L’empresari Josep Campmajó també s’exilia a Suïssa per la persecució al Tsunami Democràtic

L’empresari Josep Campmajó, encausat per terrorisme a l’Audiència espanyola per la causa contra el Tsunami Democràtic, també s’ha hagut d’exiliar a Suïssa, on viu de fa vint-i-dues setmanes. Aquestes darreres hores s’ha fet públic que el dirigent d’Òmnium Cultural Oleguer Serra i el periodista Jesús Rodríguez se’n van anar fa mesos a Suïssa en cerca de refugi, i ara el grup de suport de Campmajó i el Consell Local per la República de Girona i el de Ter-Empordanet han anunciat que Campmajó ha seguit el mateix camí. Ruben Wagensberg, secretari de la mesa del parlament, i Marta Rovira, secretària general d’ERC, també són exiliats a Suïssa; i Carles Puigdemont, també encausat, actualment viu exiliat a Catalunya Nord. Així doncs, dels dotze encausats acusats de dirigir el Tsunami Democràtic, sis han fet públic que viuen exiliats.

“No és un exili voluntari. Ens hi ha empès la repressió de l’estat espanyol i del seu servei judicial perquè considera que tots aquells activistes que hem format part del Tsunami Democràtic, que som molts, milers, som terroristes”, ha dit Campmajó en un vídeo enregistrat que ha difós el seu grup de suport. “La nostra lluita ve de lluny, i ha d’anar molt més enllà”, afegeix. “Avui porta el meu nom i cognom, porta el nom de més de cinc-cents represaliats que tenen alguna causa oberta, però que ha de portar el nom del Gerard, de l’Anna, del Pere, de la Clàudia… El nom dels nostres fills. Aquest és el sentit de la nostra lluita”, diu, i expressa el desig de tornar aviat a casa seva, a Girona: “Estic convençut que aviat ens tornarem a abraçar.”

Tant Campmajó com els altres encausats per l’Audiència espanyola que han cercat refugi en l’àmbit internacional fa temps que se’n van anar a l’exili, però la majoria fins ara no ho havien fet públic. “Potser no es va fer abans perquè no hi havia una convocatòria per anar a declarar, però algun dia s’havia de fer públic”, ha dit en una conferència de premsa Tavi Casellas, coordinador del Consell Local de la República de Girona i membre del seu grup de suport. Aquesta setmana el jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón ha demanat als advocats dels encausats que els indiquin un domicili on enviar-los les citacions per a declarar, un pas previ per a convocar-los i, si ho considera convenient, imposar-los mesures cautelars com l’empresonament. La Guàrdia Civil atribueix a Campmajó “tasques materials, operatives i preparatòries” de les mobilitzacions civils convocades pel Tsunami Democràtic.

El seu grup de suport ha publicat una pàgina web on recullen mostres de suport a Campmajó i on s’anunciaran convocatòries per a recollir fons per a finançar-ne l’exili. Començaran dilluns amb una concentració a la plaça del Vi de Girona a les 20.00, el mateix format que durant moltes setmanes es va fer servir per expressar el suport als altres presos polítics i exiliats. “Moltes eren liderades i comunicades per en Josep. Ara li ha tocat a ell, i per això volem repetir aquesta mobilització”, ha dit Casellas. A l’acte hi haurà una intervenció en directe de Campmajó. Més endavant també es vol organitzar un concert solidari.

“En Josep Campmajó ha sigut una persona ben activa en el procés, sempre no-violent, d’alliberament nacional i especialment implicat i un referent de GironaVota, la plataforma unitària de l’independentisme gironí. També va formar part del grup impulsor del Consell Local de la República de Girona”, exposa el grup de suport en un manifest fet públic avui.

Ara fa dos mesos dues-centes personalitats de la societat civil van mostrar el suport als encausats pel Tsunami Democràtic en un acte amb el lema “Protestar no és terrorisme”, una idea que avui els companys de Campmajó han subratllat: “Investigar per terrorisme un moviment pacífic amb l’únic objectiu de criminalitzar la protesta, limitar els drets fonamentals i silenciar la dissidència política és una actuació de caràcter autoritari que restringeix l’espai de la societat i posa en perill els principis democràtics i de l’estat de dret.”

“Aquesta criminalització té un efecte dissuasiu dirigit a tota la societat perquè persegueix el mecanisme principal mitjançant el qual defensen els drets i llibertats tota mena de col·lectius i organitzacions”, afegeixen, i es proposen de no permetre-ho. “Si els actes pels quals volen encausar en Josep són terrorisme, molts dels ciutadans gironins també ho som. Si ens toquen a un, ens toquen a totes”, acaba el manifest.