorca) i Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès).
Al costat de la setantena de biografies, el llibre també és ple de notes a peu de pàgina amb informació sobre pobles indígenes d’Amèrica, l’Àsia, l’Àfrica i el Pacífic, ‘per a deixar constància dels qui van patir tots aquests perles avantpassats nostres’. I el 3 d’abril el llibre es convertirà, també, en una ruta pel centre de Barcelona, a la recerca d’alguns d’aquests col·laboracionistes i esclavistes.
